Conjugació del verb «infamar»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

O llisteu els verbs que comencin per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

infamar

Mode indicatiu

Present
jo infamo (cent.), infame (val.), infam (bal.)
tu infames
ell, ella, vostè infama
nosaltres infamem, infamam (bal.)
vosaltres, vós infameu, infamau (bal.)
ells, elles, vostès infamen
Perfet
jo he infamat
tu has infamat
ell, ella, vostè ha infamat
nosaltres hem infamat
vosaltres, vós heu infamat
ells, elles, vostès han infamat
Imperfet
jo infamava
tu infamaves
ell, ella, vostè infamava
nosaltres infamàvem
vosaltres, vós infamàveu
ells, elles, vostès infamaven
Plusquamperfet
jo havia infamat
tu havies infamat
ell, ella, vostè havia infamat
nosaltres havíem infamat
vosaltres, vós havíeu infamat
ells, elles, vostès havien infamat
Passat simple
jo infamí
tu infamares
ell, ella, vostè infamà
nosaltres infamàrem
vosaltres, vós infamàreu
ells, elles, vostès infamaren
Passat perifràstic
jo vaig infamar
tu vas (vares) infamar
ell, ella, vostè va infamar
nosaltres vam (vàrem) infamar
vosaltres, vós vau (vàreu) infamar
ells, elles, vostès van (varen) infamar
Passat anterior
jo haguí infamat
tu hagueres infamat
ell, ella, vostè hagué infamat
nosaltres haguérem infamat
vosaltres, vós haguéreu infamat
ells, elles, vostès hagueren infamat
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver infamat
tu vas haver infamat
ell, ella, vostè va haver infamat
nosaltres vam haver infamat
vosaltres, vós vau haver infamat
ells, elles, vostès van haver infamat
Futur
jo infamaré
tu infamaràs
ell, ella, vostè infamarà
nosaltres infamarem
vosaltres, vós infamareu
ells, elles, vostès infamaran
Futur perfet
jo hauré infamat
tu hauràs infamat
ell, ella, vostè haurà infamat
nosaltres haurem infamat
vosaltres, vós haureu infamat
ells, elles, vostès hauran infamat
Condicional
jo infamaria
tu infamaries
ell, ella, vostè infamaria
nosaltres infamaríem
vosaltres, vós infamaríeu
ells, elles, vostès infamarien
Condicional perfet
jo hauria (haguera) infamat
tu hauries (hagueres) infamat
ell, ella, vostè hauria (haguera) infamat
nosaltres hauríem (haguérem) infamat
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) infamat
ells, elles, vostès haurien (hagueren) infamat

infamar

Mode subjuntiu

Present
jo infami, infame (val.)
tu infamis, infames (val.)
ell, ella, vostè infami, infame (val.)
nosaltres infamem
vosaltres, vós infameu
ells, elles, vostès infamin, infamen (val.)
Perfet
jo hagi (haja) infamat
tu hagis (hages) infamat
ell, ella, vostè hagi (haja) infamat
nosaltres hàgim (hàgem) infamat
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) infamat
ells, elles, vostès hagin (hagen) infamat
Imperfet
jo infamés, infamara (val.), infamàs (val., bal.)
tu infamessis, infamares (val.), infamassis (bal.), infamesses, infamasses (val., bal.)
ell, ella, vostè infamés, infamara (val.), infamàs (val., bal.)
nosaltres infaméssim, infamàrem (val.), infamàssim (bal.), infaméssem, infamàssem (val., bal.)
vosaltres, vós infaméssiu, infamàreu (val.), infamàssiu (bal.), infamésseu, infamàsseu (val., bal.)
ells, elles, vostès infamessin, infamaren (val.), infamassin (bal.), infamessen, infamassen (val., bal.)
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) infamat
tu haguessis (hagueres) infamat
ell, ella, vostè hagués (haguera) infamat
nosaltres haguéssim (haguérem) infamat
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) infamat
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) infamat

infamar

Imperatiu

Present
tu infama
ell, ella, vostè infami, infame (val.)
nosaltres infamem
vosaltres, vós infameu, infamau (bal.)
ells, elles, vostès infamin, infamen (val.)

infamar

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu infamar
Infinitiu compost haver infamat
Gerundi infamant
Gerundi compost havent infamat
Participi infamat, infamada, infamats, infamades