Conjugació en català del verb «insistir»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

cerca

O llisteu els verbs que comencen per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

insistir

Mode indicatiu

Present
jo insisteixo (cent.), insistesc (val., bal.), insistisc (val.)
tu insisteixes, insistixes (val.)
ell, ella, vostè insisteix, insistix (val.)
nosaltres insistim
vosaltres, vós insistiu
ells, elles, vostès insisteixen, insistixen (val.)
Perfet
jo he insistit
tu has insistit
ell, ella, vostè ha insistit
nosaltres hem insistit
vosaltres, vós heu insistit
ells, elles, vostès han insistit
Imperfet
jo insistia
tu insisties
ell, ella, vostè insistia
nosaltres insistíem
vosaltres, vós insistíeu
ells, elles, vostès insistien
Plusquamperfet
jo havia insistit
tu havies insistit
ell, ella, vostè havia insistit
nosaltres havíem insistit
vosaltres, vós havíeu insistit
ells, elles, vostès havien insistit
Passat simple
jo insistí
tu insistires
ell, ella, vostè insistí
nosaltres insistírem
vosaltres, vós insistíreu
ells, elles, vostès insistiren
Passat perifràstic
jo vaig insistir
tu vas (vares) insistir
ell, ella, vostè va insistir
nosaltres vam (vàrem) insistir
vosaltres, vós vau (vàreu) insistir
ells, elles, vostès van (varen) insistir
Passat anterior
jo haguí insistit
tu hagueres insistit
ell, ella, vostè hagué insistit
nosaltres haguérem insistit
vosaltres, vós haguéreu insistit
ells, elles, vostès hagueren insistit
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver insistit
tu vas haver insistit
ell, ella, vostè va haver insistit
nosaltres vam haver insistit
vosaltres, vós vau haver insistit
ells, elles, vostès van haver insistit
Futur
jo insistiré
tu insistiràs
ell, ella, vostè insistirà
nosaltres insistirem
vosaltres, vós insistireu
ells, elles, vostès insistiran
Futur perfet
jo hauré insistit
tu hauràs insistit
ell, ella, vostè haurà insistit
nosaltres haurem insistit
vosaltres, vós haureu insistit
ells, elles, vostès hauran insistit
Condicional
jo insistiria
tu insistiries
ell, ella, vostè insistiria
nosaltres insistiríem
vosaltres, vós insistiríeu
ells, elles, vostès insistirien
Condicional perfet
jo hauria (haguera) insistit
tu hauries (hagueres) insistit
ell, ella, vostè hauria (haguera) insistit
nosaltres hauríem (haguérem) insistit
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) insistit
ells, elles, vostès haurien (hagueren) insistit
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

insistir

Mode subjuntiu

Present
jo insisteixi, insistesca / insistisca (val.), insistesqui (bal.)
tu insisteixis, insistesques / insistisques (val.), insistesquis (bal.)
ell, ella, vostè insisteixi, insistesca / insistisca (val.), insistesqui (bal.)
nosaltres insistim, insistiguem (bal.)
vosaltres, vós insistiu, insistigueu (bal.)
ells, elles, vostès insisteixin, insistesquen / insistisquen (val.), insistesquin (bal.)
Perfet
jo hagi (haja) insistit
tu hagis (hages) insistit
ell, ella, vostè hagi (haja) insistit
nosaltres hàgim (hàgem) insistit
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) insistit
ells, elles, vostès hagin (hagen) insistit
Imperfet
jo insistís, insistira (val.)
tu insistissis, insistires (val.), insistisses
ell, ella, vostè insistís, insistira (val.)
nosaltres insistíssim, insistírem (val.), insistíssem
vosaltres, vós insistíssiu, insistíreu (val.), insistísseu
ells, elles, vostès insistissin, insistiren (val.), insistissen
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) insistit
tu haguessis (hagueres) insistit
ell, ella, vostè hagués (haguera) insistit
nosaltres haguéssim (haguérem) insistit
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) insistit
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) insistit
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

insistir

Mode imperatiu

Present
tu insisteix, insistix (val.)
ell, ella, vostè insisteixi, insistesca / insistisca (val.), insistesqui (bal.)
nosaltres insistim, insistiguem (bal.)
vosaltres, vós insistiu
ells, elles, vostès insisteixin, insistesquen / insistisquen (val.), insistesquin (bal.)
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

insistir

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu insistir
Infinitiu compost haver insistit
Gerundi insistint
Gerundi compost havent insistit
Participi insistit, insistida, insistits, insistides
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

insistir

  1. Instar porfidiosament, persistir o mantenir-se ferm en alguna cosa.

La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.

Aquest diccionari s'ha generat a partir de les dades lingüístiques del diccionari de Softcatalà publicat amb llicència dual LGPL v2.1 i GPL v2. Les definicions dels verbs provenen del Viccionari i es publiquen sota llicència de Creative Commons Reconeixement/Compartir-Igual.