ignorar
Indicatiu Subjuntiu Imperatiu Formes no personals Definició
Mode indicatiu
Present
| ignoro (cent.), ignore (val.), ignor (bal.) |
| ignores |
| ignora |
| ignorem, ignoram (bal.) |
| ignoreu, ignorau (bal.) |
| ignoren |
Perfet
| he ignorat |
| has ignorat |
| ha ignorat |
| hem ignorat |
| heu ignorat |
| han ignorat |
Imperfet
| ignorava |
| ignoraves |
| ignorava |
| ignoràvem |
| ignoràveu |
| ignoraven |
Plusquamperfet
| havia ignorat |
| havies ignorat |
| havia ignorat |
| havíem ignorat |
| havíeu ignorat |
| havien ignorat |
Passat simple
| ignorí |
| ignorares |
| ignorà |
| ignoràrem |
| ignoràreu |
| ignoraren |
Passat perifràstic
| vaig ignorar |
| vas (vares) ignorar |
| va ignorar |
| vam (vàrem) ignorar |
| vau (vàreu) ignorar |
| van (varen) ignorar |
Passat anterior
| haguí ignorat |
| hagueres ignorat |
| hagué ignorat |
| haguérem ignorat |
| haguéreu ignorat |
| hagueren ignorat |
Passat anterior perifràstic
| vaig haver ignorat |
| vas haver ignorat |
| va haver ignorat |
| vam haver ignorat |
| vau haver ignorat |
| van haver ignorat |
Futur
| ignoraré |
| ignoraràs |
| ignorarà |
| ignorarem |
| ignorareu |
| ignoraran |
Futur perfet
| hauré ignorat |
| hauràs ignorat |
| haurà ignorat |
| haurem ignorat |
| haureu ignorat |
| hauran ignorat |
Condicional
| ignoraria |
| ignoraries |
| ignoraria |
| ignoraríem |
| ignoraríeu |
| ignorarien |
Condicional perfet
| hauria (haguera) ignorat |
| hauries (hagueres) ignorat |
| hauria (haguera) ignorat |
| hauríem (haguérem) ignorat |
| hauríeu (haguéreu) ignorat |
| haurien (hagueren) ignorat |
Mode subjuntiu
Present
| ignori, ignore (val.) |
| ignoris, ignores (val.) |
| ignori, ignore (val.) |
| ignorem |
| ignoreu |
| ignorin, ignoren (val.) |
Perfet
| hagi (haja) ignorat |
| hagis (hages) ignorat |
| hagi (haja) ignorat |
| hàgim (hàgem) ignorat |
| hàgiu (hàgeu) ignorat |
| hagin (hagen) ignorat |
Imperfet
| ignorés, ignorara (val.), ignoràs (val., bal.) |
| ignoressis, ignorares (val.), ignorassis (bal.), ignoresses, ignorasses (val., bal.) |
| ignorés, ignorara (val.), ignoràs (val., bal.) |
| ignoréssim, ignoràrem (val.), ignoràssim (bal.), ignoréssem, ignoràssem (val., bal.) |
| ignoréssiu, ignoràreu (val.), ignoràssiu (bal.), ignorésseu, ignoràsseu (val., bal.) |
| ignoressin, ignoraren (val.), ignorassin (bal.), ignoressen, ignorassen (val., bal.) |
Plusquamperfet
| hagués (haguera) ignorat |
| haguessis (hagueres) ignorat |
| hagués (haguera) ignorat |
| haguéssim (haguérem) ignorat |
| haguéssiu (haguéreu) ignorat |
| haguessin (hagueren) ignorat |
Mode imperatiu
Present
| ignora |
| ignori, ignore (val.) |
| ignorem |
| ignoreu, ignorau (bal.) |
| ignorin, ignoren (val.) |
Formes no personals
Formes no personals
| Infinitiu | ignorar |
|---|---|
| Infinitiu compost | haver ignorat |
| Gerundi | ignorant |
| Gerundi compost | havent ignorat |
| Participi | ignorat , ignorada , ignorats , ignorades |
Definició
- No saber, no entendre, no conèixer alguna cosa.
- Deixar de banda, no fer cas o no voler acceptar algú o alguna cosa.
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017