Conjugació del verb «infirmar»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

O llisteu els verbs que comencin per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

infirmar

Mode indicatiu

Present
jo infirmo (cent.), infirme (val.), infirm (bal.)
tu infirmes
ell, ella, vostè infirma
nosaltres infirmem, infirmam (bal.)
vosaltres, vós infirmeu, infirmau (bal.)
ells, elles, vostès infirmen
Perfet
jo he infirmat
tu has infirmat
ell, ella, vostè ha infirmat
nosaltres hem infirmat
vosaltres, vós heu infirmat
ells, elles, vostès han infirmat
Imperfet
jo infirmava
tu infirmaves
ell, ella, vostè infirmava
nosaltres infirmàvem
vosaltres, vós infirmàveu
ells, elles, vostès infirmaven
Plusquamperfet
jo havia infirmat
tu havies infirmat
ell, ella, vostè havia infirmat
nosaltres havíem infirmat
vosaltres, vós havíeu infirmat
ells, elles, vostès havien infirmat
Passat simple
jo infirmí
tu infirmares
ell, ella, vostè infirmà
nosaltres infirmàrem
vosaltres, vós infirmàreu
ells, elles, vostès infirmaren
Passat perifràstic
jo vaig infirmar
tu vas (vares) infirmar
ell, ella, vostè va infirmar
nosaltres vam (vàrem) infirmar
vosaltres, vós vau (vàreu) infirmar
ells, elles, vostès van (varen) infirmar
Passat anterior
jo haguí infirmat
tu hagueres infirmat
ell, ella, vostè hagué infirmat
nosaltres haguérem infirmat
vosaltres, vós haguéreu infirmat
ells, elles, vostès hagueren infirmat
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver infirmat
tu vas haver infirmat
ell, ella, vostè va haver infirmat
nosaltres vam haver infirmat
vosaltres, vós vau haver infirmat
ells, elles, vostès van haver infirmat
Futur
jo infirmaré
tu infirmaràs
ell, ella, vostè infirmarà
nosaltres infirmarem
vosaltres, vós infirmareu
ells, elles, vostès infirmaran
Futur perfet
jo hauré infirmat
tu hauràs infirmat
ell, ella, vostè haurà infirmat
nosaltres haurem infirmat
vosaltres, vós haureu infirmat
ells, elles, vostès hauran infirmat
Condicional
jo infirmaria
tu infirmaries
ell, ella, vostè infirmaria
nosaltres infirmaríem
vosaltres, vós infirmaríeu
ells, elles, vostès infirmarien
Condicional perfet
jo hauria (haguera) infirmat
tu hauries (hagueres) infirmat
ell, ella, vostè hauria (haguera) infirmat
nosaltres hauríem (haguérem) infirmat
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) infirmat
ells, elles, vostès haurien (hagueren) infirmat

infirmar

Mode subjuntiu

Present
jo infirmi, infirme (val.)
tu infirmis, infirmes (val.)
ell, ella, vostè infirmi, infirme (val.)
nosaltres infirmem
vosaltres, vós infirmeu
ells, elles, vostès infirmin, infirmen (val.)
Perfet
jo hagi (haja) infirmat
tu hagis (hages) infirmat
ell, ella, vostè hagi (haja) infirmat
nosaltres hàgim (hàgem) infirmat
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) infirmat
ells, elles, vostès hagin (hagen) infirmat
Imperfet
jo infirmés, infirmara (val.), infirmàs (val., bal.)
tu infirmessis, infirmares (val.), infirmassis (bal.), infirmesses, infirmasses (val., bal.)
ell, ella, vostè infirmés, infirmara (val.), infirmàs (val., bal.)
nosaltres infirméssim, infirmàrem (val.), infirmàssim (bal.), infirméssem, infirmàssem (val., bal.)
vosaltres, vós infirméssiu, infirmàreu (val.), infirmàssiu (bal.), infirmésseu, infirmàsseu (val., bal.)
ells, elles, vostès infirmessin, infirmaren (val.), infirmassin (bal.), infirmessen, infirmassen (val., bal.)
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) infirmat
tu haguessis (hagueres) infirmat
ell, ella, vostè hagués (haguera) infirmat
nosaltres haguéssim (haguérem) infirmat
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) infirmat
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) infirmat

infirmar

Imperatiu

Present
tu infirma
ell, ella, vostè infirmi, infirme (val.)
nosaltres infirmem
vosaltres, vós infirmeu, infirmau (bal.)
ells, elles, vostès infirmin, infirmen (val.)

infirmar

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu infirmar
Infinitiu compost haver infirmat
Gerundi infirmant
Gerundi compost havent infirmat
Participi infirmat, infirmada, infirmats, infirmades