infamar
Indicatiu Subjuntiu Imperatiu Formes no personals Definició
Mode indicatiu
Present
| infamo (cent.), infame (val.), infam (bal.) |
| infames |
| infama |
| infamem, infamam (bal.) |
| infameu, infamau (bal.) |
| infamen |
Perfet
| he infamat |
| has infamat |
| ha infamat |
| hem infamat |
| heu infamat |
| han infamat |
Imperfet
| infamava |
| infamaves |
| infamava |
| infamàvem |
| infamàveu |
| infamaven |
Plusquamperfet
| havia infamat |
| havies infamat |
| havia infamat |
| havíem infamat |
| havíeu infamat |
| havien infamat |
Passat simple
| infamí |
| infamares |
| infamà |
| infamàrem |
| infamàreu |
| infamaren |
Passat perifràstic
| vaig infamar |
| vas (vares) infamar |
| va infamar |
| vam (vàrem) infamar |
| vau (vàreu) infamar |
| van (varen) infamar |
Passat anterior
| haguí infamat |
| hagueres infamat |
| hagué infamat |
| haguérem infamat |
| haguéreu infamat |
| hagueren infamat |
Passat anterior perifràstic
| vaig haver infamat |
| vas haver infamat |
| va haver infamat |
| vam haver infamat |
| vau haver infamat |
| van haver infamat |
Futur
| infamaré |
| infamaràs |
| infamarà |
| infamarem |
| infamareu |
| infamaran |
Futur perfet
| hauré infamat |
| hauràs infamat |
| haurà infamat |
| haurem infamat |
| haureu infamat |
| hauran infamat |
Condicional
| infamaria |
| infamaries |
| infamaria |
| infamaríem |
| infamaríeu |
| infamarien |
Condicional perfet
| hauria (haguera) infamat |
| hauries (hagueres) infamat |
| hauria (haguera) infamat |
| hauríem (haguérem) infamat |
| hauríeu (haguéreu) infamat |
| haurien (hagueren) infamat |
Mode subjuntiu
Present
| infami, infame (val.) |
| infamis, infames (val.) |
| infami, infame (val.) |
| infamem |
| infameu |
| infamin, infamen (val.) |
Perfet
| hagi (haja) infamat |
| hagis (hages) infamat |
| hagi (haja) infamat |
| hàgim (hàgem) infamat |
| hàgiu (hàgeu) infamat |
| hagin (hagen) infamat |
Imperfet
| infamés, infamara (val.), infamàs (val., bal.) |
| infamessis, infamares (val.), infamassis (bal.), infamesses, infamasses (val., bal.) |
| infamés, infamara (val.), infamàs (val., bal.) |
| infaméssim, infamàrem (val.), infamàssim (bal.), infaméssem, infamàssem (val., bal.) |
| infaméssiu, infamàreu (val.), infamàssiu (bal.), infamésseu, infamàsseu (val., bal.) |
| infamessin, infamaren (val.), infamassin (bal.), infamessen, infamassen (val., bal.) |
Plusquamperfet
| hagués (haguera) infamat |
| haguessis (hagueres) infamat |
| hagués (haguera) infamat |
| haguéssim (haguérem) infamat |
| haguéssiu (haguéreu) infamat |
| haguessin (hagueren) infamat |
Mode imperatiu
Present
| infama |
| infami, infame (val.) |
| infamem |
| infameu, infamau (bal.) |
| infamin, infamen (val.) |
Formes no personals
Formes no personals
| Infinitiu | infamar |
|---|---|
| Infinitiu compost | haver infamat |
| Gerundi | infamant |
| Gerundi compost | havent infamat |
| Participi | infamat , infamada , infamats , infamades |
Definició
- Llevar la fama, estimació i honra a alguna persona.
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017