Conjugació del verb «exultar»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

O llisteu els verbs que comencin per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

exultar

Mode indicatiu

Present
jo exulto (cent.), exulte (val.), exult (bal.)
tu exultes
ell, ella, vostè exulta
nosaltres exultem, exultam (bal.)
vosaltres, vós exulteu, exultau (bal.)
ells, elles, vostès exulten
Perfet
jo he exultat
tu has exultat
ell, ella, vostè ha exultat
nosaltres hem exultat
vosaltres, vós heu exultat
ells, elles, vostès han exultat
Imperfet
jo exultava
tu exultaves
ell, ella, vostè exultava
nosaltres exultàvem
vosaltres, vós exultàveu
ells, elles, vostès exultaven
Plusquamperfet
jo havia exultat
tu havies exultat
ell, ella, vostè havia exultat
nosaltres havíem exultat
vosaltres, vós havíeu exultat
ells, elles, vostès havien exultat
Passat simple
jo exultí
tu exultares
ell, ella, vostè exultà
nosaltres exultàrem
vosaltres, vós exultàreu
ells, elles, vostès exultaren
Passat perifràstic
jo vaig exultar
tu vas (vares) exultar
ell, ella, vostè va exultar
nosaltres vam (vàrem) exultar
vosaltres, vós vau (vàreu) exultar
ells, elles, vostès van (varen) exultar
Passat anterior
jo haguí exultat
tu hagueres exultat
ell, ella, vostè hagué exultat
nosaltres haguérem exultat
vosaltres, vós haguéreu exultat
ells, elles, vostès hagueren exultat
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver exultat
tu vas haver exultat
ell, ella, vostè va haver exultat
nosaltres vam haver exultat
vosaltres, vós vau haver exultat
ells, elles, vostès van haver exultat
Futur
jo exultaré
tu exultaràs
ell, ella, vostè exultarà
nosaltres exultarem
vosaltres, vós exultareu
ells, elles, vostès exultaran
Futur perfet
jo hauré exultat
tu hauràs exultat
ell, ella, vostè haurà exultat
nosaltres haurem exultat
vosaltres, vós haureu exultat
ells, elles, vostès hauran exultat
Condicional
jo exultaria
tu exultaries
ell, ella, vostè exultaria
nosaltres exultaríem
vosaltres, vós exultaríeu
ells, elles, vostès exultarien
Condicional perfet
jo hauria (haguera) exultat
tu hauries (hagueres) exultat
ell, ella, vostè hauria (haguera) exultat
nosaltres hauríem (haguérem) exultat
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) exultat
ells, elles, vostès haurien (hagueren) exultat

exultar

Mode subjuntiu

Present
jo exulti, exulte (val.)
tu exultis, exultes (val.)
ell, ella, vostè exulti, exulte (val.)
nosaltres exultem
vosaltres, vós exulteu
ells, elles, vostès exultin, exulten (val.)
Perfet
jo hagi (haja) exultat
tu hagis (hages) exultat
ell, ella, vostè hagi (haja) exultat
nosaltres hàgim (hàgem) exultat
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) exultat
ells, elles, vostès hagin (hagen) exultat
Imperfet
jo exultés, exultara (val.), exultàs (val., bal.)
tu exultessis, exultares (val.), exultassis (bal.), exultesses, exultasses (val., bal.)
ell, ella, vostè exultés, exultara (val.), exultàs (val., bal.)
nosaltres exultéssim, exultàrem (val.), exultàssim (bal.), exultéssem, exultàssem (val., bal.)
vosaltres, vós exultéssiu, exultàreu (val.), exultàssiu (bal.), exultésseu, exultàsseu (val., bal.)
ells, elles, vostès exultessin, exultaren (val.), exultassin (bal.), exultessen, exultassen (val., bal.)
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) exultat
tu haguessis (hagueres) exultat
ell, ella, vostè hagués (haguera) exultat
nosaltres haguéssim (haguérem) exultat
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) exultat
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) exultat

exultar

Imperatiu

Present
tu exulta
ell, ella, vostè exulti, exulte (val.)
nosaltres exultem
vosaltres, vós exulteu, exultau (bal.)
ells, elles, vostès exultin, exulten (val.)

exultar

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu exultar
Infinitiu compost haver exultat
Gerundi exultant
Gerundi compost havent exultat
Participi exultat, exultada, exultats, exultades