instar
Indicatiu Subjuntiu Imperatiu Formes no personals Definició
Mode indicatiu
Present
| insto (cent.), inste (val.), inst (bal.) |
| instes |
| insta |
| instem, instam (bal.) |
| insteu, instau (bal.) |
| insten |
Perfet
| he instat |
| has instat |
| ha instat |
| hem instat |
| heu instat |
| han instat |
Imperfet
| instava |
| instaves |
| instava |
| instàvem |
| instàveu |
| instaven |
Plusquamperfet
| havia instat |
| havies instat |
| havia instat |
| havíem instat |
| havíeu instat |
| havien instat |
Passat simple
| instí |
| instares |
| instà |
| instàrem |
| instàreu |
| instaren |
Passat perifràstic
| vaig instar |
| vas (vares) instar |
| va instar |
| vam (vàrem) instar |
| vau (vàreu) instar |
| van (varen) instar |
Passat anterior
| haguí instat |
| hagueres instat |
| hagué instat |
| haguérem instat |
| haguéreu instat |
| hagueren instat |
Passat anterior perifràstic
| vaig haver instat |
| vas haver instat |
| va haver instat |
| vam haver instat |
| vau haver instat |
| van haver instat |
Futur
| instaré |
| instaràs |
| instarà |
| instarem |
| instareu |
| instaran |
Futur perfet
| hauré instat |
| hauràs instat |
| haurà instat |
| haurem instat |
| haureu instat |
| hauran instat |
Condicional
| instaria |
| instaries |
| instaria |
| instaríem |
| instaríeu |
| instarien |
Condicional perfet
| hauria (haguera) instat |
| hauries (hagueres) instat |
| hauria (haguera) instat |
| hauríem (haguérem) instat |
| hauríeu (haguéreu) instat |
| haurien (hagueren) instat |
Mode subjuntiu
Present
| insti, inste (val.) |
| instis, instes (val.) |
| insti, inste (val.) |
| instem |
| insteu |
| instin, insten (val.) |
Perfet
| hagi (haja) instat |
| hagis (hages) instat |
| hagi (haja) instat |
| hàgim (hàgem) instat |
| hàgiu (hàgeu) instat |
| hagin (hagen) instat |
Imperfet
| instés, instara (val.), instàs (val., bal.) |
| instessis, instares (val.), instassis (bal.), instesses, instasses (val., bal.) |
| instés, instara (val.), instàs (val., bal.) |
| instéssim, instàrem (val.), instàssim (bal.), instéssem, instàssem (val., bal.) |
| instéssiu, instàreu (val.), instàssiu (bal.), instésseu, instàsseu (val., bal.) |
| instessin, instaren (val.), instassin (bal.), instessen, instassen (val., bal.) |
Plusquamperfet
| hagués (haguera) instat |
| haguessis (hagueres) instat |
| hagués (haguera) instat |
| haguéssim (haguérem) instat |
| haguéssiu (haguéreu) instat |
| haguessin (hagueren) instat |
Mode imperatiu
Present
| insta |
| insti, inste (val.) |
| instem |
| insteu, instau (bal.) |
| instin, insten (val.) |
Formes no personals
Formes no personals
| Infinitiu | instar |
|---|---|
| Infinitiu compost | haver instat |
| Gerundi | instant |
| Gerundi compost | havent instat |
| Participi | instat , instada , instats , instades |
Definició
- Repetir la súplica o petició, insistir en ella.
- En una discussió acadèmica, impugnar la solució donada a l'argument.
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017