Conjugació del verb «fonellar»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

O llisteu els verbs que comencin per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

fonellar

Mode indicatiu

Present
jo fonello (cent.), fonelle (val.), fonell (bal.)
tu fonelles
ell, ella, vostè fonella
nosaltres fonellem, fonellam (bal.)
vosaltres, vós fonelleu, fonellau (bal.)
ells, elles, vostès fonellen
Perfet
jo he fonellat
tu has fonellat
ell, ella, vostè ha fonellat
nosaltres hem fonellat
vosaltres, vós heu fonellat
ells, elles, vostès han fonellat
Imperfet
jo fonellava
tu fonellaves
ell, ella, vostè fonellava
nosaltres fonellàvem
vosaltres, vós fonellàveu
ells, elles, vostès fonellaven
Plusquamperfet
jo havia fonellat
tu havies fonellat
ell, ella, vostè havia fonellat
nosaltres havíem fonellat
vosaltres, vós havíeu fonellat
ells, elles, vostès havien fonellat
Passat simple
jo fonellí
tu fonellares
ell, ella, vostè fonellà
nosaltres fonellàrem
vosaltres, vós fonellàreu
ells, elles, vostès fonellaren
Passat perifràstic
jo vaig fonellar
tu vas (vares) fonellar
ell, ella, vostè va fonellar
nosaltres vam (vàrem) fonellar
vosaltres, vós vau (vàreu) fonellar
ells, elles, vostès van (varen) fonellar
Passat anterior
jo haguí fonellat
tu hagueres fonellat
ell, ella, vostè hagué fonellat
nosaltres haguérem fonellat
vosaltres, vós haguéreu fonellat
ells, elles, vostès hagueren fonellat
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver fonellat
tu vas haver fonellat
ell, ella, vostè va haver fonellat
nosaltres vam haver fonellat
vosaltres, vós vau haver fonellat
ells, elles, vostès van haver fonellat
Futur
jo fonellaré
tu fonellaràs
ell, ella, vostè fonellarà
nosaltres fonellarem
vosaltres, vós fonellareu
ells, elles, vostès fonellaran
Futur perfet
jo hauré fonellat
tu hauràs fonellat
ell, ella, vostè haurà fonellat
nosaltres haurem fonellat
vosaltres, vós haureu fonellat
ells, elles, vostès hauran fonellat
Condicional
jo fonellaria
tu fonellaries
ell, ella, vostè fonellaria
nosaltres fonellaríem
vosaltres, vós fonellaríeu
ells, elles, vostès fonellarien
Condicional perfet
jo hauria (haguera) fonellat
tu hauries (hagueres) fonellat
ell, ella, vostè hauria (haguera) fonellat
nosaltres hauríem (haguérem) fonellat
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) fonellat
ells, elles, vostès haurien (hagueren) fonellat

fonellar

Mode subjuntiu

Present
jo fonelli, fonelle (val.)
tu fonellis, fonelles (val.)
ell, ella, vostè fonelli, fonelle (val.)
nosaltres fonellem
vosaltres, vós fonelleu
ells, elles, vostès fonellin, fonellen (val.)
Perfet
jo hagi (haja) fonellat
tu hagis (hages) fonellat
ell, ella, vostè hagi (haja) fonellat
nosaltres hàgim (hàgem) fonellat
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) fonellat
ells, elles, vostès hagin (hagen) fonellat
Imperfet
jo fonellés, fonellara (val.), fonellàs (val., bal.)
tu fonellessis, fonellares (val.), fonellassis (bal.), fonellesses, fonellasses (val., bal.)
ell, ella, vostè fonellés, fonellara (val.), fonellàs (val., bal.)
nosaltres fonelléssim, fonellàrem (val.), fonellàssim (bal.), fonelléssem, fonellàssem (val., bal.)
vosaltres, vós fonelléssiu, fonellàreu (val.), fonellàssiu (bal.), fonellésseu, fonellàsseu (val., bal.)
ells, elles, vostès fonellessin, fonellaren (val.), fonellassin (bal.), fonellessen, fonellassen (val., bal.)
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) fonellat
tu haguessis (hagueres) fonellat
ell, ella, vostè hagués (haguera) fonellat
nosaltres haguéssim (haguérem) fonellat
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) fonellat
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) fonellat

fonellar

Imperatiu

Present
tu fonella
ell, ella, vostè fonelli, fonelle (val.)
nosaltres fonellem
vosaltres, vós fonelleu, fonellau (bal.)
ells, elles, vostès fonellin, fonellen (val.)

fonellar

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu fonellar
Infinitiu compost haver fonellat
Gerundi fonellant
Gerundi compost havent fonellat
Participi fonellat, fonellada, fonellats, fonellades