gosar
Indicatiu Subjuntiu Imperatiu Formes no personals Definició
Mode indicatiu
Present
| goso (cent.), gose (val.), gos (bal.) |
| goses |
| gosa |
| gosem, gosam (bal.) |
| goseu, gosau (bal.) |
| gosen |
Perfet
| he gosat |
| has gosat |
| ha gosat |
| hem gosat |
| heu gosat |
| han gosat |
Imperfet
| gosava |
| gosaves |
| gosava |
| gosàvem |
| gosàveu |
| gosaven |
Plusquamperfet
| havia gosat |
| havies gosat |
| havia gosat |
| havíem gosat |
| havíeu gosat |
| havien gosat |
Passat simple
| gosí |
| gosares |
| gosà |
| gosàrem |
| gosàreu |
| gosaren |
Passat perifràstic
| vaig gosar |
| vas (vares) gosar |
| va gosar |
| vam (vàrem) gosar |
| vau (vàreu) gosar |
| van (varen) gosar |
Passat anterior
| haguí gosat |
| hagueres gosat |
| hagué gosat |
| haguérem gosat |
| haguéreu gosat |
| hagueren gosat |
Passat anterior perifràstic
| vaig haver gosat |
| vas haver gosat |
| va haver gosat |
| vam haver gosat |
| vau haver gosat |
| van haver gosat |
Futur
| gosaré |
| gosaràs |
| gosarà |
| gosarem |
| gosareu |
| gosaran |
Futur perfet
| hauré gosat |
| hauràs gosat |
| haurà gosat |
| haurem gosat |
| haureu gosat |
| hauran gosat |
Condicional
| gosaria |
| gosaries |
| gosaria |
| gosaríem |
| gosaríeu |
| gosarien |
Condicional perfet
| hauria (haguera) gosat |
| hauries (hagueres) gosat |
| hauria (haguera) gosat |
| hauríem (haguérem) gosat |
| hauríeu (haguéreu) gosat |
| haurien (hagueren) gosat |
Mode subjuntiu
Present
| gosi, gose (val.) |
| gosis, goses (val.) |
| gosi, gose (val.) |
| gosem |
| goseu |
| gosin, gosen (val.) |
Perfet
| hagi (haja) gosat |
| hagis (hages) gosat |
| hagi (haja) gosat |
| hàgim (hàgem) gosat |
| hàgiu (hàgeu) gosat |
| hagin (hagen) gosat |
Imperfet
| gosés, gosara (val.), gosàs (val., bal.) |
| gosessis, gosares (val.), gosassis (bal.), gosesses, gosasses (val., bal.) |
| gosés, gosara (val.), gosàs (val., bal.) |
| goséssim, gosàrem (val.), gosàssim (bal.), goséssem, gosàssem (val., bal.) |
| goséssiu, gosàreu (val.), gosàssiu (bal.), gosésseu, gosàsseu (val., bal.) |
| gosessin, gosaren (val.), gosassin (bal.), gosessen, gosassen (val., bal.) |
Plusquamperfet
| hagués (haguera) gosat |
| haguessis (hagueres) gosat |
| hagués (haguera) gosat |
| haguéssim (haguérem) gosat |
| haguéssiu (haguéreu) gosat |
| haguessin (hagueren) gosat |
Mode imperatiu
Present
| gosa |
| gosi, gose (val.) |
| gosem |
| goseu, gosau (bal.) |
| gosin, gosen (val.) |
Formes no personals
Formes no personals
| Infinitiu | gosar |
|---|---|
| Infinitiu compost | haver gosat |
| Gerundi | gosant |
| Gerundi compost | havent gosat |
| Participi | gosat , gosada , gosats , gosades |
Definició
- Mostrar el coratge suficient per a fer alguna cosa difícil.
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017