historiar
Indicatiu Subjuntiu Imperatiu Formes no personals Definició
Mode indicatiu
Present
| historio (cent.), historie (val.), historii (bal.) |
| histories |
| historia |
| historiem, historiam (bal.) |
| historieu, historiau (bal.) |
| historien |
Perfet
| he historiat |
| has historiat |
| ha historiat |
| hem historiat |
| heu historiat |
| han historiat |
Imperfet
| historiava |
| historiaves |
| historiava |
| historiàvem |
| historiàveu |
| historiaven |
Plusquamperfet
| havia historiat |
| havies historiat |
| havia historiat |
| havíem historiat |
| havíeu historiat |
| havien historiat |
Passat simple
| historií |
| historiares |
| historià |
| historiàrem |
| historiàreu |
| historiaren |
Passat perifràstic
| vaig historiar |
| vas (vares) historiar |
| va historiar |
| vam (vàrem) historiar |
| vau (vàreu) historiar |
| van (varen) historiar |
Passat anterior
| haguí historiat |
| hagueres historiat |
| hagué historiat |
| haguérem historiat |
| haguéreu historiat |
| hagueren historiat |
Passat anterior perifràstic
| vaig haver historiat |
| vas haver historiat |
| va haver historiat |
| vam haver historiat |
| vau haver historiat |
| van haver historiat |
Futur
| historiaré |
| historiaràs |
| historiarà |
| historiarem |
| historiareu |
| historiaran |
Futur perfet
| hauré historiat |
| hauràs historiat |
| haurà historiat |
| haurem historiat |
| haureu historiat |
| hauran historiat |
Condicional
| historiaria |
| historiaries |
| historiaria |
| historiaríem |
| historiaríeu |
| historiarien |
Condicional perfet
| hauria (haguera) historiat |
| hauries (hagueres) historiat |
| hauria (haguera) historiat |
| hauríem (haguérem) historiat |
| hauríeu (haguéreu) historiat |
| haurien (hagueren) historiat |
Mode subjuntiu
Present
| historiï, historie (val.) |
| historiïs, histories (val.) |
| historiï, historie (val.) |
| historiem |
| historieu |
| historiïn, historien (val.) |
Perfet
| hagi (haja) historiat |
| hagis (hages) historiat |
| hagi (haja) historiat |
| hàgim (hàgem) historiat |
| hàgiu (hàgeu) historiat |
| hagin (hagen) historiat |
Imperfet
| historiés, historiara (val.), historiàs (val., bal.) |
| historiessis, historiares (val.), historiassis (bal.), historiesses, historiasses (val., bal.) |
| historiés, historiara (val.), historiàs (val., bal.) |
| historiéssim, historiàrem (val.), historiàssim (bal.), historiéssem, historiàssem (val., bal.) |
| historiéssiu, historiàreu (val.), historiàssiu (bal.), historiésseu, historiàsseu (val., bal.) |
| historiessin, historiaren (val.), historiassin (bal.), historiessen, historiassen (val., bal.) |
Plusquamperfet
| hagués (haguera) historiat |
| haguessis (hagueres) historiat |
| hagués (haguera) historiat |
| haguéssim (haguérem) historiat |
| haguéssiu (haguéreu) historiat |
| haguessin (hagueren) historiat |
Mode imperatiu
Present
| historia |
| historiï, historie (val.) |
| historiem |
| historieu, historiau (bal.) |
| historiïn, historien (val.) |
Formes no personals
Formes no personals
| Infinitiu | historiar |
|---|---|
| Infinitiu compost | haver historiat |
| Gerundi | historiant |
| Gerundi compost | havent historiat |
| Participi | historiat , historiada , historiats , historiades |
Definició
- Narrar per escrit un fet, de forma documentada o referenciada, que forma part de la història.
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017