indisposar
Indicatiu Subjuntiu Imperatiu Formes no personals Definició
Mode indicatiu
Present
| indisposo (cent.), indispose (val.), indispòs (bal.) |
| indisposes |
| indisposa |
| indisposem, indisposam (bal.) |
| indisposeu, indisposau (bal.) |
| indisposen |
Perfet
| he indisposat |
| has indisposat |
| ha indisposat |
| hem indisposat |
| heu indisposat |
| han indisposat |
Imperfet
| indisposava |
| indisposaves |
| indisposava |
| indisposàvem |
| indisposàveu |
| indisposaven |
Plusquamperfet
| havia indisposat |
| havies indisposat |
| havia indisposat |
| havíem indisposat |
| havíeu indisposat |
| havien indisposat |
Passat simple
| indisposí |
| indisposares |
| indisposà |
| indisposàrem |
| indisposàreu |
| indisposaren |
Passat perifràstic
| vaig indisposar |
| vas (vares) indisposar |
| va indisposar |
| vam (vàrem) indisposar |
| vau (vàreu) indisposar |
| van (varen) indisposar |
Passat anterior
| haguí indisposat |
| hagueres indisposat |
| hagué indisposat |
| haguérem indisposat |
| haguéreu indisposat |
| hagueren indisposat |
Passat anterior perifràstic
| vaig haver indisposat |
| vas haver indisposat |
| va haver indisposat |
| vam haver indisposat |
| vau haver indisposat |
| van haver indisposat |
Futur
| indisposaré |
| indisposaràs |
| indisposarà |
| indisposarem |
| indisposareu |
| indisposaran |
Futur perfet
| hauré indisposat |
| hauràs indisposat |
| haurà indisposat |
| haurem indisposat |
| haureu indisposat |
| hauran indisposat |
Condicional
| indisposaria |
| indisposaries |
| indisposaria |
| indisposaríem |
| indisposaríeu |
| indisposarien |
Condicional perfet
| hauria (haguera) indisposat |
| hauries (hagueres) indisposat |
| hauria (haguera) indisposat |
| hauríem (haguérem) indisposat |
| hauríeu (haguéreu) indisposat |
| haurien (hagueren) indisposat |
Mode subjuntiu
Present
| indisposi, indispose (val.) |
| indisposis, indisposes (val.) |
| indisposi, indispose (val.) |
| indisposem |
| indisposeu |
| indisposin, indisposen (val.) |
Perfet
| hagi (haja) indisposat |
| hagis (hages) indisposat |
| hagi (haja) indisposat |
| hàgim (hàgem) indisposat |
| hàgiu (hàgeu) indisposat |
| hagin (hagen) indisposat |
Imperfet
| indisposés, indisposara (val.), indisposàs (val., bal.) |
| indisposessis, indisposares (val.), indisposassis (bal.), indisposesses, indisposasses (val., bal.) |
| indisposés, indisposara (val.), indisposàs (val., bal.) |
| indisposéssim, indisposàrem (val.), indisposàssim (bal.), indisposéssem, indisposàssem (val., bal.) |
| indisposéssiu, indisposàreu (val.), indisposàssiu (bal.), indisposésseu, indisposàsseu (val., bal.) |
| indisposessin, indisposaren (val.), indisposassin (bal.), indisposessen, indisposassen (val., bal.) |
Plusquamperfet
| hagués (haguera) indisposat |
| haguessis (hagueres) indisposat |
| hagués (haguera) indisposat |
| haguéssim (haguérem) indisposat |
| haguéssiu (haguéreu) indisposat |
| haguessin (hagueren) indisposat |
Mode imperatiu
Present
| indisposa |
| indisposi, indispose (val.) |
| indisposem |
| indisposeu, indisposau (bal.) |
| indisposin, indisposen (val.) |
Formes no personals
Formes no personals
| Infinitiu | indisposar |
|---|---|
| Infinitiu compost | haver indisposat |
| Gerundi | indisposant |
| Gerundi compost | havent indisposat |
| Participi | indisposat , indisposada , indisposats , indisposades |
Definició
- Privar de la disposició convenient envers algú, o llevar la preparació necessària per alguna cosa.
- # Enfadar-se, irritar-se.
- causar alguna indisposició o falta de salud.
- # Patir una indisposició.
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017