Conjugació del verb «fintar»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

O llisteu els verbs que comencin per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

fintar

Mode indicatiu

Present
jo finto (cent.), finte (val.), fint (bal.)
tu fintes
ell, ella, vostè finta
nosaltres fintem, fintam (bal.)
vosaltres, vós finteu, fintau (bal.)
ells, elles, vostès finten
Perfet
jo he fintat
tu has fintat
ell, ella, vostè ha fintat
nosaltres hem fintat
vosaltres, vós heu fintat
ells, elles, vostès han fintat
Imperfet
jo fintava
tu fintaves
ell, ella, vostè fintava
nosaltres fintàvem
vosaltres, vós fintàveu
ells, elles, vostès fintaven
Plusquamperfet
jo havia fintat
tu havies fintat
ell, ella, vostè havia fintat
nosaltres havíem fintat
vosaltres, vós havíeu fintat
ells, elles, vostès havien fintat
Passat simple
jo fintí
tu fintares
ell, ella, vostè fintà
nosaltres fintàrem
vosaltres, vós fintàreu
ells, elles, vostès fintaren
Passat perifràstic
jo vaig fintar
tu vas (vares) fintar
ell, ella, vostè va fintar
nosaltres vam (vàrem) fintar
vosaltres, vós vau (vàreu) fintar
ells, elles, vostès van (varen) fintar
Passat anterior
jo haguí fintat
tu hagueres fintat
ell, ella, vostè hagué fintat
nosaltres haguérem fintat
vosaltres, vós haguéreu fintat
ells, elles, vostès hagueren fintat
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver fintat
tu vas haver fintat
ell, ella, vostè va haver fintat
nosaltres vam haver fintat
vosaltres, vós vau haver fintat
ells, elles, vostès van haver fintat
Futur
jo fintaré
tu fintaràs
ell, ella, vostè fintarà
nosaltres fintarem
vosaltres, vós fintareu
ells, elles, vostès fintaran
Futur perfet
jo hauré fintat
tu hauràs fintat
ell, ella, vostè haurà fintat
nosaltres haurem fintat
vosaltres, vós haureu fintat
ells, elles, vostès hauran fintat
Condicional
jo fintaria
tu fintaries
ell, ella, vostè fintaria
nosaltres fintaríem
vosaltres, vós fintaríeu
ells, elles, vostès fintarien
Condicional perfet
jo hauria (haguera) fintat
tu hauries (hagueres) fintat
ell, ella, vostè hauria (haguera) fintat
nosaltres hauríem (haguérem) fintat
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) fintat
ells, elles, vostès haurien (hagueren) fintat

fintar

Mode subjuntiu

Present
jo finti, finte (val.)
tu fintis, fintes (val.)
ell, ella, vostè finti, finte (val.)
nosaltres fintem
vosaltres, vós finteu
ells, elles, vostès fintin, finten (val.)
Perfet
jo hagi (haja) fintat
tu hagis (hages) fintat
ell, ella, vostè hagi (haja) fintat
nosaltres hàgim (hàgem) fintat
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) fintat
ells, elles, vostès hagin (hagen) fintat
Imperfet
jo fintés, fintara (val.), fintàs (val., bal.)
tu fintessis, fintares (val.), fintassis (bal.), fintesses, fintasses (val., bal.)
ell, ella, vostè fintés, fintara (val.), fintàs (val., bal.)
nosaltres fintéssim, fintàrem (val.), fintàssim (bal.), fintéssem, fintàssem (val., bal.)
vosaltres, vós fintéssiu, fintàreu (val.), fintàssiu (bal.), fintésseu, fintàsseu (val., bal.)
ells, elles, vostès fintessin, fintaren (val.), fintassin (bal.), fintessen, fintassen (val., bal.)
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) fintat
tu haguessis (hagueres) fintat
ell, ella, vostè hagués (haguera) fintat
nosaltres haguéssim (haguérem) fintat
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) fintat
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) fintat

fintar

Imperatiu

Present
tu finta
ell, ella, vostè finti, finte (val.)
nosaltres fintem
vosaltres, vós finteu, fintau (bal.)
ells, elles, vostès fintin, finten (val.)

fintar

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu fintar
Infinitiu compost haver fintat
Gerundi fintant
Gerundi compost havent fintat
Participi fintat, fintada, fintats, fintades