Conjugació del verb «impugnar»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

O llisteu els verbs que comencin per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

impugnar

Mode indicatiu

Present
jo impugno (cent.), impugne (val.), impugn (bal.)
tu impugnes
ell, ella, vostè impugna
nosaltres impugnem, impugnam (bal.)
vosaltres, vós impugneu, impugnau (bal.)
ells, elles, vostès impugnen
Perfet
jo he impugnat
tu has impugnat
ell, ella, vostè ha impugnat
nosaltres hem impugnat
vosaltres, vós heu impugnat
ells, elles, vostès han impugnat
Imperfet
jo impugnava
tu impugnaves
ell, ella, vostè impugnava
nosaltres impugnàvem
vosaltres, vós impugnàveu
ells, elles, vostès impugnaven
Plusquamperfet
jo havia impugnat
tu havies impugnat
ell, ella, vostè havia impugnat
nosaltres havíem impugnat
vosaltres, vós havíeu impugnat
ells, elles, vostès havien impugnat
Passat simple
jo impugní
tu impugnares
ell, ella, vostè impugnà
nosaltres impugnàrem
vosaltres, vós impugnàreu
ells, elles, vostès impugnaren
Passat perifràstic
jo vaig impugnar
tu vas (vares) impugnar
ell, ella, vostè va impugnar
nosaltres vam (vàrem) impugnar
vosaltres, vós vau (vàreu) impugnar
ells, elles, vostès van (varen) impugnar
Passat anterior
jo haguí impugnat
tu hagueres impugnat
ell, ella, vostè hagué impugnat
nosaltres haguérem impugnat
vosaltres, vós haguéreu impugnat
ells, elles, vostès hagueren impugnat
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver impugnat
tu vas haver impugnat
ell, ella, vostè va haver impugnat
nosaltres vam haver impugnat
vosaltres, vós vau haver impugnat
ells, elles, vostès van haver impugnat
Futur
jo impugnaré
tu impugnaràs
ell, ella, vostè impugnarà
nosaltres impugnarem
vosaltres, vós impugnareu
ells, elles, vostès impugnaran
Futur perfet
jo hauré impugnat
tu hauràs impugnat
ell, ella, vostè haurà impugnat
nosaltres haurem impugnat
vosaltres, vós haureu impugnat
ells, elles, vostès hauran impugnat
Condicional
jo impugnaria
tu impugnaries
ell, ella, vostè impugnaria
nosaltres impugnaríem
vosaltres, vós impugnaríeu
ells, elles, vostès impugnarien
Condicional perfet
jo hauria (haguera) impugnat
tu hauries (hagueres) impugnat
ell, ella, vostè hauria (haguera) impugnat
nosaltres hauríem (haguérem) impugnat
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) impugnat
ells, elles, vostès haurien (hagueren) impugnat

impugnar

Mode subjuntiu

Present
jo impugni, impugne (val.)
tu impugnis, impugnes (val.)
ell, ella, vostè impugni, impugne (val.)
nosaltres impugnem
vosaltres, vós impugneu
ells, elles, vostès impugnin, impugnen (val.)
Perfet
jo hagi (haja) impugnat
tu hagis (hages) impugnat
ell, ella, vostè hagi (haja) impugnat
nosaltres hàgim (hàgem) impugnat
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) impugnat
ells, elles, vostès hagin (hagen) impugnat
Imperfet
jo impugnés, impugnara (val.), impugnàs (val., bal.)
tu impugnessis, impugnares (val.), impugnassis (bal.), impugnesses, impugnasses (val., bal.)
ell, ella, vostè impugnés, impugnara (val.), impugnàs (val., bal.)
nosaltres impugnéssim, impugnàrem (val.), impugnàssim (bal.), impugnéssem, impugnàssem (val., bal.)
vosaltres, vós impugnéssiu, impugnàreu (val.), impugnàssiu (bal.), impugnésseu, impugnàsseu (val., bal.)
ells, elles, vostès impugnessin, impugnaren (val.), impugnassin (bal.), impugnessen, impugnassen (val., bal.)
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) impugnat
tu haguessis (hagueres) impugnat
ell, ella, vostè hagués (haguera) impugnat
nosaltres haguéssim (haguérem) impugnat
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) impugnat
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) impugnat

impugnar

Imperatiu

Present
tu impugna
ell, ella, vostè impugni, impugne (val.)
nosaltres impugnem
vosaltres, vós impugneu, impugnau (bal.)
ells, elles, vostès impugnin, impugnen (val.)

impugnar

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu impugnar
Infinitiu compost haver impugnat
Gerundi impugnant
Gerundi compost havent impugnat
Participi impugnat, impugnada, impugnats, impugnades