esvorellar
Indicatiu Subjuntiu Imperatiu Formes no personals Definició
Mode indicatiu
Present
| esvorello (cent.), esvorelle (val.), esvorell (bal.) |
| esvorelles |
| esvorella |
| esvorellem, esvorellam (bal.) |
| esvorelleu, esvorellau (bal.) |
| esvorellen |
Perfet
| he esvorellat |
| has esvorellat |
| ha esvorellat |
| hem esvorellat |
| heu esvorellat |
| han esvorellat |
Imperfet
| esvorellava |
| esvorellaves |
| esvorellava |
| esvorellàvem |
| esvorellàveu |
| esvorellaven |
Plusquamperfet
| havia esvorellat |
| havies esvorellat |
| havia esvorellat |
| havíem esvorellat |
| havíeu esvorellat |
| havien esvorellat |
Passat simple
| esvorellí |
| esvorellares |
| esvorellà |
| esvorellàrem |
| esvorellàreu |
| esvorellaren |
Passat perifràstic
| vaig esvorellar |
| vas (vares) esvorellar |
| va esvorellar |
| vam (vàrem) esvorellar |
| vau (vàreu) esvorellar |
| van (varen) esvorellar |
Passat anterior
| haguí esvorellat |
| hagueres esvorellat |
| hagué esvorellat |
| haguérem esvorellat |
| haguéreu esvorellat |
| hagueren esvorellat |
Passat anterior perifràstic
| vaig haver esvorellat |
| vas haver esvorellat |
| va haver esvorellat |
| vam haver esvorellat |
| vau haver esvorellat |
| van haver esvorellat |
Futur
| esvorellaré |
| esvorellaràs |
| esvorellarà |
| esvorellarem |
| esvorellareu |
| esvorellaran |
Futur perfet
| hauré esvorellat |
| hauràs esvorellat |
| haurà esvorellat |
| haurem esvorellat |
| haureu esvorellat |
| hauran esvorellat |
Condicional
| esvorellaria |
| esvorellaries |
| esvorellaria |
| esvorellaríem |
| esvorellaríeu |
| esvorellarien |
Condicional perfet
| hauria (haguera) esvorellat |
| hauries (hagueres) esvorellat |
| hauria (haguera) esvorellat |
| hauríem (haguérem) esvorellat |
| hauríeu (haguéreu) esvorellat |
| haurien (hagueren) esvorellat |
Mode subjuntiu
Present
| esvorelli, esvorelle (val.) |
| esvorellis, esvorelles (val.) |
| esvorelli, esvorelle (val.) |
| esvorellem |
| esvorelleu |
| esvorellin, esvorellen (val.) |
Perfet
| hagi (haja) esvorellat |
| hagis (hages) esvorellat |
| hagi (haja) esvorellat |
| hàgim (hàgem) esvorellat |
| hàgiu (hàgeu) esvorellat |
| hagin (hagen) esvorellat |
Imperfet
| esvorellés, esvorellara (val.), esvorellàs (val., bal.) |
| esvorellessis, esvorellares (val.), esvorellassis (bal.), esvorellesses, esvorellasses (val., bal.) |
| esvorellés, esvorellara (val.), esvorellàs (val., bal.) |
| esvorelléssim, esvorellàrem (val.), esvorellàssim (bal.), esvorelléssem, esvorellàssem (val., bal.) |
| esvorelléssiu, esvorellàreu (val.), esvorellàssiu (bal.), esvorellésseu, esvorellàsseu (val., bal.) |
| esvorellessin, esvorellaren (val.), esvorellassin (bal.), esvorellessen, esvorellassen (val., bal.) |
Plusquamperfet
| hagués (haguera) esvorellat |
| haguessis (hagueres) esvorellat |
| hagués (haguera) esvorellat |
| haguéssim (haguérem) esvorellat |
| haguéssiu (haguéreu) esvorellat |
| haguessin (hagueren) esvorellat |
Mode imperatiu
Present
| esvorella |
| esvorelli, esvorelle (val.) |
| esvorellem |
| esvorelleu, esvorellau (bal.) |
| esvorellin, esvorellen (val.) |
Formes no personals
Formes no personals
| Infinitiu | esvorellar |
|---|---|
| Infinitiu compost | haver esvorellat |
| Gerundi | esvorellant |
| Gerundi compost | havent esvorellat |
| Participi | esvorellat , esvorellada , esvorellats , esvorellades |
Definició
- escantellar
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017