inquietar
Indicatiu Subjuntiu Imperatiu Formes no personals Definició
Mode indicatiu
Present
| inquieto (cent.), inquiete (val.), inquiet (bal.) |
| inquietes |
| inquieta |
| inquietem, inquietam (bal.) |
| inquieteu, inquietau (bal.) |
| inquieten |
Perfet
| he inquietat |
| has inquietat |
| ha inquietat |
| hem inquietat |
| heu inquietat |
| han inquietat |
Imperfet
| inquietava |
| inquietaves |
| inquietava |
| inquietàvem |
| inquietàveu |
| inquietaven |
Plusquamperfet
| havia inquietat |
| havies inquietat |
| havia inquietat |
| havíem inquietat |
| havíeu inquietat |
| havien inquietat |
Passat simple
| inquietí |
| inquietares |
| inquietà |
| inquietàrem |
| inquietàreu |
| inquietaren |
Passat perifràstic
| vaig inquietar |
| vas (vares) inquietar |
| va inquietar |
| vam (vàrem) inquietar |
| vau (vàreu) inquietar |
| van (varen) inquietar |
Passat anterior
| haguí inquietat |
| hagueres inquietat |
| hagué inquietat |
| haguérem inquietat |
| haguéreu inquietat |
| hagueren inquietat |
Passat anterior perifràstic
| vaig haver inquietat |
| vas haver inquietat |
| va haver inquietat |
| vam haver inquietat |
| vau haver inquietat |
| van haver inquietat |
Futur
| inquietaré |
| inquietaràs |
| inquietarà |
| inquietarem |
| inquietareu |
| inquietaran |
Futur perfet
| hauré inquietat |
| hauràs inquietat |
| haurà inquietat |
| haurem inquietat |
| haureu inquietat |
| hauran inquietat |
Condicional
| inquietaria |
| inquietaries |
| inquietaria |
| inquietaríem |
| inquietaríeu |
| inquietarien |
Condicional perfet
| hauria (haguera) inquietat |
| hauries (hagueres) inquietat |
| hauria (haguera) inquietat |
| hauríem (haguérem) inquietat |
| hauríeu (haguéreu) inquietat |
| haurien (hagueren) inquietat |
Mode subjuntiu
Present
| inquieti, inquiete (val.) |
| inquietis, inquietes (val.) |
| inquieti, inquiete (val.) |
| inquietem |
| inquieteu |
| inquietin, inquieten (val.) |
Perfet
| hagi (haja) inquietat |
| hagis (hages) inquietat |
| hagi (haja) inquietat |
| hàgim (hàgem) inquietat |
| hàgiu (hàgeu) inquietat |
| hagin (hagen) inquietat |
Imperfet
| inquietés, inquietara (val.), inquietàs (val., bal.) |
| inquietessis, inquietares (val.), inquietassis (bal.), inquietesses, inquietasses (val., bal.) |
| inquietés, inquietara (val.), inquietàs (val., bal.) |
| inquietéssim, inquietàrem (val.), inquietàssim (bal.), inquietéssem, inquietàssem (val., bal.) |
| inquietéssiu, inquietàreu (val.), inquietàssiu (bal.), inquietésseu, inquietàsseu (val., bal.) |
| inquietessin, inquietaren (val.), inquietassin (bal.), inquietessen, inquietassen (val., bal.) |
Plusquamperfet
| hagués (haguera) inquietat |
| haguessis (hagueres) inquietat |
| hagués (haguera) inquietat |
| haguéssim (haguérem) inquietat |
| haguéssiu (haguéreu) inquietat |
| haguessin (hagueren) inquietat |
Mode imperatiu
Present
| inquieta |
| inquieti, inquiete (val.) |
| inquietem |
| inquieteu, inquietau (bal.) |
| inquietin, inquieten (val.) |
Formes no personals
Formes no personals
| Infinitiu | inquietar |
|---|---|
| Infinitiu compost | haver inquietat |
| Gerundi | inquietant |
| Gerundi compost | havent inquietat |
| Participi | inquietat , inquietada , inquietats , inquietades |
Definició
- Pertorbar la quietud.
- Commoure, alterar, no deixar tranquil.
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017