Conjugació del verb «expedientar»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

O llisteu els verbs que comencin per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

expedientar

Mode indicatiu

Present
jo expediento (cent.), expediente (val.), expedient (bal.)
tu expedientes
ell, ella, vostè expedienta
nosaltres expedientem, expedientam (bal.)
vosaltres, vós expedienteu, expedientau (bal.)
ells, elles, vostès expedienten
Perfet
jo he expedientat
tu has expedientat
ell, ella, vostè ha expedientat
nosaltres hem expedientat
vosaltres, vós heu expedientat
ells, elles, vostès han expedientat
Imperfet
jo expedientava
tu expedientaves
ell, ella, vostè expedientava
nosaltres expedientàvem
vosaltres, vós expedientàveu
ells, elles, vostès expedientaven
Plusquamperfet
jo havia expedientat
tu havies expedientat
ell, ella, vostè havia expedientat
nosaltres havíem expedientat
vosaltres, vós havíeu expedientat
ells, elles, vostès havien expedientat
Passat simple
jo expedientí
tu expedientares
ell, ella, vostè expedientà
nosaltres expedientàrem
vosaltres, vós expedientàreu
ells, elles, vostès expedientaren
Passat perifràstic
jo vaig expedientar
tu vas (vares) expedientar
ell, ella, vostè va expedientar
nosaltres vam (vàrem) expedientar
vosaltres, vós vau (vàreu) expedientar
ells, elles, vostès van (varen) expedientar
Passat anterior
jo haguí expedientat
tu hagueres expedientat
ell, ella, vostè hagué expedientat
nosaltres haguérem expedientat
vosaltres, vós haguéreu expedientat
ells, elles, vostès hagueren expedientat
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver expedientat
tu vas haver expedientat
ell, ella, vostè va haver expedientat
nosaltres vam haver expedientat
vosaltres, vós vau haver expedientat
ells, elles, vostès van haver expedientat
Futur
jo expedientaré
tu expedientaràs
ell, ella, vostè expedientarà
nosaltres expedientarem
vosaltres, vós expedientareu
ells, elles, vostès expedientaran
Futur perfet
jo hauré expedientat
tu hauràs expedientat
ell, ella, vostè haurà expedientat
nosaltres haurem expedientat
vosaltres, vós haureu expedientat
ells, elles, vostès hauran expedientat
Condicional
jo expedientaria
tu expedientaries
ell, ella, vostè expedientaria
nosaltres expedientaríem
vosaltres, vós expedientaríeu
ells, elles, vostès expedientarien
Condicional perfet
jo hauria (haguera) expedientat
tu hauries (hagueres) expedientat
ell, ella, vostè hauria (haguera) expedientat
nosaltres hauríem (haguérem) expedientat
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) expedientat
ells, elles, vostès haurien (hagueren) expedientat

expedientar

Mode subjuntiu

Present
jo expedienti, expediente (val.)
tu expedientis, expedientes (val.)
ell, ella, vostè expedienti, expediente (val.)
nosaltres expedientem
vosaltres, vós expedienteu
ells, elles, vostès expedientin, expedienten (val.)
Perfet
jo hagi (haja) expedientat
tu hagis (hages) expedientat
ell, ella, vostè hagi (haja) expedientat
nosaltres hàgim (hàgem) expedientat
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) expedientat
ells, elles, vostès hagin (hagen) expedientat
Imperfet
jo expedientés, expedientara (val.), expedientàs (val., bal.)
tu expedientessis, expedientares (val.), expedientassis (bal.), expedientesses, expedientasses (val., bal.)
ell, ella, vostè expedientés, expedientara (val.), expedientàs (val., bal.)
nosaltres expedientéssim, expedientàrem (val.), expedientàssim (bal.), expedientéssem, expedientàssem (val., bal.)
vosaltres, vós expedientéssiu, expedientàreu (val.), expedientàssiu (bal.), expedientésseu, expedientàsseu (val., bal.)
ells, elles, vostès expedientessin, expedientaren (val.), expedientassin (bal.), expedientessen, expedientassen (val., bal.)
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) expedientat
tu haguessis (hagueres) expedientat
ell, ella, vostè hagués (haguera) expedientat
nosaltres haguéssim (haguérem) expedientat
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) expedientat
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) expedientat

expedientar

Imperatiu

Present
tu expedienta
ell, ella, vostè expedienti, expediente (val.)
nosaltres expedientem
vosaltres, vós expedienteu, expedientau (bal.)
ells, elles, vostès expedientin, expedienten (val.)

expedientar

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu expedientar
Infinitiu compost haver expedientat
Gerundi expedientant
Gerundi compost havent expedientat
Participi expedientat, expedientada, expedientats, expedientades