incriminar
Indicatiu Subjuntiu Imperatiu Formes no personals Definició
Mode indicatiu
Present
| incrimino (cent.), incrimine (val.), incrimín (bal.) |
| incrimines |
| incrimina |
| incriminem, incriminam (bal.) |
| incrimineu, incriminau (bal.) |
| incriminen |
Perfet
| he incriminat |
| has incriminat |
| ha incriminat |
| hem incriminat |
| heu incriminat |
| han incriminat |
Imperfet
| incriminava |
| incriminaves |
| incriminava |
| incriminàvem |
| incriminàveu |
| incriminaven |
Plusquamperfet
| havia incriminat |
| havies incriminat |
| havia incriminat |
| havíem incriminat |
| havíeu incriminat |
| havien incriminat |
Passat simple
| incriminí |
| incriminares |
| incriminà |
| incriminàrem |
| incriminàreu |
| incriminaren |
Passat perifràstic
| vaig incriminar |
| vas (vares) incriminar |
| va incriminar |
| vam (vàrem) incriminar |
| vau (vàreu) incriminar |
| van (varen) incriminar |
Passat anterior
| haguí incriminat |
| hagueres incriminat |
| hagué incriminat |
| haguérem incriminat |
| haguéreu incriminat |
| hagueren incriminat |
Passat anterior perifràstic
| vaig haver incriminat |
| vas haver incriminat |
| va haver incriminat |
| vam haver incriminat |
| vau haver incriminat |
| van haver incriminat |
Futur
| incriminaré |
| incriminaràs |
| incriminarà |
| incriminarem |
| incriminareu |
| incriminaran |
Futur perfet
| hauré incriminat |
| hauràs incriminat |
| haurà incriminat |
| haurem incriminat |
| haureu incriminat |
| hauran incriminat |
Condicional
| incriminaria |
| incriminaries |
| incriminaria |
| incriminaríem |
| incriminaríeu |
| incriminarien |
Condicional perfet
| hauria (haguera) incriminat |
| hauries (hagueres) incriminat |
| hauria (haguera) incriminat |
| hauríem (haguérem) incriminat |
| hauríeu (haguéreu) incriminat |
| haurien (hagueren) incriminat |
Mode subjuntiu
Present
| incrimini, incrimine (val.) |
| incriminis, incrimines (val.) |
| incrimini, incrimine (val.) |
| incriminem |
| incrimineu |
| incriminin, incriminen (val.) |
Perfet
| hagi (haja) incriminat |
| hagis (hages) incriminat |
| hagi (haja) incriminat |
| hàgim (hàgem) incriminat |
| hàgiu (hàgeu) incriminat |
| hagin (hagen) incriminat |
Imperfet
| incriminés, incriminara (val.), incriminàs (val., bal.) |
| incriminessis, incriminares (val.), incriminassis (bal.), incriminesses, incriminasses (val., bal.) |
| incriminés, incriminara (val.), incriminàs (val., bal.) |
| incriminéssim, incriminàrem (val.), incriminàssim (bal.), incriminéssem, incriminàssem (val., bal.) |
| incriminéssiu, incriminàreu (val.), incriminàssiu (bal.), incriminésseu, incriminàsseu (val., bal.) |
| incriminessin, incriminaren (val.), incriminassin (bal.), incriminessen, incriminassen (val., bal.) |
Plusquamperfet
| hagués (haguera) incriminat |
| haguessis (hagueres) incriminat |
| hagués (haguera) incriminat |
| haguéssim (haguérem) incriminat |
| haguéssiu (haguéreu) incriminat |
| haguessin (hagueren) incriminat |
Mode imperatiu
Present
| incrimina |
| incrimini, incrimine (val.) |
| incriminem |
| incrimineu, incriminau (bal.) |
| incriminin, incriminen (val.) |
Formes no personals
Formes no personals
| Infinitiu | incriminar |
|---|---|
| Infinitiu compost | haver incriminat |
| Gerundi | incriminant |
| Gerundi compost | havent incriminat |
| Participi | incriminat , incriminada , incriminats , incriminades |
Definició
- Acusar d'un crim.
- Acusar com a culpable.
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017