Conjugació del verb «esverar»

Compartiu

Escriviu el verb que voleu cercar i premeu el botó de cerca.

O llisteu els verbs que comencin per:
A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

esverar

Mode indicatiu

Present
jo esvero (cent.), esvere (val.), esver (bal.)
tu esveres
ell, ella, vostè esvera
nosaltres esverem, esveram (bal.)
vosaltres, vós esvereu, esverau (bal.)
ells, elles, vostès esveren
Perfet
jo he esverat
tu has esverat
ell, ella, vostè ha esverat
nosaltres hem esverat
vosaltres, vós heu esverat
ells, elles, vostès han esverat
Imperfet
jo esverava
tu esveraves
ell, ella, vostè esverava
nosaltres esveràvem
vosaltres, vós esveràveu
ells, elles, vostès esveraven
Plusquamperfet
jo havia esverat
tu havies esverat
ell, ella, vostè havia esverat
nosaltres havíem esverat
vosaltres, vós havíeu esverat
ells, elles, vostès havien esverat
Passat simple
jo esverí
tu esverares
ell, ella, vostè esverà
nosaltres esveràrem
vosaltres, vós esveràreu
ells, elles, vostès esveraren
Passat perifràstic
jo vaig esverar
tu vas (vares) esverar
ell, ella, vostè va esverar
nosaltres vam (vàrem) esverar
vosaltres, vós vau (vàreu) esverar
ells, elles, vostès van (varen) esverar
Passat anterior
jo haguí esverat
tu hagueres esverat
ell, ella, vostè hagué esverat
nosaltres haguérem esverat
vosaltres, vós haguéreu esverat
ells, elles, vostès hagueren esverat
Passat anterior perifràstic
jo vaig haver esverat
tu vas haver esverat
ell, ella, vostè va haver esverat
nosaltres vam haver esverat
vosaltres, vós vau haver esverat
ells, elles, vostès van haver esverat
Futur
jo esveraré
tu esveraràs
ell, ella, vostè esverarà
nosaltres esverarem
vosaltres, vós esverareu
ells, elles, vostès esveraran
Futur perfet
jo hauré esverat
tu hauràs esverat
ell, ella, vostè haurà esverat
nosaltres haurem esverat
vosaltres, vós haureu esverat
ells, elles, vostès hauran esverat
Condicional
jo esveraria
tu esveraries
ell, ella, vostè esveraria
nosaltres esveraríem
vosaltres, vós esveraríeu
ells, elles, vostès esverarien
Condicional perfet
jo hauria (haguera) esverat
tu hauries (hagueres) esverat
ell, ella, vostè hauria (haguera) esverat
nosaltres hauríem (haguérem) esverat
vosaltres, vós hauríeu (haguéreu) esverat
ells, elles, vostès haurien (hagueren) esverat

esverar

Mode subjuntiu

Present
jo esveri, esvere (val.)
tu esveris, esveres (val.)
ell, ella, vostè esveri, esvere (val.)
nosaltres esverem
vosaltres, vós esvereu
ells, elles, vostès esverin, esveren (val.)
Perfet
jo hagi (haja) esverat
tu hagis (hages) esverat
ell, ella, vostè hagi (haja) esverat
nosaltres hàgim (hàgem) esverat
vosaltres, vós hàgiu (hàgeu) esverat
ells, elles, vostès hagin (hagen) esverat
Imperfet
jo esverés, esverara (val.), esveràs (val., bal.)
tu esveressis, esverares (val.), esverassis (bal.), esveresses, esverasses (val., bal.)
ell, ella, vostè esverés, esverara (val.), esveràs (val., bal.)
nosaltres esveréssim, esveràrem (val.), esveràssim (bal.), esveréssem, esveràssem (val., bal.)
vosaltres, vós esveréssiu, esveràreu (val.), esveràssiu (bal.), esverésseu, esveràsseu (val., bal.)
ells, elles, vostès esveressin, esveraren (val.), esverassin (bal.), esveressen, esverassen (val., bal.)
Plusquamperfet
jo hagués (haguera) esverat
tu haguessis (hagueres) esverat
ell, ella, vostè hagués (haguera) esverat
nosaltres haguéssim (haguérem) esverat
vosaltres, vós haguéssiu (haguéreu) esverat
ells, elles, vostès haguessin (hagueren) esverat

esverar

Imperatiu

Present
tu esvera
ell, ella, vostè esveri, esvere (val.)
nosaltres esverem
vosaltres, vós esvereu, esverau (bal.)
ells, elles, vostès esverin, esveren (val.)

esverar

Formes no personals

Formes no personals
Infinitiu esverar
Infinitiu compost haver esverat
Gerundi esverant
Gerundi compost havent esverat
Participi esverat, esverada, esverats, esverades