inferir
Indicatiu Subjuntiu Imperatiu Formes no personals Definició
Mode indicatiu
Present
| infereixo (cent.), inferesc (val., bal.), inferisc (val.) |
| infereixes, inferixes (val.) |
| infereix, inferix (val.) |
| inferim |
| inferiu |
| infereixen, inferixen (val.) |
Perfet
| he inferit |
| has inferit |
| ha inferit |
| hem inferit |
| heu inferit |
| han inferit |
Imperfet
| inferia |
| inferies |
| inferia |
| inferíem |
| inferíeu |
| inferien |
Plusquamperfet
| havia inferit |
| havies inferit |
| havia inferit |
| havíem inferit |
| havíeu inferit |
| havien inferit |
Passat simple
| inferí |
| inferires |
| inferí |
| inferírem |
| inferíreu |
| inferiren |
Passat perifràstic
| vaig inferir |
| vas (vares) inferir |
| va inferir |
| vam (vàrem) inferir |
| vau (vàreu) inferir |
| van (varen) inferir |
Passat anterior
| haguí inferit |
| hagueres inferit |
| hagué inferit |
| haguérem inferit |
| haguéreu inferit |
| hagueren inferit |
Passat anterior perifràstic
| vaig haver inferit |
| vas haver inferit |
| va haver inferit |
| vam haver inferit |
| vau haver inferit |
| van haver inferit |
Futur
| inferiré |
| inferiràs |
| inferirà |
| inferirem |
| inferireu |
| inferiran |
Futur perfet
| hauré inferit |
| hauràs inferit |
| haurà inferit |
| haurem inferit |
| haureu inferit |
| hauran inferit |
Condicional
| inferiria |
| inferiries |
| inferiria |
| inferiríem |
| inferiríeu |
| inferirien |
Condicional perfet
| hauria (haguera) inferit |
| hauries (hagueres) inferit |
| hauria (haguera) inferit |
| hauríem (haguérem) inferit |
| hauríeu (haguéreu) inferit |
| haurien (hagueren) inferit |
Mode subjuntiu
Present
| infereixi, inferesca / inferisca (val.), inferesqui (bal.) |
| infereixis, inferesques / inferisques (val.), inferesquis (bal.) |
| infereixi, inferesca / inferisca (val.), inferesqui (bal.) |
| inferim, inferiguem (bal.) |
| inferiu, inferigueu (bal.) |
| infereixin, inferesquen / inferisquen (val.), inferesquin (bal.) |
Perfet
| hagi (haja) inferit |
| hagis (hages) inferit |
| hagi (haja) inferit |
| hàgim (hàgem) inferit |
| hàgiu (hàgeu) inferit |
| hagin (hagen) inferit |
Imperfet
| inferís, inferira (val.) |
| inferissis, inferires (val.), inferisses |
| inferís, inferira (val.) |
| inferíssim, inferírem (val.), inferíssem |
| inferíssiu, inferíreu (val.), inferísseu |
| inferissin, inferiren (val.), inferissen |
Plusquamperfet
| hagués (haguera) inferit |
| haguessis (hagueres) inferit |
| hagués (haguera) inferit |
| haguéssim (haguérem) inferit |
| haguéssiu (haguéreu) inferit |
| haguessin (hagueren) inferit |
Mode imperatiu
Present
| infereix, inferix (val.) |
| infereixi, inferesca / inferisca (val.), inferesqui (bal.) |
| inferim, inferiguem (bal.) |
| inferiu |
| infereixin, inferesquen / inferisquen (val.), inferesquin (bal.) |
Formes no personals
Formes no personals
| Infinitiu | inferir |
|---|---|
| Infinitiu compost | haver inferit |
| Gerundi | inferint |
| Gerundi compost | havent inferit |
| Participi | inferit , inferida , inferits , inferides |
Definició
- Treure conseqüència o deduir una cosa d'altra.
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017