Conjugació del verb «fustigar»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

O llisteu els verbs que comencin per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

fustigar

Mode indicatiu

Present
jo fustigo (cent.), fustigue (val.), fustic (bal.)
tu fustigues
ell, ella, vostè fustiga
nosaltres fustiguem, fustigam (bal.)
vosaltres, vós fustigueu, fustigau (bal.)
ells, elles, vostès fustiguen
Perfet
jo he fustigat
tu has fustigat
ell, ella, vostè ha fustigat
nosaltres hem fustigat
vosaltres, vós heu fustigat
ells, elles, vostès han fustigat
Imperfet
jo fustigava
tu fustigaves
ell, ella, vostè fustigava
nosaltres fustigàvem
vosaltres, vós fustigàveu
ells, elles, vostès fustigaven
Plusquamperfet
jo havia fustigat
tu havies fustigat
ell, ella, vostè havia fustigat
nosaltres havíem fustigat
vosaltres, vós havíeu fustigat
ells, elles, vostès havien fustigat
Passat simple
jo fustiguí
tu fustigares
ell, ella, vostè fustigà
nosaltres fustigàrem
vosaltres, vós fustigàreu
ells, elles, vostès fustigaren
Passat perifràstic
jo vaig fustigar
tu vas (vares) fustigar
ell, ella, vostè va fustigar
nosaltres vam (vàrem) fustigar
vosaltres, vós vau (vàreu) fustigar
ells, elles, vostès van (varen) fustigar
Passat anterior
jo haguí fustigat
tu hagueres fustigat
ell, ella, vostè hagué fustigat
nosaltres haguérem fustigat
vosaltres, vós haguéreu fustigat
ells, elles, vostès hagueren fustigat
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver fustigat
tu vas haver fustigat
ell, ella, vostè va haver fustigat
nosaltres vam haver fustigat
vosaltres, vós vau haver fustigat
ells, elles, vostès van haver fustigat
Futur
jo fustigaré
tu fustigaràs
ell, ella, vostè fustigarà
nosaltres fustigarem
vosaltres, vós fustigareu
ells, elles, vostès fustigaran
Futur perfet
jo hauré fustigat
tu hauràs fustigat
ell, ella, vostè haurà fustigat
nosaltres haurem fustigat
vosaltres, vós haureu fustigat
ells, elles, vostès hauran fustigat
Condicional
jo fustigaria
tu fustigaries
ell, ella, vostè fustigaria
nosaltres fustigaríem
vosaltres, vós fustigaríeu
ells, elles, vostès fustigarien
Condicional perfet
jo hauria (haguera) fustigat
tu hauries (hagueres) fustigat
ell, ella, vostè hauria (haguera) fustigat
nosaltres hauríem (haguérem) fustigat
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) fustigat
ells, elles, vostès haurien (hagueren) fustigat

fustigar

Mode subjuntiu

Present
jo fustigui, fustigue (val.)
tu fustiguis, fustigues (val.)
ell, ella, vostè fustigui, fustigue (val.)
nosaltres fustiguem
vosaltres, vós fustigueu
ells, elles, vostès fustiguin, fustiguen (val.)
Perfet
jo hagi (haja) fustigat
tu hagis (hages) fustigat
ell, ella, vostè hagi (haja) fustigat
nosaltres hàgim (hàgem) fustigat
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) fustigat
ells, elles, vostès hagin (hagen) fustigat
Imperfet
jo fustigués, fustigara (val.), fustigàs (val., bal.)
tu fustiguessis, fustigares (val.), fustigassis (bal.), fustiguesses, fustigasses (val., bal.)
ell, ella, vostè fustigués, fustigara (val.), fustigàs (val., bal.)
nosaltres fustiguéssim, fustigàrem (val.), fustigàssim (bal.), fustiguéssem, fustigàssem (val., bal.)
vosaltres, vós fustiguéssiu, fustigàreu (val.), fustigàssiu (bal.), fustiguésseu, fustigàsseu (val., bal.)
ells, elles, vostès fustiguessin, fustigaren (val.), fustigassin (bal.), fustiguessen, fustigassen (val., bal.)
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) fustigat
tu haguessis (hagueres) fustigat
ell, ella, vostè hagués (haguera) fustigat
nosaltres haguéssim (haguérem) fustigat
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) fustigat
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) fustigat

fustigar

Imperatiu

Present
tu fustiga
ell, ella, vostè fustigui, fustigue (val.)
nosaltres fustiguem
vosaltres, vós fustigueu, fustigau (bal.)
ells, elles, vostès fustiguin, fustiguen (val.)

fustigar

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu fustigar
Infinitiu compost haver fustigat
Gerundi fustigant
Gerundi compost havent fustigat
Participi fustigat, fustigada, fustigats, fustigades