induir
Indicatiu Subjuntiu Imperatiu Formes no personals Definició
Mode indicatiu
Present
| indueixo (cent.), induesc (val., bal.), induïsc (val.) |
| indueixes, induïxes (val.) |
| indueix, induïx (val.) |
| induïm |
| induïu |
| indueixen, induïxen (val.) |
Perfet
| he induït |
| has induït |
| ha induït |
| hem induït |
| heu induït |
| han induït |
Imperfet
| induïa |
| induïes |
| induïa |
| induíem |
| induíeu |
| induïen |
Plusquamperfet
| havia induït |
| havies induït |
| havia induït |
| havíem induït |
| havíeu induït |
| havien induït |
Passat simple
| induí |
| induïres |
| induí |
| induírem |
| induíreu |
| induïren |
Passat perifràstic
| vaig induir |
| vas (vares) induir |
| va induir |
| vam (vàrem) induir |
| vau (vàreu) induir |
| van (varen) induir |
Passat anterior
| haguí induït |
| hagueres induït |
| hagué induït |
| haguérem induït |
| haguéreu induït |
| hagueren induït |
Passat anterior perifràstic
| vaig haver induït |
| vas haver induït |
| va haver induït |
| vam haver induït |
| vau haver induït |
| van haver induït |
Futur
| induiré |
| induiràs |
| induirà |
| induirem |
| induireu |
| induiran |
Futur perfet
| hauré induït |
| hauràs induït |
| haurà induït |
| haurem induït |
| haureu induït |
| hauran induït |
Condicional
| induiria |
| induiries |
| induiria |
| induiríem |
| induiríeu |
| induirien |
Condicional perfet
| hauria (haguera) induït |
| hauries (hagueres) induït |
| hauria (haguera) induït |
| hauríem (haguérem) induït |
| hauríeu (haguéreu) induït |
| haurien (hagueren) induït |
Mode subjuntiu
Present
| indueixi, induesca / induïsca (val.), induesqui (bal.) |
| indueixis, induesques / induïsques (val.), induesquis (bal.) |
| indueixi, induesca / induïsca (val.), induesqui (bal.) |
| induïm, induïguem (bal.) |
| induïu, induïgueu (bal.) |
| indueixin, induesquen / induïsquen (val.), induesquin (bal.) |
Perfet
| hagi (haja) induït |
| hagis (hages) induït |
| hagi (haja) induït |
| hàgim (hàgem) induït |
| hàgiu (hàgeu) induït |
| hagin (hagen) induït |
Imperfet
| induís, induïra (val.) |
| induïssis, induïres (val.), induïsses |
| induís, induïra (val.) |
| induíssim, induírem (val.), induíssem |
| induíssiu, induíreu (val.), induísseu |
| induïssin, induïren (val.), induïssen |
Plusquamperfet
| hagués (haguera) induït |
| haguessis (hagueres) induït |
| hagués (haguera) induït |
| haguéssim (haguérem) induït |
| haguéssiu (haguéreu) induït |
| haguessin (hagueren) induït |
Mode imperatiu
Present
| indueix, induïx (val.) |
| indueixi, induesca / induïsca (val.), induesqui (bal.) |
| induïm, induïguem (bal.) |
| induïu |
| indueixin, induesquen / induïsquen (val.), induesquin (bal.) |
Formes no personals
Formes no personals
| Infinitiu | induir |
|---|---|
| Infinitiu compost | haver induït |
| Gerundi | induint |
| Gerundi compost | havent induït |
| Participi | induït , induïda , induïts , induïdes |
Definició
- Instigar, persuadir, moure a algú a fer quelcom.
- Ocasionar, donar motiu perquè s'esdevingui un fet.
- Inferir una veritat que és comuna a diversos fets.
- Produir el fenomen de la inducció electromagnètica.
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017