exaltar
Indicatiu Subjuntiu Imperatiu Formes no personals Definició
Mode indicatiu
Present
| exalto (cent.), exalte (val.), exalt (bal.) |
| exaltes |
| exalta |
| exaltem, exaltam (bal.) |
| exalteu, exaltau (bal.) |
| exalten |
Perfet
| he exaltat |
| has exaltat |
| ha exaltat |
| hem exaltat |
| heu exaltat |
| han exaltat |
Imperfet
| exaltava |
| exaltaves |
| exaltava |
| exaltàvem |
| exaltàveu |
| exaltaven |
Plusquamperfet
| havia exaltat |
| havies exaltat |
| havia exaltat |
| havíem exaltat |
| havíeu exaltat |
| havien exaltat |
Passat simple
| exaltí |
| exaltares |
| exaltà |
| exaltàrem |
| exaltàreu |
| exaltaren |
Passat perifràstic
| vaig exaltar |
| vas (vares) exaltar |
| va exaltar |
| vam (vàrem) exaltar |
| vau (vàreu) exaltar |
| van (varen) exaltar |
Passat anterior
| haguí exaltat |
| hagueres exaltat |
| hagué exaltat |
| haguérem exaltat |
| haguéreu exaltat |
| hagueren exaltat |
Passat anterior perifràstic
| vaig haver exaltat |
| vas haver exaltat |
| va haver exaltat |
| vam haver exaltat |
| vau haver exaltat |
| van haver exaltat |
Futur
| exaltaré |
| exaltaràs |
| exaltarà |
| exaltarem |
| exaltareu |
| exaltaran |
Futur perfet
| hauré exaltat |
| hauràs exaltat |
| haurà exaltat |
| haurem exaltat |
| haureu exaltat |
| hauran exaltat |
Condicional
| exaltaria |
| exaltaries |
| exaltaria |
| exaltaríem |
| exaltaríeu |
| exaltarien |
Condicional perfet
| hauria (haguera) exaltat |
| hauries (hagueres) exaltat |
| hauria (haguera) exaltat |
| hauríem (haguérem) exaltat |
| hauríeu (haguéreu) exaltat |
| haurien (hagueren) exaltat |
Mode subjuntiu
Present
| exalti, exalte (val.) |
| exaltis, exaltes (val.) |
| exalti, exalte (val.) |
| exaltem |
| exalteu |
| exaltin, exalten (val.) |
Perfet
| hagi (haja) exaltat |
| hagis (hages) exaltat |
| hagi (haja) exaltat |
| hàgim (hàgem) exaltat |
| hàgiu (hàgeu) exaltat |
| hagin (hagen) exaltat |
Imperfet
| exaltés, exaltara (val.), exaltàs (val., bal.) |
| exaltessis, exaltares (val.), exaltassis (bal.), exaltesses, exaltasses (val., bal.) |
| exaltés, exaltara (val.), exaltàs (val., bal.) |
| exaltéssim, exaltàrem (val.), exaltàssim (bal.), exaltéssem, exaltàssem (val., bal.) |
| exaltéssiu, exaltàreu (val.), exaltàssiu (bal.), exaltésseu, exaltàsseu (val., bal.) |
| exaltessin, exaltaren (val.), exaltassin (bal.), exaltessen, exaltassen (val., bal.) |
Plusquamperfet
| hagués (haguera) exaltat |
| haguessis (hagueres) exaltat |
| hagués (haguera) exaltat |
| haguéssim (haguérem) exaltat |
| haguéssiu (haguéreu) exaltat |
| haguessin (hagueren) exaltat |
Mode imperatiu
Present
| exalta |
| exalti, exalte (val.) |
| exaltem |
| exalteu, exaltau (bal.) |
| exaltin, exalten (val.) |
Formes no personals
Formes no personals
| Infinitiu | exaltar |
|---|---|
| Infinitiu compost | haver exaltat |
| Gerundi | exaltant |
| Gerundi compost | havent exaltat |
| Participi | exaltat , exaltada , exaltats , exaltades |
Definició
- Elevar a alguna persona o cosa a major auge o dignitat.
- Realçar el mèrit o circumstàncies d'algú o alguna cosa amb massa encariment.
- Enardir, inflamar les passions i afectes de l'ànima. Es fa servir també com a recíproc.
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017