expedir
Indicatiu Subjuntiu Imperatiu Formes no personals Definició
Mode indicatiu
Present
| expedeixo (cent.), expedesc (val., bal.), expedisc (val.) |
| expedeixes, expedixes (val.) |
| expedeix, expedix (val.) |
| expedim |
| expediu |
| expedeixen, expedixen (val.) |
Perfet
| he expedit |
| has expedit |
| ha expedit |
| hem expedit |
| heu expedit |
| han expedit |
Imperfet
| expedia |
| expedies |
| expedia |
| expedíem |
| expedíeu |
| expedien |
Plusquamperfet
| havia expedit |
| havies expedit |
| havia expedit |
| havíem expedit |
| havíeu expedit |
| havien expedit |
Passat simple
| expedí |
| expedires |
| expedí |
| expedírem |
| expedíreu |
| expediren |
Passat perifràstic
| vaig expedir |
| vas (vares) expedir |
| va expedir |
| vam (vàrem) expedir |
| vau (vàreu) expedir |
| van (varen) expedir |
Passat anterior
| haguí expedit |
| hagueres expedit |
| hagué expedit |
| haguérem expedit |
| haguéreu expedit |
| hagueren expedit |
Passat anterior perifràstic
| vaig haver expedit |
| vas haver expedit |
| va haver expedit |
| vam haver expedit |
| vau haver expedit |
| van haver expedit |
Futur
| expediré |
| expediràs |
| expedirà |
| expedirem |
| expedireu |
| expediran |
Futur perfet
| hauré expedit |
| hauràs expedit |
| haurà expedit |
| haurem expedit |
| haureu expedit |
| hauran expedit |
Condicional
| expediria |
| expediries |
| expediria |
| expediríem |
| expediríeu |
| expedirien |
Condicional perfet
| hauria (haguera) expedit |
| hauries (hagueres) expedit |
| hauria (haguera) expedit |
| hauríem (haguérem) expedit |
| hauríeu (haguéreu) expedit |
| haurien (hagueren) expedit |
Mode subjuntiu
Present
| expedeixi, expedesca / expedisca (val.), expedesqui (bal.) |
| expedeixis, expedesques / expedisques (val.), expedesquis (bal.) |
| expedeixi, expedesca / expedisca (val.), expedesqui (bal.) |
| expedim, expediguem (bal.) |
| expediu, expedigueu (bal.) |
| expedeixin, expedesquen / expedisquen (val.), expedesquin (bal.) |
Perfet
| hagi (haja) expedit |
| hagis (hages) expedit |
| hagi (haja) expedit |
| hàgim (hàgem) expedit |
| hàgiu (hàgeu) expedit |
| hagin (hagen) expedit |
Imperfet
| expedís, expedira (val.) |
| expedissis, expedires (val.), expedisses |
| expedís, expedira (val.) |
| expedíssim, expedírem (val.), expedíssem |
| expedíssiu, expedíreu (val.), expedísseu |
| expedissin, expediren (val.), expedissen |
Plusquamperfet
| hagués (haguera) expedit |
| haguessis (hagueres) expedit |
| hagués (haguera) expedit |
| haguéssim (haguérem) expedit |
| haguéssiu (haguéreu) expedit |
| haguessin (hagueren) expedit |
Mode imperatiu
Present
| expedeix, expedix (val.) |
| expedeixi, expedesca / expedisca (val.), expedesqui (bal.) |
| expedim, expediguem (bal.) |
| expediu |
| expedeixin, expedesquen / expedisquen (val.), expedesquin (bal.) |
Formes no personals
Formes no personals
| Infinitiu | expedir |
|---|---|
| Infinitiu compost | haver expedit |
| Gerundi | expedint |
| Gerundi compost | havent expedit |
| Participi | expedit , expedida , expedits , expedides |
Definició
- Enviar documents, correu o mercaderies.
- Si bé per mar havem tremes armes vitualles e altres monicions a la vila encara lo die present havem deliberat trametre-hi socors de gent a peu en lo desempatxament de la qual ab gran diligència se enten e molt prest seran expedits. Colección de documentos inéditos del Archivo General de la Corona de Aragón, 1863, pàgina 423
- Donar
- Als alumnes que assisteixin al 80 % de les hores lectives se'ls expedirà un certificat d'assistència.
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017