Conjugació en català del verb «incomunicar»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

O llisteu els verbs que comencen per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

incomunicar

Mode indicatiu

Present
jo incomunico (cent.), incomunique (val.), incomunic (bal.)
tu incomuniques
ell, ella, vostè incomunica
nosaltres incomuniquem, incomunicam (bal.)
vosaltres, vós incomuniqueu, incomunicau (bal.)
ells, elles, vostès incomuniquen
Perfet
jo he incomunicat
tu has incomunicat
ell, ella, vostè ha incomunicat
nosaltres hem incomunicat
vosaltres, vós heu incomunicat
ells, elles, vostès han incomunicat
Imperfet
jo incomunicava
tu incomunicaves
ell, ella, vostè incomunicava
nosaltres incomunicàvem
vosaltres, vós incomunicàveu
ells, elles, vostès incomunicaven
Plusquamperfet
jo havia incomunicat
tu havies incomunicat
ell, ella, vostè havia incomunicat
nosaltres havíem incomunicat
vosaltres, vós havíeu incomunicat
ells, elles, vostès havien incomunicat
Passat simple
jo incomuniquí
tu incomunicares
ell, ella, vostè incomunicà
nosaltres incomunicàrem
vosaltres, vós incomunicàreu
ells, elles, vostès incomunicaren
Passat perifràstic
jo vaig incomunicar
tu vas (vares) incomunicar
ell, ella, vostè va incomunicar
nosaltres vam (vàrem) incomunicar
vosaltres, vós vau (vàreu) incomunicar
ells, elles, vostès van (varen) incomunicar
Passat anterior
jo haguí incomunicat
tu hagueres incomunicat
ell, ella, vostè hagué incomunicat
nosaltres haguérem incomunicat
vosaltres, vós haguéreu incomunicat
ells, elles, vostès hagueren incomunicat
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver incomunicat
tu vas haver incomunicat
ell, ella, vostè va haver incomunicat
nosaltres vam haver incomunicat
vosaltres, vós vau haver incomunicat
ells, elles, vostès van haver incomunicat
Futur
jo incomunicaré
tu incomunicaràs
ell, ella, vostè incomunicarà
nosaltres incomunicarem
vosaltres, vós incomunicareu
ells, elles, vostès incomunicaran
Futur perfet
jo hauré incomunicat
tu hauràs incomunicat
ell, ella, vostè haurà incomunicat
nosaltres haurem incomunicat
vosaltres, vós haureu incomunicat
ells, elles, vostès hauran incomunicat
Condicional
jo incomunicaria
tu incomunicaries
ell, ella, vostè incomunicaria
nosaltres incomunicaríem
vosaltres, vós incomunicaríeu
ells, elles, vostès incomunicarien
Condicional perfet
jo hauria (haguera) incomunicat
tu hauries (hagueres) incomunicat
ell, ella, vostè hauria (haguera) incomunicat
nosaltres hauríem (haguérem) incomunicat
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) incomunicat
ells, elles, vostès haurien (hagueren) incomunicat
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

incomunicar

Mode subjuntiu

Present
jo incomuniqui, incomunique (val.)
tu incomuniquis, incomuniques (val.)
ell, ella, vostè incomuniqui, incomunique (val.)
nosaltres incomuniquem
vosaltres, vós incomuniqueu
ells, elles, vostès incomuniquin, incomuniquen (val.)
Perfet
jo hagi (haja) incomunicat
tu hagis (hages) incomunicat
ell, ella, vostè hagi (haja) incomunicat
nosaltres hàgim (hàgem) incomunicat
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) incomunicat
ells, elles, vostès hagin (hagen) incomunicat
Imperfet
jo incomuniqués, incomunicara (val.), incomunicàs (val., bal.)
tu incomuniquessis, incomunicares (val.), incomunicassis (bal.), incomuniquesses, incomunicasses (val., bal.)
ell, ella, vostè incomuniqués, incomunicara (val.), incomunicàs (val., bal.)
nosaltres incomuniquéssim, incomunicàrem (val.), incomunicàssim (bal.), incomuniquéssem, incomunicàssem (val., bal.)
vosaltres, vós incomuniquéssiu, incomunicàreu (val.), incomunicàssiu (bal.), incomuniquésseu, incomunicàsseu (val., bal.)
ells, elles, vostès incomuniquessin, incomunicaren (val.), incomunicassin (bal.), incomuniquessen, incomunicassen (val., bal.)
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) incomunicat
tu haguessis (hagueres) incomunicat
ell, ella, vostè hagués (haguera) incomunicat
nosaltres haguéssim (haguérem) incomunicat
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) incomunicat
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) incomunicat
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

incomunicar

Mode imperatiu

Present
tu incomunica
ell, ella, vostè incomuniqui, incomunique (val.)
nosaltres incomuniquem
vosaltres, vós incomuniqueu, incomunicau (bal.)
ells, elles, vostès incomuniquin, incomuniquen (val.)
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

incomunicar

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu incomunicar
Infinitiu compost haver incomunicat
Gerundi incomunicant
Gerundi compost havent incomunicat
Participi incomunicat, incomunicada, incomunicats, incomunicades
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

incomunicar

  1. Privar de comunicació.

La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.

Aquest diccionari s'ha generat a partir de les dades lingüístiques del diccionari de Softcatalà publicat amb llicència dual LGPL v2.1 i GPL v2. Les definicions dels verbs provenen del Viccionari i es publiquen sota llicència de Creative Commons Reconeixement/Compartir-Igual.