exiliar
Indicatiu Subjuntiu Imperatiu Formes no personals Definició
Mode indicatiu
Present
| exilio (cent.), exilie (val.), exilii (bal.) |
| exilies |
| exilia |
| exiliem, exiliam (bal.) |
| exilieu, exiliau (bal.) |
| exilien |
Perfet
| he exiliat |
| has exiliat |
| ha exiliat |
| hem exiliat |
| heu exiliat |
| han exiliat |
Imperfet
| exiliava |
| exiliaves |
| exiliava |
| exiliàvem |
| exiliàveu |
| exiliaven |
Plusquamperfet
| havia exiliat |
| havies exiliat |
| havia exiliat |
| havíem exiliat |
| havíeu exiliat |
| havien exiliat |
Passat simple
| exilií |
| exiliares |
| exilià |
| exiliàrem |
| exiliàreu |
| exiliaren |
Passat perifràstic
| vaig exiliar |
| vas (vares) exiliar |
| va exiliar |
| vam (vàrem) exiliar |
| vau (vàreu) exiliar |
| van (varen) exiliar |
Passat anterior
| haguí exiliat |
| hagueres exiliat |
| hagué exiliat |
| haguérem exiliat |
| haguéreu exiliat |
| hagueren exiliat |
Passat anterior perifràstic
| vaig haver exiliat |
| vas haver exiliat |
| va haver exiliat |
| vam haver exiliat |
| vau haver exiliat |
| van haver exiliat |
Futur
| exiliaré |
| exiliaràs |
| exiliarà |
| exiliarem |
| exiliareu |
| exiliaran |
Futur perfet
| hauré exiliat |
| hauràs exiliat |
| haurà exiliat |
| haurem exiliat |
| haureu exiliat |
| hauran exiliat |
Condicional
| exiliaria |
| exiliaries |
| exiliaria |
| exiliaríem |
| exiliaríeu |
| exiliarien |
Condicional perfet
| hauria (haguera) exiliat |
| hauries (hagueres) exiliat |
| hauria (haguera) exiliat |
| hauríem (haguérem) exiliat |
| hauríeu (haguéreu) exiliat |
| haurien (hagueren) exiliat |
Mode subjuntiu
Present
| exiliï, exilie (val.) |
| exiliïs, exilies (val.) |
| exiliï, exilie (val.) |
| exiliem |
| exilieu |
| exiliïn, exilien (val.) |
Perfet
| hagi (haja) exiliat |
| hagis (hages) exiliat |
| hagi (haja) exiliat |
| hàgim (hàgem) exiliat |
| hàgiu (hàgeu) exiliat |
| hagin (hagen) exiliat |
Imperfet
| exiliés, exiliara (val.), exiliàs (val., bal.) |
| exiliessis, exiliares (val.), exiliassis (bal.), exiliesses, exiliasses (val., bal.) |
| exiliés, exiliara (val.), exiliàs (val., bal.) |
| exiliéssim, exiliàrem (val.), exiliàssim (bal.), exiliéssem, exiliàssem (val., bal.) |
| exiliéssiu, exiliàreu (val.), exiliàssiu (bal.), exiliésseu, exiliàsseu (val., bal.) |
| exiliessin, exiliaren (val.), exiliassin (bal.), exiliessen, exiliassen (val., bal.) |
Plusquamperfet
| hagués (haguera) exiliat |
| haguessis (hagueres) exiliat |
| hagués (haguera) exiliat |
| haguéssim (haguérem) exiliat |
| haguéssiu (haguéreu) exiliat |
| haguessin (hagueren) exiliat |
Mode imperatiu
Present
| exilia |
| exiliï, exilie (val.) |
| exiliem |
| exilieu, exiliau (bal.) |
| exiliïn, exilien (val.) |
Formes no personals
Formes no personals
| Infinitiu | exiliar |
|---|---|
| Infinitiu compost | haver exiliat |
| Gerundi | exiliant |
| Gerundi compost | havent exiliat |
| Participi | exiliat , exiliada , exiliats , exiliades |
Definició
- Condemnar algú a l'exili.
- Fugir del país, sovint per motius polítics.
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017