Conjugació del verb «incitar»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

O llisteu els verbs que comencin per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

incitar

Mode indicatiu

Present
jo incito (cent.), incite (val.), incit (bal.)
tu incites
ell, ella, vostè incita
nosaltres incitem, incitam (bal.)
vosaltres, vós inciteu, incitau (bal.)
ells, elles, vostès inciten
Perfet
jo he incitat
tu has incitat
ell, ella, vostè ha incitat
nosaltres hem incitat
vosaltres, vós heu incitat
ells, elles, vostès han incitat
Imperfet
jo incitava
tu incitaves
ell, ella, vostè incitava
nosaltres incitàvem
vosaltres, vós incitàveu
ells, elles, vostès incitaven
Plusquamperfet
jo havia incitat
tu havies incitat
ell, ella, vostè havia incitat
nosaltres havíem incitat
vosaltres, vós havíeu incitat
ells, elles, vostès havien incitat
Passat simple
jo incití
tu incitares
ell, ella, vostè incità
nosaltres incitàrem
vosaltres, vós incitàreu
ells, elles, vostès incitaren
Passat perifràstic
jo vaig incitar
tu vas (vares) incitar
ell, ella, vostè va incitar
nosaltres vam (vàrem) incitar
vosaltres, vós vau (vàreu) incitar
ells, elles, vostès van (varen) incitar
Passat anterior
jo haguí incitat
tu hagueres incitat
ell, ella, vostè hagué incitat
nosaltres haguérem incitat
vosaltres, vós haguéreu incitat
ells, elles, vostès hagueren incitat
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver incitat
tu vas haver incitat
ell, ella, vostè va haver incitat
nosaltres vam haver incitat
vosaltres, vós vau haver incitat
ells, elles, vostès van haver incitat
Futur
jo incitaré
tu incitaràs
ell, ella, vostè incitarà
nosaltres incitarem
vosaltres, vós incitareu
ells, elles, vostès incitaran
Futur perfet
jo hauré incitat
tu hauràs incitat
ell, ella, vostè haurà incitat
nosaltres haurem incitat
vosaltres, vós haureu incitat
ells, elles, vostès hauran incitat
Condicional
jo incitaria
tu incitaries
ell, ella, vostè incitaria
nosaltres incitaríem
vosaltres, vós incitaríeu
ells, elles, vostès incitarien
Condicional perfet
jo hauria (haguera) incitat
tu hauries (hagueres) incitat
ell, ella, vostè hauria (haguera) incitat
nosaltres hauríem (haguérem) incitat
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) incitat
ells, elles, vostès haurien (hagueren) incitat

incitar

Mode subjuntiu

Present
jo inciti, incite (val.)
tu incitis, incites (val.)
ell, ella, vostè inciti, incite (val.)
nosaltres incitem
vosaltres, vós inciteu
ells, elles, vostès incitin, inciten (val.)
Perfet
jo hagi (haja) incitat
tu hagis (hages) incitat
ell, ella, vostè hagi (haja) incitat
nosaltres hàgim (hàgem) incitat
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) incitat
ells, elles, vostès hagin (hagen) incitat
Imperfet
jo incités, incitara (val.), incitàs (val., bal.)
tu incitessis, incitares (val.), incitassis (bal.), incitesses, incitasses (val., bal.)
ell, ella, vostè incités, incitara (val.), incitàs (val., bal.)
nosaltres incitéssim, incitàrem (val.), incitàssim (bal.), incitéssem, incitàssem (val., bal.)
vosaltres, vós incitéssiu, incitàreu (val.), incitàssiu (bal.), incitésseu, incitàsseu (val., bal.)
ells, elles, vostès incitessin, incitaren (val.), incitassin (bal.), incitessen, incitassen (val., bal.)
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) incitat
tu haguessis (hagueres) incitat
ell, ella, vostè hagués (haguera) incitat
nosaltres haguéssim (haguérem) incitat
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) incitat
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) incitat

incitar

Imperatiu

Present
tu incita
ell, ella, vostè inciti, incite (val.)
nosaltres incitem
vosaltres, vós inciteu, incitau (bal.)
ells, elles, vostès incitin, inciten (val.)

incitar

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu incitar
Infinitiu compost haver incitat
Gerundi incitant
Gerundi compost havent incitat
Participi incitat, incitada, incitats, incitades