incitar
Indicatiu Subjuntiu Imperatiu Formes no personals Definició
Mode indicatiu
Present
| incito (cent.), incite (val.), incit (bal.) |
| incites |
| incita |
| incitem, incitam (bal.) |
| inciteu, incitau (bal.) |
| inciten |
Perfet
| he incitat |
| has incitat |
| ha incitat |
| hem incitat |
| heu incitat |
| han incitat |
Imperfet
| incitava |
| incitaves |
| incitava |
| incitàvem |
| incitàveu |
| incitaven |
Plusquamperfet
| havia incitat |
| havies incitat |
| havia incitat |
| havíem incitat |
| havíeu incitat |
| havien incitat |
Passat simple
| incití |
| incitares |
| incità |
| incitàrem |
| incitàreu |
| incitaren |
Passat perifràstic
| vaig incitar |
| vas (vares) incitar |
| va incitar |
| vam (vàrem) incitar |
| vau (vàreu) incitar |
| van (varen) incitar |
Passat anterior
| haguí incitat |
| hagueres incitat |
| hagué incitat |
| haguérem incitat |
| haguéreu incitat |
| hagueren incitat |
Passat anterior perifràstic
| vaig haver incitat |
| vas haver incitat |
| va haver incitat |
| vam haver incitat |
| vau haver incitat |
| van haver incitat |
Futur
| incitaré |
| incitaràs |
| incitarà |
| incitarem |
| incitareu |
| incitaran |
Futur perfet
| hauré incitat |
| hauràs incitat |
| haurà incitat |
| haurem incitat |
| haureu incitat |
| hauran incitat |
Condicional
| incitaria |
| incitaries |
| incitaria |
| incitaríem |
| incitaríeu |
| incitarien |
Condicional perfet
| hauria (haguera) incitat |
| hauries (hagueres) incitat |
| hauria (haguera) incitat |
| hauríem (haguérem) incitat |
| hauríeu (haguéreu) incitat |
| haurien (hagueren) incitat |
Mode subjuntiu
Present
| inciti, incite (val.) |
| incitis, incites (val.) |
| inciti, incite (val.) |
| incitem |
| inciteu |
| incitin, inciten (val.) |
Perfet
| hagi (haja) incitat |
| hagis (hages) incitat |
| hagi (haja) incitat |
| hàgim (hàgem) incitat |
| hàgiu (hàgeu) incitat |
| hagin (hagen) incitat |
Imperfet
| incités, incitara (val.), incitàs (val., bal.) |
| incitessis, incitares (val.), incitassis (bal.), incitesses, incitasses (val., bal.) |
| incités, incitara (val.), incitàs (val., bal.) |
| incitéssim, incitàrem (val.), incitàssim (bal.), incitéssem, incitàssem (val., bal.) |
| incitéssiu, incitàreu (val.), incitàssiu (bal.), incitésseu, incitàsseu (val., bal.) |
| incitessin, incitaren (val.), incitassin (bal.), incitessen, incitassen (val., bal.) |
Plusquamperfet
| hagués (haguera) incitat |
| haguessis (hagueres) incitat |
| hagués (haguera) incitat |
| haguéssim (haguérem) incitat |
| haguéssiu (haguéreu) incitat |
| haguessin (hagueren) incitat |
Mode imperatiu
Present
| incita |
| inciti, incite (val.) |
| incitem |
| inciteu, incitau (bal.) |
| incitin, inciten (val.) |
Formes no personals
Formes no personals
| Infinitiu | incitar |
|---|---|
| Infinitiu compost | haver incitat |
| Gerundi | incitant |
| Gerundi compost | havent incitat |
| Participi | incitat , incitada , incitats , incitades |
Definició
- Estimular a fer una cosa.
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017