insolentar-se
Indicatiu Subjuntiu Imperatiu Formes no personals Definició
Mode indicatiu
Present
| insolento (cent.), insolente (val.), insolent (bal.) |
| insolentes |
| insolenta |
| insolentem, insolentam (bal.) |
| insolenteu, insolentau (bal.) |
| insolenten |
Perfet
| he insolentat |
| has insolentat |
| ha insolentat |
| hem insolentat |
| heu insolentat |
| han insolentat |
Imperfet
| insolentava |
| insolentaves |
| insolentava |
| insolentàvem |
| insolentàveu |
| insolentaven |
Plusquamperfet
| havia insolentat |
| havies insolentat |
| havia insolentat |
| havíem insolentat |
| havíeu insolentat |
| havien insolentat |
Passat simple
| insolentí |
| insolentares |
| insolentà |
| insolentàrem |
| insolentàreu |
| insolentaren |
Passat perifràstic
| vaig insolentar |
| vas (vares) insolentar |
| va insolentar |
| vam (vàrem) insolentar |
| vau (vàreu) insolentar |
| van (varen) insolentar |
Passat anterior
| haguí insolentat |
| hagueres insolentat |
| hagué insolentat |
| haguérem insolentat |
| haguéreu insolentat |
| hagueren insolentat |
Passat anterior perifràstic
| vaig haver insolentat |
| vas haver insolentat |
| va haver insolentat |
| vam haver insolentat |
| vau haver insolentat |
| van haver insolentat |
Futur
| insolentaré |
| insolentaràs |
| insolentarà |
| insolentarem |
| insolentareu |
| insolentaran |
Futur perfet
| hauré insolentat |
| hauràs insolentat |
| haurà insolentat |
| haurem insolentat |
| haureu insolentat |
| hauran insolentat |
Condicional
| insolentaria |
| insolentaries |
| insolentaria |
| insolentaríem |
| insolentaríeu |
| insolentarien |
Condicional perfet
| hauria (haguera) insolentat |
| hauries (hagueres) insolentat |
| hauria (haguera) insolentat |
| hauríem (haguérem) insolentat |
| hauríeu (haguéreu) insolentat |
| haurien (hagueren) insolentat |
Mode subjuntiu
Present
| insolenti, insolente (val.) |
| insolentis, insolentes (val.) |
| insolenti, insolente (val.) |
| insolentem |
| insolenteu |
| insolentin, insolenten (val.) |
Perfet
| hagi (haja) insolentat |
| hagis (hages) insolentat |
| hagi (haja) insolentat |
| hàgim (hàgem) insolentat |
| hàgiu (hàgeu) insolentat |
| hagin (hagen) insolentat |
Imperfet
| insolentés, insolentara (val.), insolentàs (val., bal.) |
| insolentessis, insolentares (val.), insolentassis (bal.), insolentesses, insolentasses (val., bal.) |
| insolentés, insolentara (val.), insolentàs (val., bal.) |
| insolentéssim, insolentàrem (val.), insolentàssim (bal.), insolentéssem, insolentàssem (val., bal.) |
| insolentéssiu, insolentàreu (val.), insolentàssiu (bal.), insolentésseu, insolentàsseu (val., bal.) |
| insolentessin, insolentaren (val.), insolentassin (bal.), insolentessen, insolentassen (val., bal.) |
Plusquamperfet
| hagués (haguera) insolentat |
| haguessis (hagueres) insolentat |
| hagués (haguera) insolentat |
| haguéssim (haguérem) insolentat |
| haguéssiu (haguéreu) insolentat |
| haguessin (hagueren) insolentat |
Mode imperatiu
Present
| insolenta |
| insolenti, insolente (val.) |
| insolentem |
| insolenteu, insolentau (bal.) |
| insolentin, insolenten (val.) |
Formes no personals
Formes no personals
| Infinitiu | insolentar-se |
|---|---|
| Infinitiu compost | haver insolentat |
| Gerundi | insolentant |
| Gerundi compost | havent insolentat |
| Participi | insolentat , insolentada , insolentats , insolentades |
Definició
- Actuar insolentment.
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017