Conjugació del verb «incubar»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

O llisteu els verbs que comencin per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

incubar

Mode indicatiu

Present
jo incubo (cent.), incube (val.), incub (bal.)
tu incubes
ell, ella, vostè incuba
nosaltres incubem, incubam (bal.)
vosaltres, vós incubeu, incubau (bal.)
ells, elles, vostès incuben
Perfet
jo he incubat
tu has incubat
ell, ella, vostè ha incubat
nosaltres hem incubat
vosaltres, vós heu incubat
ells, elles, vostès han incubat
Imperfet
jo incubava
tu incubaves
ell, ella, vostè incubava
nosaltres incubàvem
vosaltres, vós incubàveu
ells, elles, vostès incubaven
Plusquamperfet
jo havia incubat
tu havies incubat
ell, ella, vostè havia incubat
nosaltres havíem incubat
vosaltres, vós havíeu incubat
ells, elles, vostès havien incubat
Passat simple
jo incubí
tu incubares
ell, ella, vostè incubà
nosaltres incubàrem
vosaltres, vós incubàreu
ells, elles, vostès incubaren
Passat perifràstic
jo vaig incubar
tu vas (vares) incubar
ell, ella, vostè va incubar
nosaltres vam (vàrem) incubar
vosaltres, vós vau (vàreu) incubar
ells, elles, vostès van (varen) incubar
Passat anterior
jo haguí incubat
tu hagueres incubat
ell, ella, vostè hagué incubat
nosaltres haguérem incubat
vosaltres, vós haguéreu incubat
ells, elles, vostès hagueren incubat
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver incubat
tu vas haver incubat
ell, ella, vostè va haver incubat
nosaltres vam haver incubat
vosaltres, vós vau haver incubat
ells, elles, vostès van haver incubat
Futur
jo incubaré
tu incubaràs
ell, ella, vostè incubarà
nosaltres incubarem
vosaltres, vós incubareu
ells, elles, vostès incubaran
Futur perfet
jo hauré incubat
tu hauràs incubat
ell, ella, vostè haurà incubat
nosaltres haurem incubat
vosaltres, vós haureu incubat
ells, elles, vostès hauran incubat
Condicional
jo incubaria
tu incubaries
ell, ella, vostè incubaria
nosaltres incubaríem
vosaltres, vós incubaríeu
ells, elles, vostès incubarien
Condicional perfet
jo hauria (haguera) incubat
tu hauries (hagueres) incubat
ell, ella, vostè hauria (haguera) incubat
nosaltres hauríem (haguérem) incubat
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) incubat
ells, elles, vostès haurien (hagueren) incubat

incubar

Mode subjuntiu

Present
jo incubi, incube (val.)
tu incubis, incubes (val.)
ell, ella, vostè incubi, incube (val.)
nosaltres incubem
vosaltres, vós incubeu
ells, elles, vostès incubin, incuben (val.)
Perfet
jo hagi (haja) incubat
tu hagis (hages) incubat
ell, ella, vostè hagi (haja) incubat
nosaltres hàgim (hàgem) incubat
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) incubat
ells, elles, vostès hagin (hagen) incubat
Imperfet
jo incubés, incubara (val.), incubàs (val., bal.)
tu incubessis, incubares (val.), incubassis (bal.), incubesses, incubasses (val., bal.)
ell, ella, vostè incubés, incubara (val.), incubàs (val., bal.)
nosaltres incubéssim, incubàrem (val.), incubàssim (bal.), incubéssem, incubàssem (val., bal.)
vosaltres, vós incubéssiu, incubàreu (val.), incubàssiu (bal.), incubésseu, incubàsseu (val., bal.)
ells, elles, vostès incubessin, incubaren (val.), incubassin (bal.), incubessen, incubassen (val., bal.)
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) incubat
tu haguessis (hagueres) incubat
ell, ella, vostè hagués (haguera) incubat
nosaltres haguéssim (haguérem) incubat
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) incubat
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) incubat

incubar

Imperatiu

Present
tu incuba
ell, ella, vostè incubi, incube (val.)
nosaltres incubem
vosaltres, vós incubeu, incubau (bal.)
ells, elles, vostès incubin, incuben (val.)

incubar

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu incubar
Infinitiu compost haver incubat
Gerundi incubant
Gerundi compost havent incubat
Participi incubat, incubada, incubats, incubades