imantar
Indicatiu Subjuntiu Imperatiu Formes no personals Definició
Mode indicatiu
Present
| imanto (cent.), imante (val.), imant (bal.) |
| imantes |
| imanta |
| imantem, imantam (bal.) |
| imanteu, imantau (bal.) |
| imanten |
Perfet
| he imantat |
| has imantat |
| ha imantat |
| hem imantat |
| heu imantat |
| han imantat |
Imperfet
| imantava |
| imantaves |
| imantava |
| imantàvem |
| imantàveu |
| imantaven |
Plusquamperfet
| havia imantat |
| havies imantat |
| havia imantat |
| havíem imantat |
| havíeu imantat |
| havien imantat |
Passat simple
| imantí |
| imantares |
| imantà |
| imantàrem |
| imantàreu |
| imantaren |
Passat perifràstic
| vaig imantar |
| vas (vares) imantar |
| va imantar |
| vam (vàrem) imantar |
| vau (vàreu) imantar |
| van (varen) imantar |
Passat anterior
| haguí imantat |
| hagueres imantat |
| hagué imantat |
| haguérem imantat |
| haguéreu imantat |
| hagueren imantat |
Passat anterior perifràstic
| vaig haver imantat |
| vas haver imantat |
| va haver imantat |
| vam haver imantat |
| vau haver imantat |
| van haver imantat |
Futur
| imantaré |
| imantaràs |
| imantarà |
| imantarem |
| imantareu |
| imantaran |
Futur perfet
| hauré imantat |
| hauràs imantat |
| haurà imantat |
| haurem imantat |
| haureu imantat |
| hauran imantat |
Condicional
| imantaria |
| imantaries |
| imantaria |
| imantaríem |
| imantaríeu |
| imantarien |
Condicional perfet
| hauria (haguera) imantat |
| hauries (hagueres) imantat |
| hauria (haguera) imantat |
| hauríem (haguérem) imantat |
| hauríeu (haguéreu) imantat |
| haurien (hagueren) imantat |
Mode subjuntiu
Present
| imanti, imante (val.) |
| imantis, imantes (val.) |
| imanti, imante (val.) |
| imantem |
| imanteu |
| imantin, imanten (val.) |
Perfet
| hagi (haja) imantat |
| hagis (hages) imantat |
| hagi (haja) imantat |
| hàgim (hàgem) imantat |
| hàgiu (hàgeu) imantat |
| hagin (hagen) imantat |
Imperfet
| imantés, imantara (val.), imantàs (val., bal.) |
| imantessis, imantares (val.), imantassis (bal.), imantesses, imantasses (val., bal.) |
| imantés, imantara (val.), imantàs (val., bal.) |
| imantéssim, imantàrem (val.), imantàssim (bal.), imantéssem, imantàssem (val., bal.) |
| imantéssiu, imantàreu (val.), imantàssiu (bal.), imantésseu, imantàsseu (val., bal.) |
| imantessin, imantaren (val.), imantassin (bal.), imantessen, imantassen (val., bal.) |
Plusquamperfet
| hagués (haguera) imantat |
| haguessis (hagueres) imantat |
| hagués (haguera) imantat |
| haguéssim (haguérem) imantat |
| haguéssiu (haguéreu) imantat |
| haguessin (hagueren) imantat |
Mode imperatiu
Present
| imanta |
| imanti, imante (val.) |
| imantem |
| imanteu, imantau (bal.) |
| imantin, imanten (val.) |
Formes no personals
Formes no personals
| Infinitiu | imantar |
|---|---|
| Infinitiu compost | haver imantat |
| Gerundi | imantant |
| Gerundi compost | havent imantat |
| Participi | imantat , imantada , imantats , imantades |
Definició
- Donar a un tros de ferro o d'acer les propietats de l'imant.
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017