Conjugació del verb «fulgir»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

O llisteu els verbs que comencin per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

fulgir

Mode indicatiu

Present
jo fulgeixo (cent.), fulgesc (val., bal.), fulgisc (val.)
tu fulgeixes, fulgixes (val.)
ell, ella, vostè fulgeix, fulgix (val.)
nosaltres fulgim
vosaltres, vós fulgiu
ells, elles, vostès fulgeixen, fulgixen (val.)
Perfet
jo he fulgit
tu has fulgit
ell, ella, vostè ha fulgit
nosaltres hem fulgit
vosaltres, vós heu fulgit
ells, elles, vostès han fulgit
Imperfet
jo fulgia
tu fulgies
ell, ella, vostè fulgia
nosaltres fulgíem
vosaltres, vós fulgíeu
ells, elles, vostès fulgien
Plusquamperfet
jo havia fulgit
tu havies fulgit
ell, ella, vostè havia fulgit
nosaltres havíem fulgit
vosaltres, vós havíeu fulgit
ells, elles, vostès havien fulgit
Passat simple
jo fulgí
tu fulgires
ell, ella, vostè fulgí
nosaltres fulgírem
vosaltres, vós fulgíreu
ells, elles, vostès fulgiren
Passat perifràstic
jo vaig fulgir
tu vas (vares) fulgir
ell, ella, vostè va fulgir
nosaltres vam (vàrem) fulgir
vosaltres, vós vau (vàreu) fulgir
ells, elles, vostès van (varen) fulgir
Passat anterior
jo haguí fulgit
tu hagueres fulgit
ell, ella, vostè hagué fulgit
nosaltres haguérem fulgit
vosaltres, vós haguéreu fulgit
ells, elles, vostès hagueren fulgit
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver fulgit
tu vas haver fulgit
ell, ella, vostè va haver fulgit
nosaltres vam haver fulgit
vosaltres, vós vau haver fulgit
ells, elles, vostès van haver fulgit
Futur
jo fulgiré
tu fulgiràs
ell, ella, vostè fulgirà
nosaltres fulgirem
vosaltres, vós fulgireu
ells, elles, vostès fulgiran
Futur perfet
jo hauré fulgit
tu hauràs fulgit
ell, ella, vostè haurà fulgit
nosaltres haurem fulgit
vosaltres, vós haureu fulgit
ells, elles, vostès hauran fulgit
Condicional
jo fulgiria
tu fulgiries
ell, ella, vostè fulgiria
nosaltres fulgiríem
vosaltres, vós fulgiríeu
ells, elles, vostès fulgirien
Condicional perfet
jo hauria (haguera) fulgit
tu hauries (hagueres) fulgit
ell, ella, vostè hauria (haguera) fulgit
nosaltres hauríem (haguérem) fulgit
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) fulgit
ells, elles, vostès haurien (hagueren) fulgit

fulgir

Mode subjuntiu

Present
jo fulgeixi, fulgesca / fulgisca (val.), fulgesqui (bal.)
tu fulgeixis, fulgesques / fulgisques (val.), fulgesquis (bal.)
ell, ella, vostè fulgeixi, fulgesca / fulgisca (val.), fulgesqui (bal.)
nosaltres fulgim, fulgiguem (bal.)
vosaltres, vós fulgiu, fulgigueu (bal.)
ells, elles, vostès fulgeixin, fulgesquen / fulgisquen (val.), fulgesquin (bal.)
Perfet
jo hagi (haja) fulgit
tu hagis (hages) fulgit
ell, ella, vostè hagi (haja) fulgit
nosaltres hàgim (hàgem) fulgit
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) fulgit
ells, elles, vostès hagin (hagen) fulgit
Imperfet
jo fulgís, fulgira (val.)
tu fulgissis, fulgires (val.), fulgisses
ell, ella, vostè fulgís, fulgira (val.)
nosaltres fulgíssim, fulgírem (val.), fulgíssem
vosaltres, vós fulgíssiu, fulgíreu (val.), fulgísseu
ells, elles, vostès fulgissin, fulgiren (val.), fulgissen
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) fulgit
tu haguessis (hagueres) fulgit
ell, ella, vostè hagués (haguera) fulgit
nosaltres haguéssim (haguérem) fulgit
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) fulgit
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) fulgit

fulgir

Imperatiu

Present
tu fulgeix, fulgix (val.)
ell, ella, vostè fulgeixi, fulgesca / fulgisca (val.), fulgesqui (bal.)
nosaltres fulgim, fulgiguem (bal.)
vosaltres, vós fulgiu
ells, elles, vostès fulgeixin, fulgesquen / fulgisquen (val.), fulgesquin (bal.)

fulgir

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu fulgir
Infinitiu compost haver fulgit
Gerundi fulgint
Gerundi compost havent fulgit
Participi fulgit, fulgida, fulgits, fulgides