eximir
Indicatiu Subjuntiu Imperatiu Formes no personals Definició
Mode indicatiu
Present
| eximeixo (cent.), eximesc (val., bal.), eximisc (val.) |
| eximeixes, eximixes (val.) |
| eximeix, eximix (val.) |
| eximim |
| eximiu |
| eximeixen, eximixen (val.) |
Perfet
| he eximit |
| has eximit |
| ha eximit |
| hem eximit |
| heu eximit |
| han eximit |
Imperfet
| eximia |
| eximies |
| eximia |
| eximíem |
| eximíeu |
| eximien |
Plusquamperfet
| havia eximit |
| havies eximit |
| havia eximit |
| havíem eximit |
| havíeu eximit |
| havien eximit |
Passat simple
| eximí |
| eximires |
| eximí |
| eximírem |
| eximíreu |
| eximiren |
Passat perifràstic
| vaig eximir |
| vas (vares) eximir |
| va eximir |
| vam (vàrem) eximir |
| vau (vàreu) eximir |
| van (varen) eximir |
Passat anterior
| haguí eximit |
| hagueres eximit |
| hagué eximit |
| haguérem eximit |
| haguéreu eximit |
| hagueren eximit |
Passat anterior perifràstic
| vaig haver eximit |
| vas haver eximit |
| va haver eximit |
| vam haver eximit |
| vau haver eximit |
| van haver eximit |
Futur
| eximiré |
| eximiràs |
| eximirà |
| eximirem |
| eximireu |
| eximiran |
Futur perfet
| hauré eximit |
| hauràs eximit |
| haurà eximit |
| haurem eximit |
| haureu eximit |
| hauran eximit |
Condicional
| eximiria |
| eximiries |
| eximiria |
| eximiríem |
| eximiríeu |
| eximirien |
Condicional perfet
| hauria (haguera) eximit |
| hauries (hagueres) eximit |
| hauria (haguera) eximit |
| hauríem (haguérem) eximit |
| hauríeu (haguéreu) eximit |
| haurien (hagueren) eximit |
Mode subjuntiu
Present
| eximeixi, eximesca / eximisca (val.), eximesqui (bal.) |
| eximeixis, eximesques / eximisques (val.), eximesquis (bal.) |
| eximeixi, eximesca / eximisca (val.), eximesqui (bal.) |
| eximim, eximiguem (bal.) |
| eximiu, eximigueu (bal.) |
| eximeixin, eximesquen / eximisquen (val.), eximesquin (bal.) |
Perfet
| hagi (haja) eximit |
| hagis (hages) eximit |
| hagi (haja) eximit |
| hàgim (hàgem) eximit |
| hàgiu (hàgeu) eximit |
| hagin (hagen) eximit |
Imperfet
| eximís, eximira (val.) |
| eximissis, eximires (val.), eximisses |
| eximís, eximira (val.) |
| eximíssim, eximírem (val.), eximíssem |
| eximíssiu, eximíreu (val.), eximísseu |
| eximissin, eximiren (val.), eximissen |
Plusquamperfet
| hagués (haguera) eximit |
| haguessis (hagueres) eximit |
| hagués (haguera) eximit |
| haguéssim (haguérem) eximit |
| haguéssiu (haguéreu) eximit |
| haguessin (hagueren) eximit |
Mode imperatiu
Present
| eximeix, eximix (val.) |
| eximeixi, eximesca / eximisca (val.), eximesqui (bal.) |
| eximim, eximiguem (bal.) |
| eximiu |
| eximeixin, eximesquen / eximisquen (val.), eximesquin (bal.) |
Formes no personals
Formes no personals
| Infinitiu | eximir |
|---|---|
| Infinitiu compost | haver eximit |
| Gerundi | eximint |
| Gerundi compost | havent eximit |
| Participi | eximit , eximida , eximits , eximides |
Definició
- Lliurar a algú de culpes, responsabilitat o obligacions.
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017