esverar
Indicatiu Subjuntiu Imperatiu Formes no personals Definició
Mode indicatiu
Present
| esvero (cent.), esvere (val.), esver (bal.) |
| esveres |
| esvera |
| esverem, esveram (bal.) |
| esvereu, esverau (bal.) |
| esveren |
Perfet
| he esverat |
| has esverat |
| ha esverat |
| hem esverat |
| heu esverat |
| han esverat |
Imperfet
| esverava |
| esveraves |
| esverava |
| esveràvem |
| esveràveu |
| esveraven |
Plusquamperfet
| havia esverat |
| havies esverat |
| havia esverat |
| havíem esverat |
| havíeu esverat |
| havien esverat |
Passat simple
| esverí |
| esverares |
| esverà |
| esveràrem |
| esveràreu |
| esveraren |
Passat perifràstic
| vaig esverar |
| vas (vares) esverar |
| va esverar |
| vam (vàrem) esverar |
| vau (vàreu) esverar |
| van (varen) esverar |
Passat anterior
| haguí esverat |
| hagueres esverat |
| hagué esverat |
| haguérem esverat |
| haguéreu esverat |
| hagueren esverat |
Passat anterior perifràstic
| vaig haver esverat |
| vas haver esverat |
| va haver esverat |
| vam haver esverat |
| vau haver esverat |
| van haver esverat |
Futur
| esveraré |
| esveraràs |
| esverarà |
| esverarem |
| esverareu |
| esveraran |
Futur perfet
| hauré esverat |
| hauràs esverat |
| haurà esverat |
| haurem esverat |
| haureu esverat |
| hauran esverat |
Condicional
| esveraria |
| esveraries |
| esveraria |
| esveraríem |
| esveraríeu |
| esverarien |
Condicional perfet
| hauria (haguera) esverat |
| hauries (hagueres) esverat |
| hauria (haguera) esverat |
| hauríem (haguérem) esverat |
| hauríeu (haguéreu) esverat |
| haurien (hagueren) esverat |
Mode subjuntiu
Present
| esveri, esvere (val.) |
| esveris, esveres (val.) |
| esveri, esvere (val.) |
| esverem |
| esvereu |
| esverin, esveren (val.) |
Perfet
| hagi (haja) esverat |
| hagis (hages) esverat |
| hagi (haja) esverat |
| hàgim (hàgem) esverat |
| hàgiu (hàgeu) esverat |
| hagin (hagen) esverat |
Imperfet
| esverés, esverara (val.), esveràs (val., bal.) |
| esveressis, esverares (val.), esverassis (bal.), esveresses, esverasses (val., bal.) |
| esverés, esverara (val.), esveràs (val., bal.) |
| esveréssim, esveràrem (val.), esveràssim (bal.), esveréssem, esveràssem (val., bal.) |
| esveréssiu, esveràreu (val.), esveràssiu (bal.), esverésseu, esveràsseu (val., bal.) |
| esveressin, esveraren (val.), esverassin (bal.), esveressen, esverassen (val., bal.) |
Plusquamperfet
| hagués (haguera) esverat |
| haguessis (hagueres) esverat |
| hagués (haguera) esverat |
| haguéssim (haguérem) esverat |
| haguéssiu (haguéreu) esverat |
| haguessin (hagueren) esverat |
Mode imperatiu
Present
| esvera |
| esveri, esvere (val.) |
| esverem |
| esvereu, esverau (bal.) |
| esverin, esveren (val.) |
Formes no personals
Formes no personals
| Infinitiu | esverar |
|---|---|
| Infinitiu compost | haver esverat |
| Gerundi | esverant |
| Gerundi compost | havent esverat |
| Participi | esverat , esverada , esverats , esverades |
Definició
- Fer pertorbar causant alarma, fer perdre la presència d'esperit.
La definició del verb prové del Viccionari i està sotmesa a les condicions de la llicència Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual (CC BY-SA 3.0). Podeu millorar-la editant la seva entrada al Viccionari.
Abreviatures
- cent. forma verbal d'ús en la variant central i nord-occidental
- val. forma verbal d'ús en la variant valenciana
- bal. forma verbal d'ús en la variant balear
- ort. pre-2017. forma vàlida en l'ortografia anterior a l'any 2017