Conjugació en català del verb «insolar»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

cerca

O llisteu els verbs que comencen per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

insolar

Mode indicatiu

Present
jo insolo (cent.), insole (val.), insol (bal.)
tu insoles
ell, ella, vostè insola
nosaltres insolem, insolam (bal.)
vosaltres, vós insoleu, insolau (bal.)
ells, elles, vostès insolen
Perfet
jo he insolat
tu has insolat
ell, ella, vostè ha insolat
nosaltres hem insolat
vosaltres, vós heu insolat
ells, elles, vostès han insolat
Imperfet
jo insolava
tu insolaves
ell, ella, vostè insolava
nosaltres insolàvem
vosaltres, vós insolàveu
ells, elles, vostès insolaven
Plusquamperfet
jo havia insolat
tu havies insolat
ell, ella, vostè havia insolat
nosaltres havíem insolat
vosaltres, vós havíeu insolat
ells, elles, vostès havien insolat
Passat simple
jo insolí
tu insolares
ell, ella, vostè insolà
nosaltres insolàrem
vosaltres, vós insolàreu
ells, elles, vostès insolaren
Passat perifràstic
jo vaig insolar
tu vas (vares) insolar
ell, ella, vostè va insolar
nosaltres vam (vàrem) insolar
vosaltres, vós vau (vàreu) insolar
ells, elles, vostès van (varen) insolar
Passat anterior
jo haguí insolat
tu hagueres insolat
ell, ella, vostè hagué insolat
nosaltres haguérem insolat
vosaltres, vós haguéreu insolat
ells, elles, vostès hagueren insolat
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver insolat
tu vas haver insolat
ell, ella, vostè va haver insolat
nosaltres vam haver insolat
vosaltres, vós vau haver insolat
ells, elles, vostès van haver insolat
Futur
jo insolaré
tu insolaràs
ell, ella, vostè insolarà
nosaltres insolarem
vosaltres, vós insolareu
ells, elles, vostès insolaran
Futur perfet
jo hauré insolat
tu hauràs insolat
ell, ella, vostè haurà insolat
nosaltres haurem insolat
vosaltres, vós haureu insolat
ells, elles, vostès hauran insolat
Condicional
jo insolaria
tu insolaries
ell, ella, vostè insolaria
nosaltres insolaríem
vosaltres, vós insolaríeu
ells, elles, vostès insolarien
Condicional perfet
jo hauria (haguera) insolat
tu hauries (hagueres) insolat
ell, ella, vostè hauria (haguera) insolat
nosaltres hauríem (haguérem) insolat
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) insolat
ells, elles, vostès haurien (hagueren) insolat
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

insolar

Mode subjuntiu

Present
jo insoli, insole (val.)
tu insolis, insoles (val.)
ell, ella, vostè insoli, insole (val.)
nosaltres insolem
vosaltres, vós insoleu
ells, elles, vostès insolin, insolen (val.)
Perfet
jo hagi (haja) insolat
tu hagis (hages) insolat
ell, ella, vostè hagi (haja) insolat
nosaltres hàgim (hàgem) insolat
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) insolat
ells, elles, vostès hagin (hagen) insolat
Imperfet
jo insolés, insolara (val.), insolàs (val., bal.)
tu insolessis, insolares (val.), insolassis (bal.), insolesses, insolasses (val., bal.)
ell, ella, vostè insolés, insolara (val.), insolàs (val., bal.)
nosaltres insoléssim, insolàrem (val.), insolàssim (bal.), insoléssem, insolàssem (val., bal.)
vosaltres, vós insoléssiu, insolàreu (val.), insolàssiu (bal.), insolésseu, insolàsseu (val., bal.)
ells, elles, vostès insolessin, insolaren (val.), insolassin (bal.), insolessen, insolassen (val., bal.)
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) insolat
tu haguessis (hagueres) insolat
ell, ella, vostè hagués (haguera) insolat
nosaltres haguéssim (haguérem) insolat
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) insolat
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) insolat
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

insolar

Mode imperatiu

Present
tu insola
ell, ella, vostè insoli, insole (val.)
nosaltres insolem
vosaltres, vós insoleu, insolau (bal.)
ells, elles, vostès insolin, insolen (val.)
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

insolar

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu insolar
Infinitiu compost haver insolat
Gerundi insolant
Gerundi compost havent insolat
Participi insolat, insolada, insolats, insolades
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

insolar

  1. Exposar a la llum solar.

La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.

Aquest diccionari s'ha generat a partir de les dades lingüístiques del diccionari de Softcatalà publicat amb llicència dual LGPL v2.1 i GPL v2. Les definicions dels verbs provenen del Viccionari i es publiquen sota llicència de Creative Commons Reconeixement/Compartir-Igual.