impetrar
Indicatiu Subjuntiu Imperatiu Formes no personals Definició
Mode indicatiu
Present
| impetro (cent.), impetre (val.), impetr (bal.) |
| impetres |
| impetra |
| impetrem, impetram (bal.) |
| impetreu, impetrau (bal.) |
| impetren |
Perfet
| he impetrat |
| has impetrat |
| ha impetrat |
| hem impetrat |
| heu impetrat |
| han impetrat |
Imperfet
| impetrava |
| impetraves |
| impetrava |
| impetràvem |
| impetràveu |
| impetraven |
Plusquamperfet
| havia impetrat |
| havies impetrat |
| havia impetrat |
| havíem impetrat |
| havíeu impetrat |
| havien impetrat |
Passat simple
| impetrí |
| impetrares |
| impetrà |
| impetràrem |
| impetràreu |
| impetraren |
Passat perifràstic
| vaig impetrar |
| vas (vares) impetrar |
| va impetrar |
| vam (vàrem) impetrar |
| vau (vàreu) impetrar |
| van (varen) impetrar |
Passat anterior
| haguí impetrat |
| hagueres impetrat |
| hagué impetrat |
| haguérem impetrat |
| haguéreu impetrat |
| hagueren impetrat |
Passat anterior perifràstic
| vaig haver impetrat |
| vas haver impetrat |
| va haver impetrat |
| vam haver impetrat |
| vau haver impetrat |
| van haver impetrat |
Futur
| impetraré |
| impetraràs |
| impetrarà |
| impetrarem |
| impetrareu |
| impetraran |
Futur perfet
| hauré impetrat |
| hauràs impetrat |
| haurà impetrat |
| haurem impetrat |
| haureu impetrat |
| hauran impetrat |
Condicional
| impetraria |
| impetraries |
| impetraria |
| impetraríem |
| impetraríeu |
| impetrarien |
Condicional perfet
| hauria (haguera) impetrat |
| hauries (hagueres) impetrat |
| hauria (haguera) impetrat |
| hauríem (haguérem) impetrat |
| hauríeu (haguéreu) impetrat |
| haurien (hagueren) impetrat |
Mode subjuntiu
Present
| impetri, impetre (val.) |
| impetris, impetres (val.) |
| impetri, impetre (val.) |
| impetrem |
| impetreu |
| impetrin, impetren (val.) |
Perfet
| hagi (haja) impetrat |
| hagis (hages) impetrat |
| hagi (haja) impetrat |
| hàgim (hàgem) impetrat |
| hàgiu (hàgeu) impetrat |
| hagin (hagen) impetrat |
Imperfet
| impetrés, impetrara (val.), impetràs (val., bal.) |
| impetressis, impetrares (val.), impetrassis (bal.), impetresses, impetrasses (val., bal.) |
| impetrés, impetrara (val.), impetràs (val., bal.) |
| impetréssim, impetràrem (val.), impetràssim (bal.), impetréssem, impetràssem (val., bal.) |
| impetréssiu, impetràreu (val.), impetràssiu (bal.), impetrésseu, impetràsseu (val., bal.) |
| impetressin, impetraren (val.), impetrassin (bal.), impetressen, impetrassen (val., bal.) |
Plusquamperfet
| hagués (haguera) impetrat |
| haguessis (hagueres) impetrat |
| hagués (haguera) impetrat |
| haguéssim (haguérem) impetrat |
| haguéssiu (haguéreu) impetrat |
| haguessin (hagueren) impetrat |
Mode imperatiu
Present
| impetra |
| impetri, impetre (val.) |
| impetrem |
| impetreu, impetrau (bal.) |
| impetrin, impetren (val.) |
Formes no personals
Formes no personals
| Infinitiu | impetrar |
|---|---|
| Infinitiu compost | haver impetrat |
| Gerundi | impetrant |
| Gerundi compost | havent impetrat |
| Participi | impetrat , impetrada , impetrats , impetrades |
Definició
- Obtenir alguna cosa que s'havia demanat amb molts precs.
- Demanar alguna cosa amb força precs i insistència.
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017