Conjugació del verb «imperar»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

O llisteu els verbs que comencin per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

imperar

Mode indicatiu

Present
jo impero (cent.), impere (val.), imper (bal.)
tu imperes
ell, ella, vostè impera
nosaltres imperem, imperam (bal.)
vosaltres, vós impereu, imperau (bal.)
ells, elles, vostès imperen
Perfet
jo he imperat
tu has imperat
ell, ella, vostè ha imperat
nosaltres hem imperat
vosaltres, vós heu imperat
ells, elles, vostès han imperat
Imperfet
jo imperava
tu imperaves
ell, ella, vostè imperava
nosaltres imperàvem
vosaltres, vós imperàveu
ells, elles, vostès imperaven
Plusquamperfet
jo havia imperat
tu havies imperat
ell, ella, vostè havia imperat
nosaltres havíem imperat
vosaltres, vós havíeu imperat
ells, elles, vostès havien imperat
Passat simple
jo imperí
tu imperares
ell, ella, vostè imperà
nosaltres imperàrem
vosaltres, vós imperàreu
ells, elles, vostès imperaren
Passat perifràstic
jo vaig imperar
tu vas (vares) imperar
ell, ella, vostè va imperar
nosaltres vam (vàrem) imperar
vosaltres, vós vau (vàreu) imperar
ells, elles, vostès van (varen) imperar
Passat anterior
jo haguí imperat
tu hagueres imperat
ell, ella, vostè hagué imperat
nosaltres haguérem imperat
vosaltres, vós haguéreu imperat
ells, elles, vostès hagueren imperat
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver imperat
tu vas haver imperat
ell, ella, vostè va haver imperat
nosaltres vam haver imperat
vosaltres, vós vau haver imperat
ells, elles, vostès van haver imperat
Futur
jo imperaré
tu imperaràs
ell, ella, vostè imperarà
nosaltres imperarem
vosaltres, vós imperareu
ells, elles, vostès imperaran
Futur perfet
jo hauré imperat
tu hauràs imperat
ell, ella, vostè haurà imperat
nosaltres haurem imperat
vosaltres, vós haureu imperat
ells, elles, vostès hauran imperat
Condicional
jo imperaria
tu imperaries
ell, ella, vostè imperaria
nosaltres imperaríem
vosaltres, vós imperaríeu
ells, elles, vostès imperarien
Condicional perfet
jo hauria (haguera) imperat
tu hauries (hagueres) imperat
ell, ella, vostè hauria (haguera) imperat
nosaltres hauríem (haguérem) imperat
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) imperat
ells, elles, vostès haurien (hagueren) imperat

imperar

Mode subjuntiu

Present
jo imperi, impere (val.)
tu imperis, imperes (val.)
ell, ella, vostè imperi, impere (val.)
nosaltres imperem
vosaltres, vós impereu
ells, elles, vostès imperin, imperen (val.)
Perfet
jo hagi (haja) imperat
tu hagis (hages) imperat
ell, ella, vostè hagi (haja) imperat
nosaltres hàgim (hàgem) imperat
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) imperat
ells, elles, vostès hagin (hagen) imperat
Imperfet
jo imperés, imperara (val.), imperàs (val., bal.)
tu imperessis, imperares (val.), imperassis (bal.), imperesses, imperasses (val., bal.)
ell, ella, vostè imperés, imperara (val.), imperàs (val., bal.)
nosaltres imperéssim, imperàrem (val.), imperàssim (bal.), imperéssem, imperàssem (val., bal.)
vosaltres, vós imperéssiu, imperàreu (val.), imperàssiu (bal.), imperésseu, imperàsseu (val., bal.)
ells, elles, vostès imperessin, imperaren (val.), imperassin (bal.), imperessen, imperassen (val., bal.)
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) imperat
tu haguessis (hagueres) imperat
ell, ella, vostè hagués (haguera) imperat
nosaltres haguéssim (haguérem) imperat
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) imperat
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) imperat

imperar

Imperatiu

Present
tu impera
ell, ella, vostè imperi, impere (val.)
nosaltres imperem
vosaltres, vós impereu, imperau (bal.)
ells, elles, vostès imperin, imperen (val.)

imperar

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu imperar
Infinitiu compost haver imperat
Gerundi imperant
Gerundi compost havent imperat
Participi imperat, imperada, imperats, imperades