insolentar-se
Mode indicatiu
Present
jo | insolento (cent.), insolente (val.), insolent (bal.) |
---|---|
tu | insolentes |
ell, ella, vostè | insolenta |
nosaltres | insolentem, insolentam (bal.) |
vosaltres, vós | insolenteu, insolentau (bal.) |
ells, elles, vostès | insolenten |
Perfet
jo | he insolentat |
---|---|
tu | has insolentat |
ell, ella, vostè | ha insolentat |
nosaltres | hem insolentat |
vosaltres, vós | heu insolentat |
ells, elles, vostès | han insolentat |
Imperfet
jo | insolentava |
---|---|
tu | insolentaves |
ell, ella, vostè | insolentava |
nosaltres | insolentàvem |
vosaltres, vós | insolentàveu |
ells, elles, vostès | insolentaven |
Plusquamperfet
jo | havia insolentat |
---|---|
tu | havies insolentat |
ell, ella, vostè | havia insolentat |
nosaltres | havíem insolentat |
vosaltres, vós | havíeu insolentat |
ells, elles, vostès | havien insolentat |
Passat simple
jo | insolentí |
---|---|
tu | insolentares |
ell, ella, vostè | insolentà |
nosaltres | insolentàrem |
vosaltres, vós | insolentàreu |
ells, elles, vostès | insolentaren |
Passat perifràstic
jo | vaig insolentar |
---|---|
tu | vas (vares) insolentar |
ell, ella, vostè | va insolentar |
nosaltres | vam (vàrem) insolentar |
vosaltres, vós | vau (vàreu) insolentar |
ells, elles, vostès | van (varen) insolentar |
Passat anterior
jo | haguí insolentat |
---|---|
tu | hagueres insolentat |
ell, ella, vostè | hagué insolentat |
nosaltres | haguérem insolentat |
vosaltres, vós | haguéreu insolentat |
ells, elles, vostès | hagueren insolentat |
Passat anterior perifràstic
jo | vaig haver insolentat |
---|---|
tu | vas haver insolentat |
ell, ella, vostè | va haver insolentat |
nosaltres | vam haver insolentat |
vosaltres, vós | vau haver insolentat |
ells, elles, vostès | van haver insolentat |
Futur
jo | insolentaré |
---|---|
tu | insolentaràs |
ell, ella, vostè | insolentarà |
nosaltres | insolentarem |
vosaltres, vós | insolentareu |
ells, elles, vostès | insolentaran |
Futur perfet
jo | hauré insolentat |
---|---|
tu | hauràs insolentat |
ell, ella, vostè | haurà insolentat |
nosaltres | haurem insolentat |
vosaltres, vós | haureu insolentat |
ells, elles, vostès | hauran insolentat |
Condicional
jo | insolentaria |
---|---|
tu | insolentaries |
ell, ella, vostè | insolentaria |
nosaltres | insolentaríem |
vosaltres, vós | insolentaríeu |
ells, elles, vostès | insolentarien |
Condicional perfet
jo | hauria (haguera) insolentat |
---|---|
tu | hauries (hagueres) insolentat |
ell, ella, vostè | hauria (haguera) insolentat |
nosaltres | hauríem (haguérem) insolentat |
vosaltres, vós | hauríeu (haguéreu) insolentat |
ells, elles, vostès | haurien (hagueren) insolentat |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
insolentar-se
Mode subjuntiu
Present
jo | insolenti, insolente (val.) |
---|---|
tu | insolentis, insolentes (val.) |
ell, ella, vostè | insolenti, insolente (val.) |
nosaltres | insolentem |
vosaltres, vós | insolenteu |
ells, elles, vostès | insolentin, insolenten (val.) |
Perfet
jo | hagi (haja) insolentat |
---|---|
tu | hagis (hages) insolentat |
ell, ella, vostè | hagi (haja) insolentat |
nosaltres | hàgim (hàgem) insolentat |
vosaltres, vós | hàgiu (hàgeu) insolentat |
ells, elles, vostès | hagin (hagen) insolentat |
Imperfet
jo | insolentés, insolentara (val.), insolentàs (val., bal.) |
---|---|
tu | insolentessis, insolentares (val.), insolentassis (bal.), insolentesses, insolentasses (val., bal.) |
ell, ella, vostè | insolentés, insolentara (val.), insolentàs (val., bal.) |
nosaltres | insolentéssim, insolentàrem (val.), insolentàssim (bal.), insolentéssem, insolentàssem (val., bal.) |
vosaltres, vós | insolentéssiu, insolentàreu (val.), insolentàssiu (bal.), insolentésseu, insolentàsseu (val., bal.) |
ells, elles, vostès | insolentessin, insolentaren (val.), insolentassin (bal.), insolentessen, insolentassen (val., bal.) |
Plusquamperfet
jo | hagués (haguera) insolentat |
---|---|
tu | haguessis (hagueres) insolentat |
ell, ella, vostè | hagués (haguera) insolentat |
nosaltres | haguéssim (haguérem) insolentat |
vosaltres, vós | haguéssiu (haguéreu) insolentat |
ells, elles, vostès | haguessin (hagueren) insolentat |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
insolentar-se
Mode imperatiu
Present
tu | insolenta |
---|---|
ell, ella, vostè | insolenti, insolente (val.) |
nosaltres | insolentem |
vosaltres, vós | insolenteu, insolentau (bal.) |
ells, elles, vostès | insolentin, insolenten (val.) |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
insolentar-se
Formes no personals
Formes no personals
Infinitiu | insolentar-se |
---|---|
Infinitiu compost | haver insolentat |
Gerundi | insolentant |
Gerundi compost | havent insolentat |
Participi | insolentat, insolentada, insolentats, insolentades |
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017
insolentar-se
- Actuar insolentment.
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.