grimpar
Indicatiu Subjuntiu Imperatiu Formes no personals Definició
Mode indicatiu
Present
| grimpo (cent.), grimpe (val.), grimp (bal.) |
| grimpes |
| grimpa |
| grimpem, grimpam (bal.) |
| grimpeu, grimpau (bal.) |
| grimpen |
Perfet
| he grimpat |
| has grimpat |
| ha grimpat |
| hem grimpat |
| heu grimpat |
| han grimpat |
Imperfet
| grimpava |
| grimpaves |
| grimpava |
| grimpàvem |
| grimpàveu |
| grimpaven |
Plusquamperfet
| havia grimpat |
| havies grimpat |
| havia grimpat |
| havíem grimpat |
| havíeu grimpat |
| havien grimpat |
Passat simple
| grimpí |
| grimpares |
| grimpà |
| grimpàrem |
| grimpàreu |
| grimparen |
Passat perifràstic
| vaig grimpar |
| vas (vares) grimpar |
| va grimpar |
| vam (vàrem) grimpar |
| vau (vàreu) grimpar |
| van (varen) grimpar |
Passat anterior
| haguí grimpat |
| hagueres grimpat |
| hagué grimpat |
| haguérem grimpat |
| haguéreu grimpat |
| hagueren grimpat |
Passat anterior perifràstic
| vaig haver grimpat |
| vas haver grimpat |
| va haver grimpat |
| vam haver grimpat |
| vau haver grimpat |
| van haver grimpat |
Futur
| grimparé |
| grimparàs |
| grimparà |
| grimparem |
| grimpareu |
| grimparan |
Futur perfet
| hauré grimpat |
| hauràs grimpat |
| haurà grimpat |
| haurem grimpat |
| haureu grimpat |
| hauran grimpat |
Condicional
| grimparia |
| grimparies |
| grimparia |
| grimparíem |
| grimparíeu |
| grimparien |
Condicional perfet
| hauria (haguera) grimpat |
| hauries (hagueres) grimpat |
| hauria (haguera) grimpat |
| hauríem (haguérem) grimpat |
| hauríeu (haguéreu) grimpat |
| haurien (hagueren) grimpat |
Mode subjuntiu
Present
| grimpi, grimpe (val.) |
| grimpis, grimpes (val.) |
| grimpi, grimpe (val.) |
| grimpem |
| grimpeu |
| grimpin, grimpen (val.) |
Perfet
| hagi (haja) grimpat |
| hagis (hages) grimpat |
| hagi (haja) grimpat |
| hàgim (hàgem) grimpat |
| hàgiu (hàgeu) grimpat |
| hagin (hagen) grimpat |
Imperfet
| grimpés, grimpara (val.), grimpàs (val., bal.) |
| grimpessis, grimpares (val.), grimpassis (bal.), grimpesses, grimpasses (val., bal.) |
| grimpés, grimpara (val.), grimpàs (val., bal.) |
| grimpéssim, grimpàrem (val.), grimpàssim (bal.), grimpéssem, grimpàssem (val., bal.) |
| grimpéssiu, grimpàreu (val.), grimpàssiu (bal.), grimpésseu, grimpàsseu (val., bal.) |
| grimpessin, grimparen (val.), grimpassin (bal.), grimpessen, grimpassen (val., bal.) |
Plusquamperfet
| hagués (haguera) grimpat |
| haguessis (hagueres) grimpat |
| hagués (haguera) grimpat |
| haguéssim (haguérem) grimpat |
| haguéssiu (haguéreu) grimpat |
| haguessin (hagueren) grimpat |
Mode imperatiu
Present
| grimpa |
| grimpi, grimpe (val.) |
| grimpem |
| grimpeu, grimpau (bal.) |
| grimpin, grimpen (val.) |
Formes no personals
Formes no personals
| Infinitiu | grimpar |
|---|---|
| Infinitiu compost | haver grimpat |
| Gerundi | grimpant |
| Gerundi compost | havent grimpat |
| Participi | grimpat , grimpada , grimpats , grimpades |
Definició
- Enfilar-se per una superfície que tendeix a la verticalitat.
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017