Conjugació del verb «indiciar»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

O llisteu els verbs que comencin per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

indiciar

Mode indicatiu

Present
jo indicio (cent.), indicie (val.), indicii (bal.)
tu indicies
ell, ella, vostè indicia
nosaltres indiciem, indiciam (bal.)
vosaltres, vós indicieu, indiciau (bal.)
ells, elles, vostès indicien
Perfet
jo he indiciat
tu has indiciat
ell, ella, vostè ha indiciat
nosaltres hem indiciat
vosaltres, vós heu indiciat
ells, elles, vostès han indiciat
Imperfet
jo indiciava
tu indiciaves
ell, ella, vostè indiciava
nosaltres indiciàvem
vosaltres, vós indiciàveu
ells, elles, vostès indiciaven
Plusquamperfet
jo havia indiciat
tu havies indiciat
ell, ella, vostè havia indiciat
nosaltres havíem indiciat
vosaltres, vós havíeu indiciat
ells, elles, vostès havien indiciat
Passat simple
jo indicií
tu indiciares
ell, ella, vostè indicià
nosaltres indiciàrem
vosaltres, vós indiciàreu
ells, elles, vostès indiciaren
Passat perifràstic
jo vaig indiciar
tu vas (vares) indiciar
ell, ella, vostè va indiciar
nosaltres vam (vàrem) indiciar
vosaltres, vós vau (vàreu) indiciar
ells, elles, vostès van (varen) indiciar
Passat anterior
jo haguí indiciat
tu hagueres indiciat
ell, ella, vostè hagué indiciat
nosaltres haguérem indiciat
vosaltres, vós haguéreu indiciat
ells, elles, vostès hagueren indiciat
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver indiciat
tu vas haver indiciat
ell, ella, vostè va haver indiciat
nosaltres vam haver indiciat
vosaltres, vós vau haver indiciat
ells, elles, vostès van haver indiciat
Futur
jo indiciaré
tu indiciaràs
ell, ella, vostè indiciarà
nosaltres indiciarem
vosaltres, vós indiciareu
ells, elles, vostès indiciaran
Futur perfet
jo hauré indiciat
tu hauràs indiciat
ell, ella, vostè haurà indiciat
nosaltres haurem indiciat
vosaltres, vós haureu indiciat
ells, elles, vostès hauran indiciat
Condicional
jo indiciaria
tu indiciaries
ell, ella, vostè indiciaria
nosaltres indiciaríem
vosaltres, vós indiciaríeu
ells, elles, vostès indiciarien
Condicional perfet
jo hauria (haguera) indiciat
tu hauries (hagueres) indiciat
ell, ella, vostè hauria (haguera) indiciat
nosaltres hauríem (haguérem) indiciat
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) indiciat
ells, elles, vostès haurien (hagueren) indiciat

indiciar

Mode subjuntiu

Present
jo indiciï, indicie (val.)
tu indiciïs, indicies (val.)
ell, ella, vostè indiciï, indicie (val.)
nosaltres indiciem
vosaltres, vós indicieu
ells, elles, vostès indiciïn, indicien (val.)
Perfet
jo hagi (haja) indiciat
tu hagis (hages) indiciat
ell, ella, vostè hagi (haja) indiciat
nosaltres hàgim (hàgem) indiciat
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) indiciat
ells, elles, vostès hagin (hagen) indiciat
Imperfet
jo indiciés, indiciara (val.), indiciàs (val., bal.)
tu indiciessis, indiciares (val.), indiciassis (bal.), indiciesses, indiciasses (val., bal.)
ell, ella, vostè indiciés, indiciara (val.), indiciàs (val., bal.)
nosaltres indiciéssim, indiciàrem (val.), indiciàssim (bal.), indiciéssem, indiciàssem (val., bal.)
vosaltres, vós indiciéssiu, indiciàreu (val.), indiciàssiu (bal.), indiciésseu, indiciàsseu (val., bal.)
ells, elles, vostès indiciessin, indiciaren (val.), indiciassin (bal.), indiciessen, indiciassen (val., bal.)
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) indiciat
tu haguessis (hagueres) indiciat
ell, ella, vostè hagués (haguera) indiciat
nosaltres haguéssim (haguérem) indiciat
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) indiciat
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) indiciat

indiciar

Imperatiu

Present
tu indicia
ell, ella, vostè indiciï, indicie (val.)
nosaltres indiciem
vosaltres, vós indicieu, indiciau (bal.)
ells, elles, vostès indiciïn, indicien (val.)

indiciar

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu indiciar
Infinitiu compost haver indiciat
Gerundi indiciant
Gerundi compost havent indiciat
Participi indiciat, indiciada, indiciats, indiciades