forcar
Indicatiu Subjuntiu Imperatiu Formes no personals Definició
Mode indicatiu
Present
| forco (cent.), forque (val.), forc (bal.) |
| forques |
| forca |
| forquem, forcam (bal.) |
| forqueu, forcau (bal.) |
| forquen |
Perfet
| he forcat |
| has forcat |
| ha forcat |
| hem forcat |
| heu forcat |
| han forcat |
Imperfet
| forcava |
| forcaves |
| forcava |
| forcàvem |
| forcàveu |
| forcaven |
Plusquamperfet
| havia forcat |
| havies forcat |
| havia forcat |
| havíem forcat |
| havíeu forcat |
| havien forcat |
Passat simple
| forquí |
| forcares |
| forcà |
| forcàrem |
| forcàreu |
| forcaren |
Passat perifràstic
| vaig forcar |
| vas (vares) forcar |
| va forcar |
| vam (vàrem) forcar |
| vau (vàreu) forcar |
| van (varen) forcar |
Passat anterior
| haguí forcat |
| hagueres forcat |
| hagué forcat |
| haguérem forcat |
| haguéreu forcat |
| hagueren forcat |
Passat anterior perifràstic
| vaig haver forcat |
| vas haver forcat |
| va haver forcat |
| vam haver forcat |
| vau haver forcat |
| van haver forcat |
Futur
| forcaré |
| forcaràs |
| forcarà |
| forcarem |
| forcareu |
| forcaran |
Futur perfet
| hauré forcat |
| hauràs forcat |
| haurà forcat |
| haurem forcat |
| haureu forcat |
| hauran forcat |
Condicional
| forcaria |
| forcaries |
| forcaria |
| forcaríem |
| forcaríeu |
| forcarien |
Condicional perfet
| hauria (haguera) forcat |
| hauries (hagueres) forcat |
| hauria (haguera) forcat |
| hauríem (haguérem) forcat |
| hauríeu (haguéreu) forcat |
| haurien (hagueren) forcat |
Mode subjuntiu
Present
| forqui, forque (val.) |
| forquis, forques (val.) |
| forqui, forque (val.) |
| forquem |
| forqueu |
| forquin, forquen (val.) |
Perfet
| hagi (haja) forcat |
| hagis (hages) forcat |
| hagi (haja) forcat |
| hàgim (hàgem) forcat |
| hàgiu (hàgeu) forcat |
| hagin (hagen) forcat |
Imperfet
| forqués, forcara (val.), forcàs (val., bal.) |
| forquessis, forcares (val.), forcassis (bal.), forquesses, forcasses (val., bal.) |
| forqués, forcara (val.), forcàs (val., bal.) |
| forquéssim, forcàrem (val.), forcàssim (bal.), forquéssem, forcàssem (val., bal.) |
| forquéssiu, forcàreu (val.), forcàssiu (bal.), forquésseu, forcàsseu (val., bal.) |
| forquessin, forcaren (val.), forcassin (bal.), forquessen, forcassen (val., bal.) |
Plusquamperfet
| hagués (haguera) forcat |
| haguessis (hagueres) forcat |
| hagués (haguera) forcat |
| haguéssim (haguérem) forcat |
| haguéssiu (haguéreu) forcat |
| haguessin (hagueren) forcat |
Mode imperatiu
Present
| forca |
| forqui, forque (val.) |
| forquem |
| forqueu, forcau (bal.) |
| forquin, forquen (val.) |
Formes no personals
Formes no personals
| Infinitiu | forcar |
|---|---|
| Infinitiu compost | haver forcat |
| Gerundi | forcant |
| Gerundi compost | havent forcat |
| Participi | forcat , forcada , forcats , forcades |
Definició
- Donar forma de forca amb branques divergents.
- bifurcar-se
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017