Conjugació en català del verb «implorar»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

cerca

O llisteu els verbs que comencen per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

implorar

Mode indicatiu

Present
jo imploro (cent.), implore (val.), implor (bal.)
tu implores
ell, ella, vostè implora
nosaltres implorem, imploram (bal.)
vosaltres, vós imploreu, implorau (bal.)
ells, elles, vostès imploren
Perfet
jo he implorat
tu has implorat
ell, ella, vostè ha implorat
nosaltres hem implorat
vosaltres, vós heu implorat
ells, elles, vostès han implorat
Imperfet
jo implorava
tu imploraves
ell, ella, vostè implorava
nosaltres imploràvem
vosaltres, vós imploràveu
ells, elles, vostès imploraven
Plusquamperfet
jo havia implorat
tu havies implorat
ell, ella, vostè havia implorat
nosaltres havíem implorat
vosaltres, vós havíeu implorat
ells, elles, vostès havien implorat
Passat simple
jo implorí
tu implorares
ell, ella, vostè implorà
nosaltres imploràrem
vosaltres, vós imploràreu
ells, elles, vostès imploraren
Passat perifràstic
jo vaig implorar
tu vas (vares) implorar
ell, ella, vostè va implorar
nosaltres vam (vàrem) implorar
vosaltres, vós vau (vàreu) implorar
ells, elles, vostès van (varen) implorar
Passat anterior
jo haguí implorat
tu hagueres implorat
ell, ella, vostè hagué implorat
nosaltres haguérem implorat
vosaltres, vós haguéreu implorat
ells, elles, vostès hagueren implorat
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver implorat
tu vas haver implorat
ell, ella, vostè va haver implorat
nosaltres vam haver implorat
vosaltres, vós vau haver implorat
ells, elles, vostès van haver implorat
Futur
jo imploraré
tu imploraràs
ell, ella, vostè implorarà
nosaltres implorarem
vosaltres, vós implorareu
ells, elles, vostès imploraran
Futur perfet
jo hauré implorat
tu hauràs implorat
ell, ella, vostè haurà implorat
nosaltres haurem implorat
vosaltres, vós haureu implorat
ells, elles, vostès hauran implorat
Condicional
jo imploraria
tu imploraries
ell, ella, vostè imploraria
nosaltres imploraríem
vosaltres, vós imploraríeu
ells, elles, vostès implorarien
Condicional perfet
jo hauria (haguera) implorat
tu hauries (hagueres) implorat
ell, ella, vostè hauria (haguera) implorat
nosaltres hauríem (haguérem) implorat
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) implorat
ells, elles, vostès haurien (hagueren) implorat
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

implorar

Mode subjuntiu

Present
jo implori, implore (val.)
tu imploris, implores (val.)
ell, ella, vostè implori, implore (val.)
nosaltres implorem
vosaltres, vós imploreu
ells, elles, vostès implorin, imploren (val.)
Perfet
jo hagi (haja) implorat
tu hagis (hages) implorat
ell, ella, vostè hagi (haja) implorat
nosaltres hàgim (hàgem) implorat
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) implorat
ells, elles, vostès hagin (hagen) implorat
Imperfet
jo implorés, implorara (val.), imploràs (val., bal.)
tu imploressis, implorares (val.), implorassis (bal.), imploresses, implorasses (val., bal.)
ell, ella, vostè implorés, implorara (val.), imploràs (val., bal.)
nosaltres imploréssim, imploràrem (val.), imploràssim (bal.), imploréssem, imploràssem (val., bal.)
vosaltres, vós imploréssiu, imploràreu (val.), imploràssiu (bal.), implorésseu, imploràsseu (val., bal.)
ells, elles, vostès imploressin, imploraren (val.), implorassin (bal.), imploressen, implorassen (val., bal.)
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) implorat
tu haguessis (hagueres) implorat
ell, ella, vostè hagués (haguera) implorat
nosaltres haguéssim (haguérem) implorat
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) implorat
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) implorat
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

implorar

Mode imperatiu

Present
tu implora
ell, ella, vostè implori, implore (val.)
nosaltres implorem
vosaltres, vós imploreu, implorau (bal.)
ells, elles, vostès implorin, imploren (val.)
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

implorar

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu implorar
Infinitiu compost haver implorat
Gerundi implorant
Gerundi compost havent implorat
Participi implorat, implorada, implorats, implorades
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

implorar

  1. Demanar amb precs o plors alguna cosa.

La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.

Aquest diccionari s'ha generat a partir de les dades lingüístiques del diccionari de Softcatalà publicat amb llicència dual LGPL v2.1 i GPL v2. Les definicions dels verbs provenen del Viccionari i es publiquen sota llicència de Creative Commons Reconeixement/Compartir-Igual.