Conjugació en català del verb «eximir»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

cerca

O llisteu els verbs que comencen per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

eximir

Mode indicatiu

Present
jo eximeixo (cent.), eximesc (val., bal.), eximisc (val.)
tu eximeixes, eximixes (val.)
ell, ella, vostè eximeix, eximix (val.)
nosaltres eximim
vosaltres, vós eximiu
ells, elles, vostès eximeixen, eximixen (val.)
Perfet
jo he eximit
tu has eximit
ell, ella, vostè ha eximit
nosaltres hem eximit
vosaltres, vós heu eximit
ells, elles, vostès han eximit
Imperfet
jo eximia
tu eximies
ell, ella, vostè eximia
nosaltres eximíem
vosaltres, vós eximíeu
ells, elles, vostès eximien
Plusquamperfet
jo havia eximit
tu havies eximit
ell, ella, vostè havia eximit
nosaltres havíem eximit
vosaltres, vós havíeu eximit
ells, elles, vostès havien eximit
Passat simple
jo eximí
tu eximires
ell, ella, vostè eximí
nosaltres eximírem
vosaltres, vós eximíreu
ells, elles, vostès eximiren
Passat perifràstic
jo vaig eximir
tu vas (vares) eximir
ell, ella, vostè va eximir
nosaltres vam (vàrem) eximir
vosaltres, vós vau (vàreu) eximir
ells, elles, vostès van (varen) eximir
Passat anterior
jo haguí eximit
tu hagueres eximit
ell, ella, vostè hagué eximit
nosaltres haguérem eximit
vosaltres, vós haguéreu eximit
ells, elles, vostès hagueren eximit
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver eximit
tu vas haver eximit
ell, ella, vostè va haver eximit
nosaltres vam haver eximit
vosaltres, vós vau haver eximit
ells, elles, vostès van haver eximit
Futur
jo eximiré
tu eximiràs
ell, ella, vostè eximirà
nosaltres eximirem
vosaltres, vós eximireu
ells, elles, vostès eximiran
Futur perfet
jo hauré eximit
tu hauràs eximit
ell, ella, vostè haurà eximit
nosaltres haurem eximit
vosaltres, vós haureu eximit
ells, elles, vostès hauran eximit
Condicional
jo eximiria
tu eximiries
ell, ella, vostè eximiria
nosaltres eximiríem
vosaltres, vós eximiríeu
ells, elles, vostès eximirien
Condicional perfet
jo hauria (haguera) eximit
tu hauries (hagueres) eximit
ell, ella, vostè hauria (haguera) eximit
nosaltres hauríem (haguérem) eximit
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) eximit
ells, elles, vostès haurien (hagueren) eximit
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

eximir

Mode subjuntiu

Present
jo eximeixi, eximesca / eximisca (val.), eximesqui (bal.)
tu eximeixis, eximesques / eximisques (val.), eximesquis (bal.)
ell, ella, vostè eximeixi, eximesca / eximisca (val.), eximesqui (bal.)
nosaltres eximim, eximiguem (bal.)
vosaltres, vós eximiu, eximigueu (bal.)
ells, elles, vostès eximeixin, eximesquen / eximisquen (val.), eximesquin (bal.)
Perfet
jo hagi (haja) eximit
tu hagis (hages) eximit
ell, ella, vostè hagi (haja) eximit
nosaltres hàgim (hàgem) eximit
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) eximit
ells, elles, vostès hagin (hagen) eximit
Imperfet
jo eximís, eximira (val.)
tu eximissis, eximires (val.), eximisses
ell, ella, vostè eximís, eximira (val.)
nosaltres eximíssim, eximírem (val.), eximíssem
vosaltres, vós eximíssiu, eximíreu (val.), eximísseu
ells, elles, vostès eximissin, eximiren (val.), eximissen
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) eximit
tu haguessis (hagueres) eximit
ell, ella, vostè hagués (haguera) eximit
nosaltres haguéssim (haguérem) eximit
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) eximit
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) eximit
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

eximir

Mode imperatiu

Present
tu eximeix, eximix (val.)
ell, ella, vostè eximeixi, eximesca / eximisca (val.), eximesqui (bal.)
nosaltres eximim, eximiguem (bal.)
vosaltres, vós eximiu
ells, elles, vostès eximeixin, eximesquen / eximisquen (val.), eximesquin (bal.)
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

eximir

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu eximir
Infinitiu compost haver eximit
Gerundi eximint
Gerundi compost havent eximit
Participi eximit, eximida, eximits, eximides
Abreviatures
  • cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
  • val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
  • bal. forma verbal d'ús en la variant balear
  • ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017

eximir

  1. Lliurar a algú de culpes, responsabilitat o obligacions.

La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.

Aquest diccionari s'ha generat a partir de les dades lingüístiques del diccionari de Softcatalà publicat amb llicència dual LGPL v2.1 i GPL v2. Les definicions dels verbs provenen del Viccionari i es publiquen sota llicència de Creative Commons Reconeixement/Compartir-Igual.