Conjugació del verb «induir»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

O llisteu els verbs que comencin per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

induir

Mode indicatiu

Present
jo indueixo (cent.), induesc (val., bal.), induïsc (val.)
tu indueixes, induïxes (val.)
ell, ella, vostè indueix, induïx (val.)
nosaltres induïm
vosaltres, vós induïu
ells, elles, vostès indueixen, induïxen (val.)
Perfet
jo he induït
tu has induït
ell, ella, vostè ha induït
nosaltres hem induït
vosaltres, vós heu induït
ells, elles, vostès han induït
Imperfet
jo induïa
tu induïes
ell, ella, vostè induïa
nosaltres induíem
vosaltres, vós induíeu
ells, elles, vostès induïen
Plusquamperfet
jo havia induït
tu havies induït
ell, ella, vostè havia induït
nosaltres havíem induït
vosaltres, vós havíeu induït
ells, elles, vostès havien induït
Passat simple
jo induí
tu induïres
ell, ella, vostè induí
nosaltres induírem
vosaltres, vós induíreu
ells, elles, vostès induïren
Passat perifràstic
jo vaig induir
tu vas (vares) induir
ell, ella, vostè va induir
nosaltres vam (vàrem) induir
vosaltres, vós vau (vàreu) induir
ells, elles, vostès van (varen) induir
Passat anterior
jo haguí induït
tu hagueres induït
ell, ella, vostè hagué induït
nosaltres haguérem induït
vosaltres, vós haguéreu induït
ells, elles, vostès hagueren induït
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver induït
tu vas haver induït
ell, ella, vostè va haver induït
nosaltres vam haver induït
vosaltres, vós vau haver induït
ells, elles, vostès van haver induït
Futur
jo induiré
tu induiràs
ell, ella, vostè induirà
nosaltres induirem
vosaltres, vós induireu
ells, elles, vostès induiran
Futur perfet
jo hauré induït
tu hauràs induït
ell, ella, vostè haurà induït
nosaltres haurem induït
vosaltres, vós haureu induït
ells, elles, vostès hauran induït
Condicional
jo induiria
tu induiries
ell, ella, vostè induiria
nosaltres induiríem
vosaltres, vós induiríeu
ells, elles, vostès induirien
Condicional perfet
jo hauria (haguera) induït
tu hauries (hagueres) induït
ell, ella, vostè hauria (haguera) induït
nosaltres hauríem (haguérem) induït
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) induït
ells, elles, vostès haurien (hagueren) induït

induir

Mode subjuntiu

Present
jo indueixi, induesca / induïsca (val.), induesqui (bal.)
tu indueixis, induesques / induïsques (val.), induesquis (bal.)
ell, ella, vostè indueixi, induesca / induïsca (val.), induesqui (bal.)
nosaltres induïm, induïguem (bal.)
vosaltres, vós induïu, induïgueu (bal.)
ells, elles, vostès indueixin, induesquen / induïsquen (val.), induesquin (bal.)
Perfet
jo hagi (haja) induït
tu hagis (hages) induït
ell, ella, vostè hagi (haja) induït
nosaltres hàgim (hàgem) induït
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) induït
ells, elles, vostès hagin (hagen) induït
Imperfet
jo induís, induïra (val.)
tu induïssis, induïres (val.), induïsses
ell, ella, vostè induís, induïra (val.)
nosaltres induíssim, induírem (val.), induíssem
vosaltres, vós induíssiu, induíreu (val.), induísseu
ells, elles, vostès induïssin, induïren (val.), induïssen
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) induït
tu haguessis (hagueres) induït
ell, ella, vostè hagués (haguera) induït
nosaltres haguéssim (haguérem) induït
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) induït
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) induït

induir

Imperatiu

Present
tu indueix, induïx (val.)
ell, ella, vostè indueixi, induesca / induïsca (val.), induesqui (bal.)
nosaltres induïm, induïguem (bal.)
vosaltres, vós induïu
ells, elles, vostès indueixin, induesquen / induïsquen (val.), induesquin (bal.)

induir

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu induir
Infinitiu compost haver induït
Gerundi induint
Gerundi compost havent induït
Participi induït, induïda, induïts, induïdes