Conjugació del verb «extremar»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

O llisteu els verbs que comencin per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

extremar

Mode indicatiu

Present
jo extremo (cent.), extreme (val.), extrem (bal.)
tu extremes
ell, ella, vostè extrema
nosaltres extremem, extremam (bal.)
vosaltres, vós extremeu, extremau (bal.)
ells, elles, vostès extremen
Perfet
jo he extremat
tu has extremat
ell, ella, vostè ha extremat
nosaltres hem extremat
vosaltres, vós heu extremat
ells, elles, vostès han extremat
Imperfet
jo extremava
tu extremaves
ell, ella, vostè extremava
nosaltres extremàvem
vosaltres, vós extremàveu
ells, elles, vostès extremaven
Plusquamperfet
jo havia extremat
tu havies extremat
ell, ella, vostè havia extremat
nosaltres havíem extremat
vosaltres, vós havíeu extremat
ells, elles, vostès havien extremat
Passat simple
jo extremí
tu extremares
ell, ella, vostè extremà
nosaltres extremàrem
vosaltres, vós extremàreu
ells, elles, vostès extremaren
Passat perifràstic
jo vaig extremar
tu vas (vares) extremar
ell, ella, vostè va extremar
nosaltres vam (vàrem) extremar
vosaltres, vós vau (vàreu) extremar
ells, elles, vostès van (varen) extremar
Passat anterior
jo haguí extremat
tu hagueres extremat
ell, ella, vostè hagué extremat
nosaltres haguérem extremat
vosaltres, vós haguéreu extremat
ells, elles, vostès hagueren extremat
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver extremat
tu vas haver extremat
ell, ella, vostè va haver extremat
nosaltres vam haver extremat
vosaltres, vós vau haver extremat
ells, elles, vostès van haver extremat
Futur
jo extremaré
tu extremaràs
ell, ella, vostè extremarà
nosaltres extremarem
vosaltres, vós extremareu
ells, elles, vostès extremaran
Futur perfet
jo hauré extremat
tu hauràs extremat
ell, ella, vostè haurà extremat
nosaltres haurem extremat
vosaltres, vós haureu extremat
ells, elles, vostès hauran extremat
Condicional
jo extremaria
tu extremaries
ell, ella, vostè extremaria
nosaltres extremaríem
vosaltres, vós extremaríeu
ells, elles, vostès extremarien
Condicional perfet
jo hauria (haguera) extremat
tu hauries (hagueres) extremat
ell, ella, vostè hauria (haguera) extremat
nosaltres hauríem (haguérem) extremat
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) extremat
ells, elles, vostès haurien (hagueren) extremat

extremar

Mode subjuntiu

Present
jo extremi, extreme (val.)
tu extremis, extremes (val.)
ell, ella, vostè extremi, extreme (val.)
nosaltres extremem
vosaltres, vós extremeu
ells, elles, vostès extremin, extremen (val.)
Perfet
jo hagi (haja) extremat
tu hagis (hages) extremat
ell, ella, vostè hagi (haja) extremat
nosaltres hàgim (hàgem) extremat
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) extremat
ells, elles, vostès hagin (hagen) extremat
Imperfet
jo extremés, extremara (val.), extremàs (val., bal.)
tu extremessis, extremares (val.), extremassis (bal.), extremesses, extremasses (val., bal.)
ell, ella, vostè extremés, extremara (val.), extremàs (val., bal.)
nosaltres extreméssim, extremàrem (val.), extremàssim (bal.), extreméssem, extremàssem (val., bal.)
vosaltres, vós extreméssiu, extremàreu (val.), extremàssiu (bal.), extremésseu, extremàsseu (val., bal.)
ells, elles, vostès extremessin, extremaren (val.), extremassin (bal.), extremessen, extremassen (val., bal.)
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) extremat
tu haguessis (hagueres) extremat
ell, ella, vostè hagués (haguera) extremat
nosaltres haguéssim (haguérem) extremat
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) extremat
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) extremat

extremar

Imperatiu

Present
tu extrema
ell, ella, vostè extremi, extreme (val.)
nosaltres extremem
vosaltres, vós extremeu, extremau (bal.)
ells, elles, vostès extremin, extremen (val.)

extremar

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu extremar
Infinitiu compost haver extremat
Gerundi extremant
Gerundi compost havent extremat
Participi extremat, extremada, extremats, extremades