Conjugació en català del verb «inquietar»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

cerca

O llisteu els verbs que comencen per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

inquietar

Mode indicatiu

Present
jo inquieto (cent.), inquiete (val.), inquiet (bal.)
tu inquietes
ell, ella, vostè inquieta
nosaltres inquietem, inquietam (bal.)
vosaltres, vós inquieteu, inquietau (bal.)
ells, elles, vostès inquieten
Perfet
jo he inquietat
tu has inquietat
ell, ella, vostè ha inquietat
nosaltres hem inquietat
vosaltres, vós heu inquietat
ells, elles, vostès han inquietat
Imperfet
jo inquietava
tu inquietaves
ell, ella, vostè inquietava
nosaltres inquietàvem
vosaltres, vós inquietàveu
ells, elles, vostès inquietaven
Plusquamperfet
jo havia inquietat
tu havies inquietat
ell, ella, vostè havia inquietat
nosaltres havíem inquietat
vosaltres, vós havíeu inquietat
ells, elles, vostès havien inquietat
Passat simple
jo inquietí
tu inquietares
ell, ella, vostè inquietà
nosaltres inquietàrem
vosaltres, vós inquietàreu
ells, elles, vostès inquietaren
Passat perifràstic
jo vaig inquietar
tu vas (vares) inquietar
ell, ella, vostè va inquietar
nosaltres vam (vàrem) inquietar
vosaltres, vós vau (vàreu) inquietar
ells, elles, vostès van (varen) inquietar
Passat anterior
jo haguí inquietat
tu hagueres inquietat
ell, ella, vostè hagué inquietat
nosaltres haguérem inquietat
vosaltres, vós haguéreu inquietat
ells, elles, vostès hagueren inquietat
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver inquietat
tu vas haver inquietat
ell, ella, vostè va haver inquietat
nosaltres vam haver inquietat
vosaltres, vós vau haver inquietat
ells, elles, vostès van haver inquietat
Futur
jo inquietaré
tu inquietaràs
ell, ella, vostè inquietarà
nosaltres inquietarem
vosaltres, vós inquietareu
ells, elles, vostès inquietaran
Futur perfet
jo hauré inquietat
tu hauràs inquietat
ell, ella, vostè haurà inquietat
nosaltres haurem inquietat
vosaltres, vós haureu inquietat
ells, elles, vostès hauran inquietat
Condicional
jo inquietaria
tu inquietaries
ell, ella, vostè inquietaria
nosaltres inquietaríem
vosaltres, vós inquietaríeu
ells, elles, vostès inquietarien
Condicional perfet
jo hauria (haguera) inquietat
tu hauries (hagueres) inquietat
ell, ella, vostè hauria (haguera) inquietat
nosaltres hauríem (haguérem) inquietat
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) inquietat
ells, elles, vostès haurien (hagueren) inquietat
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

inquietar

Mode subjuntiu

Present
jo inquieti, inquiete (val.)
tu inquietis, inquietes (val.)
ell, ella, vostè inquieti, inquiete (val.)
nosaltres inquietem
vosaltres, vós inquieteu
ells, elles, vostès inquietin, inquieten (val.)
Perfet
jo hagi (haja) inquietat
tu hagis (hages) inquietat
ell, ella, vostè hagi (haja) inquietat
nosaltres hàgim (hàgem) inquietat
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) inquietat
ells, elles, vostès hagin (hagen) inquietat
Imperfet
jo inquietés, inquietara (val.), inquietàs (val., bal.)
tu inquietessis, inquietares (val.), inquietassis (bal.), inquietesses, inquietasses (val., bal.)
ell, ella, vostè inquietés, inquietara (val.), inquietàs (val., bal.)
nosaltres inquietéssim, inquietàrem (val.), inquietàssim (bal.), inquietéssem, inquietàssem (val., bal.)
vosaltres, vós inquietéssiu, inquietàreu (val.), inquietàssiu (bal.), inquietésseu, inquietàsseu (val., bal.)
ells, elles, vostès inquietessin, inquietaren (val.), inquietassin (bal.), inquietessen, inquietassen (val., bal.)
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) inquietat
tu haguessis (hagueres) inquietat
ell, ella, vostè hagués (haguera) inquietat
nosaltres haguéssim (haguérem) inquietat
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) inquietat
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) inquietat
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

inquietar

Mode imperatiu

Present
tu inquieta
ell, ella, vostè inquieti, inquiete (val.)
nosaltres inquietem
vosaltres, vós inquieteu, inquietau (bal.)
ells, elles, vostès inquietin, inquieten (val.)
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

inquietar

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu inquietar
Infinitiu compost haver inquietat
Gerundi inquietant
Gerundi compost havent inquietat
Participi inquietat, inquietada, inquietats, inquietades
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

inquietar

  1. Pertorbar la quietud.
  2. Commoure, alterar, no deixar tranquil.

La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.

Aquest diccionari s'ha generat a partir de les dades lingüístiques del diccionari de Softcatalà publicat amb llicència dual LGPL v2.1 i GPL v2. Les definicions dels verbs provenen del Viccionari i es publiquen sota llicència de Creative Commons Reconeixement/Compartir-Igual.