imperar
Indicatiu Subjuntiu Imperatiu Formes no personals Definició
Mode indicatiu
Present
| impero (cent.), impere (val.), imper (bal.) |
| imperes |
| impera |
| imperem, imperam (bal.) |
| impereu, imperau (bal.) |
| imperen |
Perfet
| he imperat |
| has imperat |
| ha imperat |
| hem imperat |
| heu imperat |
| han imperat |
Imperfet
| imperava |
| imperaves |
| imperava |
| imperàvem |
| imperàveu |
| imperaven |
Plusquamperfet
| havia imperat |
| havies imperat |
| havia imperat |
| havíem imperat |
| havíeu imperat |
| havien imperat |
Passat simple
| imperí |
| imperares |
| imperà |
| imperàrem |
| imperàreu |
| imperaren |
Passat perifràstic
| vaig imperar |
| vas (vares) imperar |
| va imperar |
| vam (vàrem) imperar |
| vau (vàreu) imperar |
| van (varen) imperar |
Passat anterior
| haguí imperat |
| hagueres imperat |
| hagué imperat |
| haguérem imperat |
| haguéreu imperat |
| hagueren imperat |
Passat anterior perifràstic
| vaig haver imperat |
| vas haver imperat |
| va haver imperat |
| vam haver imperat |
| vau haver imperat |
| van haver imperat |
Futur
| imperaré |
| imperaràs |
| imperarà |
| imperarem |
| imperareu |
| imperaran |
Futur perfet
| hauré imperat |
| hauràs imperat |
| haurà imperat |
| haurem imperat |
| haureu imperat |
| hauran imperat |
Condicional
| imperaria |
| imperaries |
| imperaria |
| imperaríem |
| imperaríeu |
| imperarien |
Condicional perfet
| hauria (haguera) imperat |
| hauries (hagueres) imperat |
| hauria (haguera) imperat |
| hauríem (haguérem) imperat |
| hauríeu (haguéreu) imperat |
| haurien (hagueren) imperat |
Mode subjuntiu
Present
| imperi, impere (val.) |
| imperis, imperes (val.) |
| imperi, impere (val.) |
| imperem |
| impereu |
| imperin, imperen (val.) |
Perfet
| hagi (haja) imperat |
| hagis (hages) imperat |
| hagi (haja) imperat |
| hàgim (hàgem) imperat |
| hàgiu (hàgeu) imperat |
| hagin (hagen) imperat |
Imperfet
| imperés, imperara (val.), imperàs (val., bal.) |
| imperessis, imperares (val.), imperassis (bal.), imperesses, imperasses (val., bal.) |
| imperés, imperara (val.), imperàs (val., bal.) |
| imperéssim, imperàrem (val.), imperàssim (bal.), imperéssem, imperàssem (val., bal.) |
| imperéssiu, imperàreu (val.), imperàssiu (bal.), imperésseu, imperàsseu (val., bal.) |
| imperessin, imperaren (val.), imperassin (bal.), imperessen, imperassen (val., bal.) |
Plusquamperfet
| hagués (haguera) imperat |
| haguessis (hagueres) imperat |
| hagués (haguera) imperat |
| haguéssim (haguérem) imperat |
| haguéssiu (haguéreu) imperat |
| haguessin (hagueren) imperat |
Mode imperatiu
Present
| impera |
| imperi, impere (val.) |
| imperem |
| impereu, imperau (bal.) |
| imperin, imperen (val.) |
Formes no personals
Formes no personals
| Infinitiu | imperar |
|---|---|
| Infinitiu compost | haver imperat |
| Gerundi | imperant |
| Gerundi compost | havent imperat |
| Participi | imperat , imperada , imperats , imperades |
Definició
- Exercir la dignitat imperial.
- Manar, dominar.
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017