expel·lir
Indicatiu Subjuntiu Imperatiu Formes no personals Definició
Mode indicatiu
Present
| expel·leixo (cent.), expel·lesc (val., bal.), expel·lisc (val.) |
| expel·leixes, expel·lixes (val.) |
| expel·leix, expel·lix (val.) |
| expel·lim |
| expel·liu |
| expel·leixen, expel·lixen (val.) |
Perfet
| he expel·lit |
| has expel·lit |
| ha expel·lit |
| hem expel·lit |
| heu expel·lit |
| han expel·lit |
Imperfet
| expel·lia |
| expel·lies |
| expel·lia |
| expel·líem |
| expel·líeu |
| expel·lien |
Plusquamperfet
| havia expel·lit |
| havies expel·lit |
| havia expel·lit |
| havíem expel·lit |
| havíeu expel·lit |
| havien expel·lit |
Passat simple
| expel·lí |
| expel·lires |
| expel·lí |
| expel·lírem |
| expel·líreu |
| expel·liren |
Passat perifràstic
| vaig expel·lir |
| vas (vares) expel·lir |
| va expel·lir |
| vam (vàrem) expel·lir |
| vau (vàreu) expel·lir |
| van (varen) expel·lir |
Passat anterior
| haguí expel·lit |
| hagueres expel·lit |
| hagué expel·lit |
| haguérem expel·lit |
| haguéreu expel·lit |
| hagueren expel·lit |
Passat anterior perifràstic
| vaig haver expel·lit |
| vas haver expel·lit |
| va haver expel·lit |
| vam haver expel·lit |
| vau haver expel·lit |
| van haver expel·lit |
Futur
| expel·liré |
| expel·liràs |
| expel·lirà |
| expel·lirem |
| expel·lireu |
| expel·liran |
Futur perfet
| hauré expel·lit |
| hauràs expel·lit |
| haurà expel·lit |
| haurem expel·lit |
| haureu expel·lit |
| hauran expel·lit |
Condicional
| expel·liria |
| expel·liries |
| expel·liria |
| expel·liríem |
| expel·liríeu |
| expel·lirien |
Condicional perfet
| hauria (haguera) expel·lit |
| hauries (hagueres) expel·lit |
| hauria (haguera) expel·lit |
| hauríem (haguérem) expel·lit |
| hauríeu (haguéreu) expel·lit |
| haurien (hagueren) expel·lit |
Mode subjuntiu
Present
| expel·leixi, expel·lesca / expel·lisca (val.), expel·lesqui (bal.) |
| expel·leixis, expel·lesques / expel·lisques (val.), expel·lesquis (bal.) |
| expel·leixi, expel·lesca / expel·lisca (val.), expel·lesqui (bal.) |
| expel·lim, expel·liguem (bal.) |
| expel·liu, expel·ligueu (bal.) |
| expel·leixin, expel·lesquen / expel·lisquen (val.), expel·lesquin (bal.) |
Perfet
| hagi (haja) expel·lit |
| hagis (hages) expel·lit |
| hagi (haja) expel·lit |
| hàgim (hàgem) expel·lit |
| hàgiu (hàgeu) expel·lit |
| hagin (hagen) expel·lit |
Imperfet
| expel·lís, expel·lira (val.) |
| expel·lissis, expel·lires (val.), expel·lisses |
| expel·lís, expel·lira (val.) |
| expel·líssim, expel·lírem (val.), expel·líssem |
| expel·líssiu, expel·líreu (val.), expel·lísseu |
| expel·lissin, expel·liren (val.), expel·lissen |
Plusquamperfet
| hagués (haguera) expel·lit |
| haguessis (hagueres) expel·lit |
| hagués (haguera) expel·lit |
| haguéssim (haguérem) expel·lit |
| haguéssiu (haguéreu) expel·lit |
| haguessin (hagueren) expel·lit |
Mode imperatiu
Present
| expel·leix, expel·lix (val.) |
| expel·leixi, expel·lesca / expel·lisca (val.), expel·lesqui (bal.) |
| expel·lim, expel·liguem (bal.) |
| expel·liu |
| expel·leixin, expel·lesquen / expel·lisquen (val.), expel·lesquin (bal.) |
Formes no personals
Formes no personals
| Infinitiu | expel·lir |
|---|---|
| Infinitiu compost | haver expel·lit |
| Gerundi | expel·lint |
| Gerundi compost | havent expel·lit |
| Participi | expel·lit , expel·lida , expel·lits , expel·lides |
Definició
- Llançar a fora.
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017