Conjugació del verb «expiar»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

O llisteu els verbs que comencin per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

expiar

Mode indicatiu

Present
jo expio (cent.), expie (val.), expii (bal.)
tu expies
ell, ella, vostè expia
nosaltres expiem, expiam (bal.)
vosaltres, vós expieu, expiau (bal.)
ells, elles, vostès expien
Perfet
jo he expiat
tu has expiat
ell, ella, vostè ha expiat
nosaltres hem expiat
vosaltres, vós heu expiat
ells, elles, vostès han expiat
Imperfet
jo expiava
tu expiaves
ell, ella, vostè expiava
nosaltres expiàvem
vosaltres, vós expiàveu
ells, elles, vostès expiaven
Plusquamperfet
jo havia expiat
tu havies expiat
ell, ella, vostè havia expiat
nosaltres havíem expiat
vosaltres, vós havíeu expiat
ells, elles, vostès havien expiat
Passat simple
jo expií
tu expiares
ell, ella, vostè expià
nosaltres expiàrem
vosaltres, vós expiàreu
ells, elles, vostès expiaren
Passat perifràstic
jo vaig expiar
tu vas (vares) expiar
ell, ella, vostè va expiar
nosaltres vam (vàrem) expiar
vosaltres, vós vau (vàreu) expiar
ells, elles, vostès van (varen) expiar
Passat anterior
jo haguí expiat
tu hagueres expiat
ell, ella, vostè hagué expiat
nosaltres haguérem expiat
vosaltres, vós haguéreu expiat
ells, elles, vostès hagueren expiat
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver expiat
tu vas haver expiat
ell, ella, vostè va haver expiat
nosaltres vam haver expiat
vosaltres, vós vau haver expiat
ells, elles, vostès van haver expiat
Futur
jo expiaré
tu expiaràs
ell, ella, vostè expiarà
nosaltres expiarem
vosaltres, vós expiareu
ells, elles, vostès expiaran
Futur perfet
jo hauré expiat
tu hauràs expiat
ell, ella, vostè haurà expiat
nosaltres haurem expiat
vosaltres, vós haureu expiat
ells, elles, vostès hauran expiat
Condicional
jo expiaria
tu expiaries
ell, ella, vostè expiaria
nosaltres expiaríem
vosaltres, vós expiaríeu
ells, elles, vostès expiarien
Condicional perfet
jo hauria (haguera) expiat
tu hauries (hagueres) expiat
ell, ella, vostè hauria (haguera) expiat
nosaltres hauríem (haguérem) expiat
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) expiat
ells, elles, vostès haurien (hagueren) expiat

expiar

Mode subjuntiu

Present
jo expiï, expie (val.)
tu expiïs, expies (val.)
ell, ella, vostè expiï, expie (val.)
nosaltres expiem
vosaltres, vós expieu
ells, elles, vostès expiïn, expien (val.)
Perfet
jo hagi (haja) expiat
tu hagis (hages) expiat
ell, ella, vostè hagi (haja) expiat
nosaltres hàgim (hàgem) expiat
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) expiat
ells, elles, vostès hagin (hagen) expiat
Imperfet
jo expiés, expiara (val.), expiàs (val., bal.)
tu expiessis, expiares (val.), expiassis (bal.), expiesses, expiasses (val., bal.)
ell, ella, vostè expiés, expiara (val.), expiàs (val., bal.)
nosaltres expiéssim, expiàrem (val.), expiàssim (bal.), expiéssem, expiàssem (val., bal.)
vosaltres, vós expiéssiu, expiàreu (val.), expiàssiu (bal.), expiésseu, expiàsseu (val., bal.)
ells, elles, vostès expiessin, expiaren (val.), expiassin (bal.), expiessen, expiassen (val., bal.)
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) expiat
tu haguessis (hagueres) expiat
ell, ella, vostè hagués (haguera) expiat
nosaltres haguéssim (haguérem) expiat
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) expiat
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) expiat

expiar

Imperatiu

Present
tu expia
ell, ella, vostè expiï, expie (val.)
nosaltres expiem
vosaltres, vós expieu, expiau (bal.)
ells, elles, vostès expiïn, expien (val.)

expiar

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu expiar
Infinitiu compost haver expiat
Gerundi expiant
Gerundi compost havent expiat
Participi expiat, expiada, expiats, expiades