Conjugació en català del verb «improperar»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

cerca

O llisteu els verbs que comencen per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

improperar

Mode indicatiu

Present
jo impropero (cent.), impropere (val.), improper (bal.)
tu improperes
ell, ella, vostè impropera
nosaltres improperem, improperam (bal.)
vosaltres, vós impropereu, improperau (bal.)
ells, elles, vostès improperen
Perfet
jo he improperat
tu has improperat
ell, ella, vostè ha improperat
nosaltres hem improperat
vosaltres, vós heu improperat
ells, elles, vostès han improperat
Imperfet
jo improperava
tu improperaves
ell, ella, vostè improperava
nosaltres improperàvem
vosaltres, vós improperàveu
ells, elles, vostès improperaven
Plusquamperfet
jo havia improperat
tu havies improperat
ell, ella, vostè havia improperat
nosaltres havíem improperat
vosaltres, vós havíeu improperat
ells, elles, vostès havien improperat
Passat simple
jo improperí
tu improperares
ell, ella, vostè improperà
nosaltres improperàrem
vosaltres, vós improperàreu
ells, elles, vostès improperaren
Passat perifràstic
jo vaig improperar
tu vas (vares) improperar
ell, ella, vostè va improperar
nosaltres vam (vàrem) improperar
vosaltres, vós vau (vàreu) improperar
ells, elles, vostès van (varen) improperar
Passat anterior
jo haguí improperat
tu hagueres improperat
ell, ella, vostè hagué improperat
nosaltres haguérem improperat
vosaltres, vós haguéreu improperat
ells, elles, vostès hagueren improperat
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver improperat
tu vas haver improperat
ell, ella, vostè va haver improperat
nosaltres vam haver improperat
vosaltres, vós vau haver improperat
ells, elles, vostès van haver improperat
Futur
jo improperaré
tu improperaràs
ell, ella, vostè improperarà
nosaltres improperarem
vosaltres, vós improperareu
ells, elles, vostès improperaran
Futur perfet
jo hauré improperat
tu hauràs improperat
ell, ella, vostè haurà improperat
nosaltres haurem improperat
vosaltres, vós haureu improperat
ells, elles, vostès hauran improperat
Condicional
jo improperaria
tu improperaries
ell, ella, vostè improperaria
nosaltres improperaríem
vosaltres, vós improperaríeu
ells, elles, vostès improperarien
Condicional perfet
jo hauria (haguera) improperat
tu hauries (hagueres) improperat
ell, ella, vostè hauria (haguera) improperat
nosaltres hauríem (haguérem) improperat
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) improperat
ells, elles, vostès haurien (hagueren) improperat
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

improperar

Mode subjuntiu

Present
jo improperi, impropere (val.)
tu improperis, improperes (val.)
ell, ella, vostè improperi, impropere (val.)
nosaltres improperem
vosaltres, vós impropereu
ells, elles, vostès improperin, improperen (val.)
Perfet
jo hagi (haja) improperat
tu hagis (hages) improperat
ell, ella, vostè hagi (haja) improperat
nosaltres hàgim (hàgem) improperat
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) improperat
ells, elles, vostès hagin (hagen) improperat
Imperfet
jo improperés, improperara (val.), improperàs (val., bal.)
tu improperessis, improperares (val.), improperassis (bal.), improperesses, improperasses (val., bal.)
ell, ella, vostè improperés, improperara (val.), improperàs (val., bal.)
nosaltres improperéssim, improperàrem (val.), improperàssim (bal.), improperéssem, improperàssem (val., bal.)
vosaltres, vós improperéssiu, improperàreu (val.), improperàssiu (bal.), improperésseu, improperàsseu (val., bal.)
ells, elles, vostès improperessin, improperaren (val.), improperassin (bal.), improperessen, improperassen (val., bal.)
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) improperat
tu haguessis (hagueres) improperat
ell, ella, vostè hagués (haguera) improperat
nosaltres haguéssim (haguérem) improperat
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) improperat
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) improperat
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

improperar

Mode imperatiu

Present
tu impropera
ell, ella, vostè improperi, impropere (val.)
nosaltres improperem
vosaltres, vós impropereu, improperau (bal.)
ells, elles, vostès improperin, improperen (val.)
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

improperar

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu improperar
Infinitiu compost haver improperat
Gerundi improperant
Gerundi compost havent improperat
Participi improperat, improperada, improperats, improperades
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

improperar

  1. Injuriar amb improperis.

La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.

Aquest diccionari s'ha generat a partir de les dades lingüístiques del diccionari de Softcatalà publicat amb llicència dual LGPL v2.1 i GPL v2. Les definicions dels verbs provenen del Viccionari i es publiquen sota llicència de Creative Commons Reconeixement/Compartir-Igual.