imputar
Indicatiu Subjuntiu Imperatiu Formes no personals Definició
Mode indicatiu
Present
| imputo (cent.), impute (val.), imput (bal.) |
| imputes |
| imputa |
| imputem, imputam (bal.) |
| imputeu, imputau (bal.) |
| imputen |
Perfet
| he imputat |
| has imputat |
| ha imputat |
| hem imputat |
| heu imputat |
| han imputat |
Imperfet
| imputava |
| imputaves |
| imputava |
| imputàvem |
| imputàveu |
| imputaven |
Plusquamperfet
| havia imputat |
| havies imputat |
| havia imputat |
| havíem imputat |
| havíeu imputat |
| havien imputat |
Passat simple
| imputí |
| imputares |
| imputà |
| imputàrem |
| imputàreu |
| imputaren |
Passat perifràstic
| vaig imputar |
| vas (vares) imputar |
| va imputar |
| vam (vàrem) imputar |
| vau (vàreu) imputar |
| van (varen) imputar |
Passat anterior
| haguí imputat |
| hagueres imputat |
| hagué imputat |
| haguérem imputat |
| haguéreu imputat |
| hagueren imputat |
Passat anterior perifràstic
| vaig haver imputat |
| vas haver imputat |
| va haver imputat |
| vam haver imputat |
| vau haver imputat |
| van haver imputat |
Futur
| imputaré |
| imputaràs |
| imputarà |
| imputarem |
| imputareu |
| imputaran |
Futur perfet
| hauré imputat |
| hauràs imputat |
| haurà imputat |
| haurem imputat |
| haureu imputat |
| hauran imputat |
Condicional
| imputaria |
| imputaries |
| imputaria |
| imputaríem |
| imputaríeu |
| imputarien |
Condicional perfet
| hauria (haguera) imputat |
| hauries (hagueres) imputat |
| hauria (haguera) imputat |
| hauríem (haguérem) imputat |
| hauríeu (haguéreu) imputat |
| haurien (hagueren) imputat |
Mode subjuntiu
Present
| imputi, impute (val.) |
| imputis, imputes (val.) |
| imputi, impute (val.) |
| imputem |
| imputeu |
| imputin, imputen (val.) |
Perfet
| hagi (haja) imputat |
| hagis (hages) imputat |
| hagi (haja) imputat |
| hàgim (hàgem) imputat |
| hàgiu (hàgeu) imputat |
| hagin (hagen) imputat |
Imperfet
| imputés, imputara (val.), imputàs (val., bal.) |
| imputessis, imputares (val.), imputassis (bal.), imputesses, imputasses (val., bal.) |
| imputés, imputara (val.), imputàs (val., bal.) |
| imputéssim, imputàrem (val.), imputàssim (bal.), imputéssem, imputàssem (val., bal.) |
| imputéssiu, imputàreu (val.), imputàssiu (bal.), imputésseu, imputàsseu (val., bal.) |
| imputessin, imputaren (val.), imputassin (bal.), imputessen, imputassen (val., bal.) |
Plusquamperfet
| hagués (haguera) imputat |
| haguessis (hagueres) imputat |
| hagués (haguera) imputat |
| haguéssim (haguérem) imputat |
| haguéssiu (haguéreu) imputat |
| haguessin (hagueren) imputat |
Mode imperatiu
Present
| imputa |
| imputi, impute (val.) |
| imputem |
| imputeu, imputau (bal.) |
| imputin, imputen (val.) |
Formes no personals
Formes no personals
| Infinitiu | imputar |
|---|---|
| Infinitiu compost | haver imputat |
| Gerundi | imputant |
| Gerundi compost | havent imputat |
| Participi | imputat , imputada , imputats , imputades |
Definició
- Atribuir alguna culpa, delicte o acció.
- Escriure en el llibre comptable.
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017