indultar
Indicatiu Subjuntiu Imperatiu Formes no personals Definició
Mode indicatiu
Present
| indulto (cent.), indulte (val.), indult (bal.) |
| indultes |
| indulta |
| indultem, indultam (bal.) |
| indulteu, indultau (bal.) |
| indulten |
Perfet
| he indultat |
| has indultat |
| ha indultat |
| hem indultat |
| heu indultat |
| han indultat |
Imperfet
| indultava |
| indultaves |
| indultava |
| indultàvem |
| indultàveu |
| indultaven |
Plusquamperfet
| havia indultat |
| havies indultat |
| havia indultat |
| havíem indultat |
| havíeu indultat |
| havien indultat |
Passat simple
| indultí |
| indultares |
| indultà |
| indultàrem |
| indultàreu |
| indultaren |
Passat perifràstic
| vaig indultar |
| vas (vares) indultar |
| va indultar |
| vam (vàrem) indultar |
| vau (vàreu) indultar |
| van (varen) indultar |
Passat anterior
| haguí indultat |
| hagueres indultat |
| hagué indultat |
| haguérem indultat |
| haguéreu indultat |
| hagueren indultat |
Passat anterior perifràstic
| vaig haver indultat |
| vas haver indultat |
| va haver indultat |
| vam haver indultat |
| vau haver indultat |
| van haver indultat |
Futur
| indultaré |
| indultaràs |
| indultarà |
| indultarem |
| indultareu |
| indultaran |
Futur perfet
| hauré indultat |
| hauràs indultat |
| haurà indultat |
| haurem indultat |
| haureu indultat |
| hauran indultat |
Condicional
| indultaria |
| indultaries |
| indultaria |
| indultaríem |
| indultaríeu |
| indultarien |
Condicional perfet
| hauria (haguera) indultat |
| hauries (hagueres) indultat |
| hauria (haguera) indultat |
| hauríem (haguérem) indultat |
| hauríeu (haguéreu) indultat |
| haurien (hagueren) indultat |
Mode subjuntiu
Present
| indulti, indulte (val.) |
| indultis, indultes (val.) |
| indulti, indulte (val.) |
| indultem |
| indulteu |
| indultin, indulten (val.) |
Perfet
| hagi (haja) indultat |
| hagis (hages) indultat |
| hagi (haja) indultat |
| hàgim (hàgem) indultat |
| hàgiu (hàgeu) indultat |
| hagin (hagen) indultat |
Imperfet
| indultés, indultara (val.), indultàs (val., bal.) |
| indultessis, indultares (val.), indultassis (bal.), indultesses, indultasses (val., bal.) |
| indultés, indultara (val.), indultàs (val., bal.) |
| indultéssim, indultàrem (val.), indultàssim (bal.), indultéssem, indultàssem (val., bal.) |
| indultéssiu, indultàreu (val.), indultàssiu (bal.), indultésseu, indultàsseu (val., bal.) |
| indultessin, indultaren (val.), indultassin (bal.), indultessen, indultassen (val., bal.) |
Plusquamperfet
| hagués (haguera) indultat |
| haguessis (hagueres) indultat |
| hagués (haguera) indultat |
| haguéssim (haguérem) indultat |
| haguéssiu (haguéreu) indultat |
| haguessin (hagueren) indultat |
Mode imperatiu
Present
| indulta |
| indulti, indulte (val.) |
| indultem |
| indulteu, indultau (bal.) |
| indultin, indulten (val.) |
Formes no personals
Formes no personals
| Infinitiu | indultar |
|---|---|
| Infinitiu compost | haver indultat |
| Gerundi | indultant |
| Gerundi compost | havent indultat |
| Participi | indultat , indultada , indultats , indultades |
Definició
- Perdonar a algú la pena que tenia imposada.
- Eximir d'alguna llei o obligació.
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017