inseminar
Indicatiu Subjuntiu Imperatiu Formes no personals Definició
Mode indicatiu
Present
| insemino (cent.), insemine (val.), insemín (bal.) |
| insemines |
| insemina |
| inseminem, inseminam (bal.) |
| insemineu, inseminau (bal.) |
| inseminen |
Perfet
| he inseminat |
| has inseminat |
| ha inseminat |
| hem inseminat |
| heu inseminat |
| han inseminat |
Imperfet
| inseminava |
| inseminaves |
| inseminava |
| inseminàvem |
| inseminàveu |
| inseminaven |
Plusquamperfet
| havia inseminat |
| havies inseminat |
| havia inseminat |
| havíem inseminat |
| havíeu inseminat |
| havien inseminat |
Passat simple
| inseminí |
| inseminares |
| inseminà |
| inseminàrem |
| inseminàreu |
| inseminaren |
Passat perifràstic
| vaig inseminar |
| vas (vares) inseminar |
| va inseminar |
| vam (vàrem) inseminar |
| vau (vàreu) inseminar |
| van (varen) inseminar |
Passat anterior
| haguí inseminat |
| hagueres inseminat |
| hagué inseminat |
| haguérem inseminat |
| haguéreu inseminat |
| hagueren inseminat |
Passat anterior perifràstic
| vaig haver inseminat |
| vas haver inseminat |
| va haver inseminat |
| vam haver inseminat |
| vau haver inseminat |
| van haver inseminat |
Futur
| inseminaré |
| inseminaràs |
| inseminarà |
| inseminarem |
| inseminareu |
| inseminaran |
Futur perfet
| hauré inseminat |
| hauràs inseminat |
| haurà inseminat |
| haurem inseminat |
| haureu inseminat |
| hauran inseminat |
Condicional
| inseminaria |
| inseminaries |
| inseminaria |
| inseminaríem |
| inseminaríeu |
| inseminarien |
Condicional perfet
| hauria (haguera) inseminat |
| hauries (hagueres) inseminat |
| hauria (haguera) inseminat |
| hauríem (haguérem) inseminat |
| hauríeu (haguéreu) inseminat |
| haurien (hagueren) inseminat |
Mode subjuntiu
Present
| insemini, insemine (val.) |
| inseminis, insemines (val.) |
| insemini, insemine (val.) |
| inseminem |
| insemineu |
| inseminin, inseminen (val.) |
Perfet
| hagi (haja) inseminat |
| hagis (hages) inseminat |
| hagi (haja) inseminat |
| hàgim (hàgem) inseminat |
| hàgiu (hàgeu) inseminat |
| hagin (hagen) inseminat |
Imperfet
| inseminés, inseminara (val.), inseminàs (val., bal.) |
| inseminessis, inseminares (val.), inseminassis (bal.), inseminesses, inseminasses (val., bal.) |
| inseminés, inseminara (val.), inseminàs (val., bal.) |
| inseminéssim, inseminàrem (val.), inseminàssim (bal.), inseminéssem, inseminàssem (val., bal.) |
| inseminéssiu, inseminàreu (val.), inseminàssiu (bal.), inseminésseu, inseminàsseu (val., bal.) |
| inseminessin, inseminaren (val.), inseminassin (bal.), inseminessen, inseminassen (val., bal.) |
Plusquamperfet
| hagués (haguera) inseminat |
| haguessis (hagueres) inseminat |
| hagués (haguera) inseminat |
| haguéssim (haguérem) inseminat |
| haguéssiu (haguéreu) inseminat |
| haguessin (hagueren) inseminat |
Mode imperatiu
Present
| insemina |
| insemini, insemine (val.) |
| inseminem |
| insemineu, inseminau (bal.) |
| inseminin, inseminen (val.) |
Formes no personals
Formes no personals
| Infinitiu | inseminar |
|---|---|
| Infinitiu compost | haver inseminat |
| Gerundi | inseminant |
| Gerundi compost | havent inseminat |
| Participi | inseminat , inseminada , inseminats , inseminades |
Definició
- Fer arribar el semen a l’òvul per tal de fecundar-lo.
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017