Conjugació en català del verb «incriminar»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

cerca

O llisteu els verbs que comencen per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

incriminar

Mode indicatiu

Present
jo incrimino (cent.), incrimine (val.), incrimín (bal.)
tu incrimines
ell, ella, vostè incrimina
nosaltres incriminem, incriminam (bal.)
vosaltres, vós incrimineu, incriminau (bal.)
ells, elles, vostès incriminen
Perfet
jo he incriminat
tu has incriminat
ell, ella, vostè ha incriminat
nosaltres hem incriminat
vosaltres, vós heu incriminat
ells, elles, vostès han incriminat
Imperfet
jo incriminava
tu incriminaves
ell, ella, vostè incriminava
nosaltres incriminàvem
vosaltres, vós incriminàveu
ells, elles, vostès incriminaven
Plusquamperfet
jo havia incriminat
tu havies incriminat
ell, ella, vostè havia incriminat
nosaltres havíem incriminat
vosaltres, vós havíeu incriminat
ells, elles, vostès havien incriminat
Passat simple
jo incriminí
tu incriminares
ell, ella, vostè incriminà
nosaltres incriminàrem
vosaltres, vós incriminàreu
ells, elles, vostès incriminaren
Passat perifràstic
jo vaig incriminar
tu vas (vares) incriminar
ell, ella, vostè va incriminar
nosaltres vam (vàrem) incriminar
vosaltres, vós vau (vàreu) incriminar
ells, elles, vostès van (varen) incriminar
Passat anterior
jo haguí incriminat
tu hagueres incriminat
ell, ella, vostè hagué incriminat
nosaltres haguérem incriminat
vosaltres, vós haguéreu incriminat
ells, elles, vostès hagueren incriminat
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver incriminat
tu vas haver incriminat
ell, ella, vostè va haver incriminat
nosaltres vam haver incriminat
vosaltres, vós vau haver incriminat
ells, elles, vostès van haver incriminat
Futur
jo incriminaré
tu incriminaràs
ell, ella, vostè incriminarà
nosaltres incriminarem
vosaltres, vós incriminareu
ells, elles, vostès incriminaran
Futur perfet
jo hauré incriminat
tu hauràs incriminat
ell, ella, vostè haurà incriminat
nosaltres haurem incriminat
vosaltres, vós haureu incriminat
ells, elles, vostès hauran incriminat
Condicional
jo incriminaria
tu incriminaries
ell, ella, vostè incriminaria
nosaltres incriminaríem
vosaltres, vós incriminaríeu
ells, elles, vostès incriminarien
Condicional perfet
jo hauria (haguera) incriminat
tu hauries (hagueres) incriminat
ell, ella, vostè hauria (haguera) incriminat
nosaltres hauríem (haguérem) incriminat
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) incriminat
ells, elles, vostès haurien (hagueren) incriminat
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

incriminar

Mode subjuntiu

Present
jo incrimini, incrimine (val.)
tu incriminis, incrimines (val.)
ell, ella, vostè incrimini, incrimine (val.)
nosaltres incriminem
vosaltres, vós incrimineu
ells, elles, vostès incriminin, incriminen (val.)
Perfet
jo hagi (haja) incriminat
tu hagis (hages) incriminat
ell, ella, vostè hagi (haja) incriminat
nosaltres hàgim (hàgem) incriminat
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) incriminat
ells, elles, vostès hagin (hagen) incriminat
Imperfet
jo incriminés, incriminara (val.), incriminàs (val., bal.)
tu incriminessis, incriminares (val.), incriminassis (bal.), incriminesses, incriminasses (val., bal.)
ell, ella, vostè incriminés, incriminara (val.), incriminàs (val., bal.)
nosaltres incriminéssim, incriminàrem (val.), incriminàssim (bal.), incriminéssem, incriminàssem (val., bal.)
vosaltres, vós incriminéssiu, incriminàreu (val.), incriminàssiu (bal.), incriminésseu, incriminàsseu (val., bal.)
ells, elles, vostès incriminessin, incriminaren (val.), incriminassin (bal.), incriminessen, incriminassen (val., bal.)
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) incriminat
tu haguessis (hagueres) incriminat
ell, ella, vostè hagués (haguera) incriminat
nosaltres haguéssim (haguérem) incriminat
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) incriminat
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) incriminat
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

incriminar

Mode imperatiu

Present
tu incrimina
ell, ella, vostè incrimini, incrimine (val.)
nosaltres incriminem
vosaltres, vós incrimineu, incriminau (bal.)
ells, elles, vostès incriminin, incriminen (val.)
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

incriminar

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu incriminar
Infinitiu compost haver incriminat
Gerundi incriminant
Gerundi compost havent incriminat
Participi incriminat, incriminada, incriminats, incriminades
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

incriminar

  1. Acusar d'un crim.
  2. Acusar com a culpable.

La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.

Aquest diccionari s'ha generat a partir de les dades lingüístiques del diccionari de Softcatalà publicat amb llicència dual LGPL v2.1 i GPL v2. Les definicions dels verbs provenen del Viccionari i es publiquen sota llicència de Creative Commons Reconeixement/Compartir-Igual.