Conjugació en català del verb «improvisar»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

cerca

O llisteu els verbs que comencen per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

improvisar

Mode indicatiu

Present
jo improviso (cent.), improvise (val.), improvís (bal.)
tu improvises
ell, ella, vostè improvisa
nosaltres improvisem, improvisam (bal.)
vosaltres, vós improviseu, improvisau (bal.)
ells, elles, vostès improvisen
Perfet
jo he improvisat
tu has improvisat
ell, ella, vostè ha improvisat
nosaltres hem improvisat
vosaltres, vós heu improvisat
ells, elles, vostès han improvisat
Imperfet
jo improvisava
tu improvisaves
ell, ella, vostè improvisava
nosaltres improvisàvem
vosaltres, vós improvisàveu
ells, elles, vostès improvisaven
Plusquamperfet
jo havia improvisat
tu havies improvisat
ell, ella, vostè havia improvisat
nosaltres havíem improvisat
vosaltres, vós havíeu improvisat
ells, elles, vostès havien improvisat
Passat simple
jo improvisí
tu improvisares
ell, ella, vostè improvisà
nosaltres improvisàrem
vosaltres, vós improvisàreu
ells, elles, vostès improvisaren
Passat perifràstic
jo vaig improvisar
tu vas (vares) improvisar
ell, ella, vostè va improvisar
nosaltres vam (vàrem) improvisar
vosaltres, vós vau (vàreu) improvisar
ells, elles, vostès van (varen) improvisar
Passat anterior
jo haguí improvisat
tu hagueres improvisat
ell, ella, vostè hagué improvisat
nosaltres haguérem improvisat
vosaltres, vós haguéreu improvisat
ells, elles, vostès hagueren improvisat
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver improvisat
tu vas haver improvisat
ell, ella, vostè va haver improvisat
nosaltres vam haver improvisat
vosaltres, vós vau haver improvisat
ells, elles, vostès van haver improvisat
Futur
jo improvisaré
tu improvisaràs
ell, ella, vostè improvisarà
nosaltres improvisarem
vosaltres, vós improvisareu
ells, elles, vostès improvisaran
Futur perfet
jo hauré improvisat
tu hauràs improvisat
ell, ella, vostè haurà improvisat
nosaltres haurem improvisat
vosaltres, vós haureu improvisat
ells, elles, vostès hauran improvisat
Condicional
jo improvisaria
tu improvisaries
ell, ella, vostè improvisaria
nosaltres improvisaríem
vosaltres, vós improvisaríeu
ells, elles, vostès improvisarien
Condicional perfet
jo hauria (haguera) improvisat
tu hauries (hagueres) improvisat
ell, ella, vostè hauria (haguera) improvisat
nosaltres hauríem (haguérem) improvisat
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) improvisat
ells, elles, vostès haurien (hagueren) improvisat
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

improvisar

Mode subjuntiu

Present
jo improvisi, improvise (val.)
tu improvisis, improvises (val.)
ell, ella, vostè improvisi, improvise (val.)
nosaltres improvisem
vosaltres, vós improviseu
ells, elles, vostès improvisin, improvisen (val.)
Perfet
jo hagi (haja) improvisat
tu hagis (hages) improvisat
ell, ella, vostè hagi (haja) improvisat
nosaltres hàgim (hàgem) improvisat
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) improvisat
ells, elles, vostès hagin (hagen) improvisat
Imperfet
jo improvisés, improvisara (val.), improvisàs (val., bal.)
tu improvisessis, improvisares (val.), improvisassis (bal.), improvisesses, improvisasses (val., bal.)
ell, ella, vostè improvisés, improvisara (val.), improvisàs (val., bal.)
nosaltres improviséssim, improvisàrem (val.), improvisàssim (bal.), improviséssem, improvisàssem (val., bal.)
vosaltres, vós improviséssiu, improvisàreu (val.), improvisàssiu (bal.), improvisésseu, improvisàsseu (val., bal.)
ells, elles, vostès improvisessin, improvisaren (val.), improvisassin (bal.), improvisessen, improvisassen (val., bal.)
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) improvisat
tu haguessis (hagueres) improvisat
ell, ella, vostè hagués (haguera) improvisat
nosaltres haguéssim (haguérem) improvisat
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) improvisat
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) improvisat
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

improvisar

Mode imperatiu

Present
tu improvisa
ell, ella, vostè improvisi, improvise (val.)
nosaltres improvisem
vosaltres, vós improviseu, improvisau (bal.)
ells, elles, vostès improvisin, improvisen (val.)
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

improvisar

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu improvisar
Infinitiu compost haver improvisat
Gerundi improvisant
Gerundi compost havent improvisat
Participi improvisat , improvisada , improvisats , improvisades
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

improvisar

  1. Fer alguna cosa sense preparació.
  2. Fer sobtadament un discurs, compondre una poesia o una peça de música.

La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.

Aquest diccionari s'ha generat a partir de les dades lingüístiques del diccionari de Softcatalà publicat amb llicència dual LGPL v2.1 i GPL v2. Les definicions dels verbs provenen del Viccionari i es publiquen sota llicència de Creative Commons Reconeixement/Compartir-Igual.