expedientar
Indicatiu Subjuntiu Imperatiu Formes no personals Definició
Mode indicatiu
Present
| expediento (cent.), expediente (val.), expedient (bal.) |
| expedientes |
| expedienta |
| expedientem, expedientam (bal.) |
| expedienteu, expedientau (bal.) |
| expedienten |
Perfet
| he expedientat |
| has expedientat |
| ha expedientat |
| hem expedientat |
| heu expedientat |
| han expedientat |
Imperfet
| expedientava |
| expedientaves |
| expedientava |
| expedientàvem |
| expedientàveu |
| expedientaven |
Plusquamperfet
| havia expedientat |
| havies expedientat |
| havia expedientat |
| havíem expedientat |
| havíeu expedientat |
| havien expedientat |
Passat simple
| expedientí |
| expedientares |
| expedientà |
| expedientàrem |
| expedientàreu |
| expedientaren |
Passat perifràstic
| vaig expedientar |
| vas (vares) expedientar |
| va expedientar |
| vam (vàrem) expedientar |
| vau (vàreu) expedientar |
| van (varen) expedientar |
Passat anterior
| haguí expedientat |
| hagueres expedientat |
| hagué expedientat |
| haguérem expedientat |
| haguéreu expedientat |
| hagueren expedientat |
Passat anterior perifràstic
| vaig haver expedientat |
| vas haver expedientat |
| va haver expedientat |
| vam haver expedientat |
| vau haver expedientat |
| van haver expedientat |
Futur
| expedientaré |
| expedientaràs |
| expedientarà |
| expedientarem |
| expedientareu |
| expedientaran |
Futur perfet
| hauré expedientat |
| hauràs expedientat |
| haurà expedientat |
| haurem expedientat |
| haureu expedientat |
| hauran expedientat |
Condicional
| expedientaria |
| expedientaries |
| expedientaria |
| expedientaríem |
| expedientaríeu |
| expedientarien |
Condicional perfet
| hauria (haguera) expedientat |
| hauries (hagueres) expedientat |
| hauria (haguera) expedientat |
| hauríem (haguérem) expedientat |
| hauríeu (haguéreu) expedientat |
| haurien (hagueren) expedientat |
Mode subjuntiu
Present
| expedienti, expediente (val.) |
| expedientis, expedientes (val.) |
| expedienti, expediente (val.) |
| expedientem |
| expedienteu |
| expedientin, expedienten (val.) |
Perfet
| hagi (haja) expedientat |
| hagis (hages) expedientat |
| hagi (haja) expedientat |
| hàgim (hàgem) expedientat |
| hàgiu (hàgeu) expedientat |
| hagin (hagen) expedientat |
Imperfet
| expedientés, expedientara (val.), expedientàs (val., bal.) |
| expedientessis, expedientares (val.), expedientassis (bal.), expedientesses, expedientasses (val., bal.) |
| expedientés, expedientara (val.), expedientàs (val., bal.) |
| expedientéssim, expedientàrem (val.), expedientàssim (bal.), expedientéssem, expedientàssem (val., bal.) |
| expedientéssiu, expedientàreu (val.), expedientàssiu (bal.), expedientésseu, expedientàsseu (val., bal.) |
| expedientessin, expedientaren (val.), expedientassin (bal.), expedientessen, expedientassen (val., bal.) |
Plusquamperfet
| hagués (haguera) expedientat |
| haguessis (hagueres) expedientat |
| hagués (haguera) expedientat |
| haguéssim (haguérem) expedientat |
| haguéssiu (haguéreu) expedientat |
| haguessin (hagueren) expedientat |
Mode imperatiu
Present
| expedienta |
| expedienti, expediente (val.) |
| expedientem |
| expedienteu, expedientau (bal.) |
| expedientin, expedienten (val.) |
Formes no personals
Formes no personals
| Infinitiu | expedientar |
|---|---|
| Infinitiu compost | haver expedientat |
| Gerundi | expedientant |
| Gerundi compost | havent expedientat |
| Participi | expedientat , expedientada , expedientats , expedientades |
Definició
- Sotmetre (a algú) a expedient.
- Obrir un expedient (a algú).
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017