exultar
Indicatiu Subjuntiu Imperatiu Formes no personals Definició
Mode indicatiu
Present
| exulto (cent.), exulte (val.), exult (bal.) |
| exultes |
| exulta |
| exultem, exultam (bal.) |
| exulteu, exultau (bal.) |
| exulten |
Perfet
| he exultat |
| has exultat |
| ha exultat |
| hem exultat |
| heu exultat |
| han exultat |
Imperfet
| exultava |
| exultaves |
| exultava |
| exultàvem |
| exultàveu |
| exultaven |
Plusquamperfet
| havia exultat |
| havies exultat |
| havia exultat |
| havíem exultat |
| havíeu exultat |
| havien exultat |
Passat simple
| exultí |
| exultares |
| exultà |
| exultàrem |
| exultàreu |
| exultaren |
Passat perifràstic
| vaig exultar |
| vas (vares) exultar |
| va exultar |
| vam (vàrem) exultar |
| vau (vàreu) exultar |
| van (varen) exultar |
Passat anterior
| haguí exultat |
| hagueres exultat |
| hagué exultat |
| haguérem exultat |
| haguéreu exultat |
| hagueren exultat |
Passat anterior perifràstic
| vaig haver exultat |
| vas haver exultat |
| va haver exultat |
| vam haver exultat |
| vau haver exultat |
| van haver exultat |
Futur
| exultaré |
| exultaràs |
| exultarà |
| exultarem |
| exultareu |
| exultaran |
Futur perfet
| hauré exultat |
| hauràs exultat |
| haurà exultat |
| haurem exultat |
| haureu exultat |
| hauran exultat |
Condicional
| exultaria |
| exultaries |
| exultaria |
| exultaríem |
| exultaríeu |
| exultarien |
Condicional perfet
| hauria (haguera) exultat |
| hauries (hagueres) exultat |
| hauria (haguera) exultat |
| hauríem (haguérem) exultat |
| hauríeu (haguéreu) exultat |
| haurien (hagueren) exultat |
Mode subjuntiu
Present
| exulti, exulte (val.) |
| exultis, exultes (val.) |
| exulti, exulte (val.) |
| exultem |
| exulteu |
| exultin, exulten (val.) |
Perfet
| hagi (haja) exultat |
| hagis (hages) exultat |
| hagi (haja) exultat |
| hàgim (hàgem) exultat |
| hàgiu (hàgeu) exultat |
| hagin (hagen) exultat |
Imperfet
| exultés, exultara (val.), exultàs (val., bal.) |
| exultessis, exultares (val.), exultassis (bal.), exultesses, exultasses (val., bal.) |
| exultés, exultara (val.), exultàs (val., bal.) |
| exultéssim, exultàrem (val.), exultàssim (bal.), exultéssem, exultàssem (val., bal.) |
| exultéssiu, exultàreu (val.), exultàssiu (bal.), exultésseu, exultàsseu (val., bal.) |
| exultessin, exultaren (val.), exultassin (bal.), exultessen, exultassen (val., bal.) |
Plusquamperfet
| hagués (haguera) exultat |
| haguessis (hagueres) exultat |
| hagués (haguera) exultat |
| haguéssim (haguérem) exultat |
| haguéssiu (haguéreu) exultat |
| haguessin (hagueren) exultat |
Mode imperatiu
Present
| exulta |
| exulti, exulte (val.) |
| exultem |
| exulteu, exultau (bal.) |
| exultin, exulten (val.) |
Formes no personals
Formes no personals
| Infinitiu | exultar |
|---|---|
| Infinitiu compost | haver exultat |
| Gerundi | exultant |
| Gerundi compost | havent exultat |
| Participi | exultat , exultada , exultats , exultades |
Definició
- Deixar-se emportar per una gran alegria, exterioritzant aquest sentiment.
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017