insinuar
Indicatiu Subjuntiu Imperatiu Formes no personals Definició
Mode indicatiu
Present
| insinuo (cent.), insinue (val.), insinuu (bal.) |
| insinues |
| insinua |
| insinuem, insinuam (bal.) |
| insinueu, insinuau (bal.) |
| insinuen |
Perfet
| he insinuat |
| has insinuat |
| ha insinuat |
| hem insinuat |
| heu insinuat |
| han insinuat |
Imperfet
| insinuava |
| insinuaves |
| insinuava |
| insinuàvem |
| insinuàveu |
| insinuaven |
Plusquamperfet
| havia insinuat |
| havies insinuat |
| havia insinuat |
| havíem insinuat |
| havíeu insinuat |
| havien insinuat |
Passat simple
| insinuí |
| insinuares |
| insinuà |
| insinuàrem |
| insinuàreu |
| insinuaren |
Passat perifràstic
| vaig insinuar |
| vas (vares) insinuar |
| va insinuar |
| vam (vàrem) insinuar |
| vau (vàreu) insinuar |
| van (varen) insinuar |
Passat anterior
| haguí insinuat |
| hagueres insinuat |
| hagué insinuat |
| haguérem insinuat |
| haguéreu insinuat |
| hagueren insinuat |
Passat anterior perifràstic
| vaig haver insinuat |
| vas haver insinuat |
| va haver insinuat |
| vam haver insinuat |
| vau haver insinuat |
| van haver insinuat |
Futur
| insinuaré |
| insinuaràs |
| insinuarà |
| insinuarem |
| insinuareu |
| insinuaran |
Futur perfet
| hauré insinuat |
| hauràs insinuat |
| haurà insinuat |
| haurem insinuat |
| haureu insinuat |
| hauran insinuat |
Condicional
| insinuaria |
| insinuaries |
| insinuaria |
| insinuaríem |
| insinuaríeu |
| insinuarien |
Condicional perfet
| hauria (haguera) insinuat |
| hauries (hagueres) insinuat |
| hauria (haguera) insinuat |
| hauríem (haguérem) insinuat |
| hauríeu (haguéreu) insinuat |
| haurien (hagueren) insinuat |
Mode subjuntiu
Present
| insinuï, insinue (val.) |
| insinuïs, insinues (val.) |
| insinuï, insinue (val.) |
| insinuem |
| insinueu |
| insinuïn, insinuen (val.) |
Perfet
| hagi (haja) insinuat |
| hagis (hages) insinuat |
| hagi (haja) insinuat |
| hàgim (hàgem) insinuat |
| hàgiu (hàgeu) insinuat |
| hagin (hagen) insinuat |
Imperfet
| insinués, insinuara (val.), insinuàs (val., bal.) |
| insinuessis, insinuares (val.), insinuassis (bal.), insinuesses, insinuasses (val., bal.) |
| insinués, insinuara (val.), insinuàs (val., bal.) |
| insinuéssim, insinuàrem (val.), insinuàssim (bal.), insinuéssem, insinuàssem (val., bal.) |
| insinuéssiu, insinuàreu (val.), insinuàssiu (bal.), insinuésseu, insinuàsseu (val., bal.) |
| insinuessin, insinuaren (val.), insinuassin (bal.), insinuessen, insinuassen (val., bal.) |
Plusquamperfet
| hagués (haguera) insinuat |
| haguessis (hagueres) insinuat |
| hagués (haguera) insinuat |
| haguéssim (haguérem) insinuat |
| haguéssiu (haguéreu) insinuat |
| haguessin (hagueren) insinuat |
Mode imperatiu
Present
| insinua |
| insinuï, insinue (val.) |
| insinuem |
| insinueu, insinuau (bal.) |
| insinuïn, insinuen (val.) |
Formes no personals
Formes no personals
| Infinitiu | insinuar |
|---|---|
| Infinitiu compost | haver insinuat |
| Gerundi | insinuant |
| Gerundi compost | havent insinuat |
| Participi | insinuat , insinuada , insinuats , insinuades |
Definició
- Indicar, apuntar lleugerament alguna cosa.
- Significar alguna cosa només suggerint-la.
- Fer la manifestació d'algun instrument davant el jutge competent perquè hi interposi la seva autoritat.
- Mostrar indirectament l'interès a mantenir una relació amorosa.
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017