Conjugació del verb «improvar»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

O llisteu els verbs que comencin per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

improvar

Mode indicatiu

Present
jo improvo (cent.), improve (val.), improv (bal.)
tu improves
ell, ella, vostè improva
nosaltres improvem, improvam (bal.)
vosaltres, vós improveu, improvau (bal.)
ells, elles, vostès improven
Perfet
jo he improvat
tu has improvat
ell, ella, vostè ha improvat
nosaltres hem improvat
vosaltres, vós heu improvat
ells, elles, vostès han improvat
Imperfet
jo improvava
tu improvaves
ell, ella, vostè improvava
nosaltres improvàvem
vosaltres, vós improvàveu
ells, elles, vostès improvaven
Plusquamperfet
jo havia improvat
tu havies improvat
ell, ella, vostè havia improvat
nosaltres havíem improvat
vosaltres, vós havíeu improvat
ells, elles, vostès havien improvat
Passat simple
jo improví
tu improvares
ell, ella, vostè improvà
nosaltres improvàrem
vosaltres, vós improvàreu
ells, elles, vostès improvaren
Passat perifràstic
jo vaig improvar
tu vas (vares) improvar
ell, ella, vostè va improvar
nosaltres vam (vàrem) improvar
vosaltres, vós vau (vàreu) improvar
ells, elles, vostès van (varen) improvar
Passat anterior
jo haguí improvat
tu hagueres improvat
ell, ella, vostè hagué improvat
nosaltres haguérem improvat
vosaltres, vós haguéreu improvat
ells, elles, vostès hagueren improvat
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver improvat
tu vas haver improvat
ell, ella, vostè va haver improvat
nosaltres vam haver improvat
vosaltres, vós vau haver improvat
ells, elles, vostès van haver improvat
Futur
jo improvaré
tu improvaràs
ell, ella, vostè improvarà
nosaltres improvarem
vosaltres, vós improvareu
ells, elles, vostès improvaran
Futur perfet
jo hauré improvat
tu hauràs improvat
ell, ella, vostè haurà improvat
nosaltres haurem improvat
vosaltres, vós haureu improvat
ells, elles, vostès hauran improvat
Condicional
jo improvaria
tu improvaries
ell, ella, vostè improvaria
nosaltres improvaríem
vosaltres, vós improvaríeu
ells, elles, vostès improvarien
Condicional perfet
jo hauria (haguera) improvat
tu hauries (hagueres) improvat
ell, ella, vostè hauria (haguera) improvat
nosaltres hauríem (haguérem) improvat
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) improvat
ells, elles, vostès haurien (hagueren) improvat

improvar

Mode subjuntiu

Present
jo improvi, improve (val.)
tu improvis, improves (val.)
ell, ella, vostè improvi, improve (val.)
nosaltres improvem
vosaltres, vós improveu
ells, elles, vostès improvin, improven (val.)
Perfet
jo hagi (haja) improvat
tu hagis (hages) improvat
ell, ella, vostè hagi (haja) improvat
nosaltres hàgim (hàgem) improvat
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) improvat
ells, elles, vostès hagin (hagen) improvat
Imperfet
jo improvés, improvara (val.), improvàs (val., bal.)
tu improvessis, improvares (val.), improvassis (bal.), improvesses, improvasses (val., bal.)
ell, ella, vostè improvés, improvara (val.), improvàs (val., bal.)
nosaltres improvéssim, improvàrem (val.), improvàssim (bal.), improvéssem, improvàssem (val., bal.)
vosaltres, vós improvéssiu, improvàreu (val.), improvàssiu (bal.), improvésseu, improvàsseu (val., bal.)
ells, elles, vostès improvessin, improvaren (val.), improvassin (bal.), improvessen, improvassen (val., bal.)
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) improvat
tu haguessis (hagueres) improvat
ell, ella, vostè hagués (haguera) improvat
nosaltres haguéssim (haguérem) improvat
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) improvat
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) improvat

improvar

Imperatiu

Present
tu improva
ell, ella, vostè improvi, improve (val.)
nosaltres improvem
vosaltres, vós improveu, improvau (bal.)
ells, elles, vostès improvin, improven (val.)

improvar

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu improvar
Infinitiu compost haver improvat
Gerundi improvant
Gerundi compost havent improvat
Participi improvat, improvada, improvats, improvades