glapir
Indicatiu Subjuntiu Imperatiu Formes no personals Definició
Mode indicatiu
Present
| glapeixo (cent.), glapesc (val., bal.), glapisc (val.) |
| glapeixes, glapixes (val.) |
| glapeix, glapix (val.) |
| glapim |
| glapiu |
| glapeixen, glapixen (val.) |
Perfet
| he glapit |
| has glapit |
| ha glapit |
| hem glapit |
| heu glapit |
| han glapit |
Imperfet
| glapia |
| glapies |
| glapia |
| glapíem |
| glapíeu |
| glapien |
Plusquamperfet
| havia glapit |
| havies glapit |
| havia glapit |
| havíem glapit |
| havíeu glapit |
| havien glapit |
Passat simple
| glapí |
| glapires |
| glapí |
| glapírem |
| glapíreu |
| glapiren |
Passat perifràstic
| vaig glapir |
| vas (vares) glapir |
| va glapir |
| vam (vàrem) glapir |
| vau (vàreu) glapir |
| van (varen) glapir |
Passat anterior
| haguí glapit |
| hagueres glapit |
| hagué glapit |
| haguérem glapit |
| haguéreu glapit |
| hagueren glapit |
Passat anterior perifràstic
| vaig haver glapit |
| vas haver glapit |
| va haver glapit |
| vam haver glapit |
| vau haver glapit |
| van haver glapit |
Futur
| glapiré |
| glapiràs |
| glapirà |
| glapirem |
| glapireu |
| glapiran |
Futur perfet
| hauré glapit |
| hauràs glapit |
| haurà glapit |
| haurem glapit |
| haureu glapit |
| hauran glapit |
Condicional
| glapiria |
| glapiries |
| glapiria |
| glapiríem |
| glapiríeu |
| glapirien |
Condicional perfet
| hauria (haguera) glapit |
| hauries (hagueres) glapit |
| hauria (haguera) glapit |
| hauríem (haguérem) glapit |
| hauríeu (haguéreu) glapit |
| haurien (hagueren) glapit |
Mode subjuntiu
Present
| glapeixi, glapesca / glapisca (val.), glapesqui (bal.) |
| glapeixis, glapesques / glapisques (val.), glapesquis (bal.) |
| glapeixi, glapesca / glapisca (val.), glapesqui (bal.) |
| glapim, glapiguem (bal.) |
| glapiu, glapigueu (bal.) |
| glapeixin, glapesquen / glapisquen (val.), glapesquin (bal.) |
Perfet
| hagi (haja) glapit |
| hagis (hages) glapit |
| hagi (haja) glapit |
| hàgim (hàgem) glapit |
| hàgiu (hàgeu) glapit |
| hagin (hagen) glapit |
Imperfet
| glapís, glapira (val.) |
| glapissis, glapires (val.), glapisses |
| glapís, glapira (val.) |
| glapíssim, glapírem (val.), glapíssem |
| glapíssiu, glapíreu (val.), glapísseu |
| glapissin, glapiren (val.), glapissen |
Plusquamperfet
| hagués (haguera) glapit |
| haguessis (hagueres) glapit |
| hagués (haguera) glapit |
| haguéssim (haguérem) glapit |
| haguéssiu (haguéreu) glapit |
| haguessin (hagueren) glapit |
Mode imperatiu
Present
| glapeix, glapix (val.) |
| glapeixi, glapesca / glapisca (val.), glapesqui (bal.) |
| glapim, glapiguem (bal.) |
| glapiu |
| glapeixin, glapesquen / glapisquen (val.), glapesquin (bal.) |
Formes no personals
Formes no personals
| Infinitiu | glapir |
|---|---|
| Infinitiu compost | haver glapit |
| Gerundi | glapint |
| Gerundi compost | havent glapit |
| Participi | glapit , glapida , glapits , glapides |
Definició
- clapir
- El gos, atrapar la caça.
- Atrapar algú o alguna cosa cercada.
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017