infringir
Indicatiu Subjuntiu Imperatiu Formes no personals Definició
Mode indicatiu
Present
| infringeixo (cent.), infringesc (val., bal.), infringisc (val.) |
| infringeixes, infringixes (val.) |
| infringeix, infringix (val.) |
| infringim |
| infringiu |
| infringeixen, infringixen (val.) |
Perfet
| he infringit |
| has infringit |
| ha infringit |
| hem infringit |
| heu infringit |
| han infringit |
Imperfet
| infringia |
| infringies |
| infringia |
| infringíem |
| infringíeu |
| infringien |
Plusquamperfet
| havia infringit |
| havies infringit |
| havia infringit |
| havíem infringit |
| havíeu infringit |
| havien infringit |
Passat simple
| infringí |
| infringires |
| infringí |
| infringírem |
| infringíreu |
| infringiren |
Passat perifràstic
| vaig infringir |
| vas (vares) infringir |
| va infringir |
| vam (vàrem) infringir |
| vau (vàreu) infringir |
| van (varen) infringir |
Passat anterior
| haguí infringit |
| hagueres infringit |
| hagué infringit |
| haguérem infringit |
| haguéreu infringit |
| hagueren infringit |
Passat anterior perifràstic
| vaig haver infringit |
| vas haver infringit |
| va haver infringit |
| vam haver infringit |
| vau haver infringit |
| van haver infringit |
Futur
| infringiré |
| infringiràs |
| infringirà |
| infringirem |
| infringireu |
| infringiran |
Futur perfet
| hauré infringit |
| hauràs infringit |
| haurà infringit |
| haurem infringit |
| haureu infringit |
| hauran infringit |
Condicional
| infringiria |
| infringiries |
| infringiria |
| infringiríem |
| infringiríeu |
| infringirien |
Condicional perfet
| hauria (haguera) infringit |
| hauries (hagueres) infringit |
| hauria (haguera) infringit |
| hauríem (haguérem) infringit |
| hauríeu (haguéreu) infringit |
| haurien (hagueren) infringit |
Mode subjuntiu
Present
| infringeixi, infringesca / infringisca (val.), infringesqui (bal.) |
| infringeixis, infringesques / infringisques (val.), infringesquis (bal.) |
| infringeixi, infringesca / infringisca (val.), infringesqui (bal.) |
| infringim, infringiguem (bal.) |
| infringiu, infringigueu (bal.) |
| infringeixin, infringesquen / infringisquen (val.), infringesquin (bal.) |
Perfet
| hagi (haja) infringit |
| hagis (hages) infringit |
| hagi (haja) infringit |
| hàgim (hàgem) infringit |
| hàgiu (hàgeu) infringit |
| hagin (hagen) infringit |
Imperfet
| infringís, infringira (val.) |
| infringissis, infringires (val.), infringisses |
| infringís, infringira (val.) |
| infringíssim, infringírem (val.), infringíssem |
| infringíssiu, infringíreu (val.), infringísseu |
| infringissin, infringiren (val.), infringissen |
Plusquamperfet
| hagués (haguera) infringit |
| haguessis (hagueres) infringit |
| hagués (haguera) infringit |
| haguéssim (haguérem) infringit |
| haguéssiu (haguéreu) infringit |
| haguessin (hagueren) infringit |
Mode imperatiu
Present
| infringeix, infringix (val.) |
| infringeixi, infringesca / infringisca (val.), infringesqui (bal.) |
| infringim, infringiguem (bal.) |
| infringiu |
| infringeixin, infringesquen / infringisquen (val.), infringesquin (bal.) |
Formes no personals
Formes no personals
| Infinitiu | infringir |
|---|---|
| Infinitiu compost | haver infringit |
| Gerundi | infringint |
| Gerundi compost | havent infringit |
| Participi | infringit , infringida , infringits , infringides |
Definició
- Violar, traspassar alguna llei, pacte o tractat.
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017